La màquina de desinformació de Rússia, que inclou Julian Assange i Wikileaks o Russia Today, ha entrat en campanya a favor del referèndum de l’1-O carregant les xarxes socials de missatges falsos orientats a influir el vot, segons expliquen, alhora, aquest dissabte, El País i La Vanguardia. La realitat és molt més sofisticada, però, que l’anàlisi amateur d’un i altre diari, especialment del madrileny, signat pel seu director adjunt.

El debat sobre la independència a les xarxes és una conversa real, activa i també estranya, però no en el sentit que li vol donar El País, que aquest dissabte obre la seva portada amb la cosa i aprofita que el Segre passa per Lleida per barrejar-ho amb la manipulació de xarxes durant les campanyes del Brèxit, Marine Le Pen, Donald Trump… feta per organitzacions paraoficials russes. Enreda, que alguna cosa en queda.

La prova que aporta El País és el percentatge de seguidors falsos (fake) de Julian Assange, que és del 59% segons TwitterAudit, una eina senzilla que mesura aquesta i altres variables. L'autor del reportatge dedueix que Assange té darrera un exèrcit de bots –perfils falsos programats per retuitar automàticament. Bé. El País, segons aquest índex, té un 44% de seguidors falsos. Per la mateixa lògica, val a preguntar-se si lloga xarxes de bots per redifondre massivament els seus continguts a Twitter.

(Per comparar, El Nacional només té un 10% de seguidors falsos).

El segon bluff

L’altra prova és la velocitat amb què un tuit en anglès de Julian Assange del 15 de setembre a les 18:46 (“Demano a tothom que doni suport al dret de Catalunya a l'autodeterminació. A Espanya no se li pot permetre que normalitzi actes repressius per impedir que es voti”) va fer més de 12.000 retuits i 16.000 agradaments en 24 hores. El diari dedueix que això només és possible si al darrere tens extenses xarxes de bots.

Podria ser, però no s’aporta cap dada que permeti afirmar-ho. El País se sorprèn del que li convé. Més redifós que el tuit indepe d’Assange ha estat aquest altre unionista amb un enllaç del diari ABC:

TUIT ABC

Aquesta piulada té gairebé 16.000 retuits i 76 agradaments. Gairebé 4.000 retuits més que el d’Assange.

Per què aquest tuit no crida l’atenció d’El País (ni de La Vanguardia)? Almenys té dos trets que salten a la vista d’un usuari poc expert. Una, el perfil no té biografia. Dues, l’enorme diferència entre retuits i agradaments, indicador típic que la viralització s’ha fet a través d’una xarxa de bots. La diferència entre les dues xifres assenyala una certa automatització de la redifusió, com també la velocitat a la que es fa.

Bots unionistes

Les empreses d’analítica de xarxes Websays i Sibilare han fet una recerca sobre els usuaris més potents en la redifusió d’aquest tuit. L’estudi identifica una xarxa de bots repartits entre diversos països, de Brasil a Indonèsia, que tenen una activitat clarament automatitzada i coordinada. Tant difonen aquella notícia de l’ABC, com una felicitació en àrab amb la bandera d’Aràbia Saudita el dia de la seva festa nacional.

Aquests perfils són variadíssims. Fins i tot n’hi ha un porno. Per als que s’hi vulguin entretenir, són aquests: @WhatSincero, @HBK_DB, @gaypotters, @homehoneyhoney, @gabzxaviorz, @Meki_Susan, @kennedyso.

És a dir, de moment, el que sí es pot confirmar són alguns moviments anòmals en la difusió d’informacions contràries al referèndum. Potser la pregunta més aviat seria qui hi ha darrere de @marilena_madrid i qui ha contractat els seus serveis. Però això encaixa malament amb la pel·lícula d’espies russos d’El País.

Una conversa moguda

Més indicis de que la pel·lícula és dubtosa. Websays i Sibilare han fet l’anàlisi d’una mostra de la conversa a Twitter sobre la independència de Catalunya de més de dos milions de mencions. El que se’n dedueix –com també fan els dos diaris– és que “hi ha moviments sospitosos orientats a alterar la percepció pública de la conversa mitjançant accions coordinades”, segons l’esmentada anàlisi. Alhora, però, “no hi ha prou evidències que aquestes accions puguin ser atribuïdes exclusivament a una de les parts”.

Tampoc es registra “activisme de tipus convencional a banda i banda, pel qual persones reals –sota nom real o sota pseudònim– usen les xarxes com abans usarien canals tradicionals de comunicació i debat”. És a dir, que la conversa sobre el referèndum a Twitter té molts més participants, però bona part són de carn i ossos –no bots.

En les dues últimes setmanes, afegeix l’anàlisi, els usuaris amb menys de 25 seguidors han augmentat en més d’un 140% la seva presència a la conversa. A la franja immediatament superior –entre 25 i 100 seguidors– l’augment és del 50%.

Tenint en compte que, globalment, els participants a la conversa digital sobre la independència s’han incrementat en un 25% des de principis de setembre, aquests increments anòmals –segueix l’anàlisi– poden ser atribuïbles a tres tipus de tuitaires: nouvinguts; usuaris que desenvolupen funcions de mera redifusió coordinada (acció d’activisme coneguda en campanyes electorals anteriors, per exemple la del PP a les últimes eleccions generals), i també abundant activitat de troleig.

El que “no es pot confirmar", diu l'anàlisi, "és que aquests increments provinguin d’un dels dos bàndols en exclusiva”, com fan El País i La Vanguardia.

Assange, el dolentot

Una altra constatació de l’anàlisi és que la participació de Julian Assange “té influència principalment entre públic independentista, molt més que fora de Catalunya o en altres entorns idiomàtics”.

D’altra banda, l’aparell rus de manipulació de campanyes opera més aviat via publicitat a Facebook. Això se sap des de fa mesos, però aquesta setmana ha estat notícia de relleu als Estats Units, doncs el mateix Mark Zuckerberg ha reconegut que els havien estat intoxicats per organitzacions russes. Twitter, per ara, ha quedat fora de sospita d’operacions de propaganda tan massives. Però El País només parla de Twitter.

Com ha arribat a titular que es tracta d’una “penetració” de la “la maquinària de ingerències russa”? Doncs aplicant una tècnica a la què últimament s’han abonat per parlar del conflicte Catalunya-Espanya: reportatges que amb prou feines informen de res però que fan pensar de tot i pitjor, com els publicats a propòsit de la Llei de la Transició, entre d’altres.

És cuina delicada: demana ​​composar amb traça insinuacions, dobles sentits, mitges veritats, fonts anònimes, etcètera. Una manera rudimentària de fer-ho l’apliquen aquest dissabte. Consisteix a associar el referèndum amb entitats, països o persones estigmatitzades pel consens social o pel prejudici com a “dolents” (Assange –tan bo que era en altra època!–, Russia Today, Trump, Le Pen, Disobedient Media i tot el catàleg de papus). Automàticament, el referèndum queda contaminat per la mala fama dels papus.

És una sembra de suspicàcies sense proves, amb fonts de baixa qualitat o distorsionades i poques o nul·les dades. Si volien tacar el referèndum associant-lo a les manipulacions russes, no ho han provat. En fi. Tots tenim un mal dia.