El PP s'esfondra a nivell autonòmic; només a una de les comunitats es manté com a força més votada, a Navarra, on va en coalició amb Ciudadanos i UPN. De les 14 eleccions autonòmiques celebrades avui (incloent-hi Ceuta i Melilla), el PP ha deixat de ser la força més votada a 8 comunitats que controlava: Madrid, Balears, Castilla la Manxa, Castilla Lleó, Múrcia, l'Aragó, la Rioja i Cantàbria. A totes elles ha estat superada pel PSOE, excepte a Cantàbria, on ha estat el vencedor dels comicis el Partido Regionalista Cántabro. Tot i això, a algunes comunitats el PP podria mantenir el poder mitjançant pactes amb Ciudadanos i Vox, com és el cas de la Comunitat de Madrid.

A l'esquerra, però no tant

L'electorat espanyol, malgrat tot, no ha fet un gran gir cap a l'esquerra. A moltes comunitats el PSOE ha guanyat posicions gràcies a la reducció del vot de Podemos. I el PP ha perdut posicions per la divisió del vot de la dreta entre PP, Ciudadanos i Vox. Els ultres de Vox han aconseguit entrar a 6 parlaments regionals: Madrid, Múrcia, Balears, Astúries, l'Aragó i Extremadura. A algunes autonomies encara que el PSOE sigui la formació més votada, podrà ser desplaçat del poder per l'aliança entre PP i Cs o per un tripartit PP, Cs i Vox. Que és el que probablement pugui passar a Madrid.

Madrid: La dreta unida s'imposaria

El PSOE ha aconseguit ser la primera força a la Comunidad de Madrid, però no controlarà l'assemblea. Es manté en 37 diputats, en tant que el PP baixa de 48 a 30. Però la davallada del PP es compensa amb l'ascens de Ciudadanos, que passa de 17 a 26 diputats, i per la irrupció de Vox amb 12 diputats (més d'un 8% dels vots). El vot de Podemos queda gairebé intacte, però dividit entre Más Madrid (que obté 20 escons) i Podemos (que n'aconsegueix 7). D'aquesta forma, amb el diputat suplementari del PSOE, les forces d'esquerra obtindrien 64 escons, no prou com per tenir majoria. Les dretes, unides, podrien continuar governant.

Aragó: la clau en mans del PAR

El PSOE passa a ser la primer força política a l'Aragó, amb 24 escons (en tenia 18). Desplaça així al PP que en tenia 21 i passa a 16. El descens del partit tradicional de la dreta es compensa amb l'augment de Ciudadanos, que passa de 5 a 12 escons, i amb la irrupció de Vox al Parlament, amb 3 escons. Però si se sumen als vots del PSOE els de Podemos (amb 5 escons), Chunta Aragonesista (amb 3) i Izquierda Unida (amb 1), no s'assoleix la majoria. La clau quedaria, doncs, en mans del Partido Aragonés Regionalista, que ha obtingut 3 diputats.

Astúries: reforç dels partits d'esquerra

A Astúries la majoria de progrés es reforça, i no hi ha dubte que el socialista Javier Fernández podrà formar govern. El PSOE ha augmentat de 14 a 20 diputats, i no tindrà problemes per formar govern amb els 4 diputats de Podemos (que perd 5 escons) i amb els 2 d'Izquierda Unida (que en perd 3). El PP queda com a segona força política, amb 10 diputats (en tenia 11) i menys de la meitat de vots que el PSOE. La seva davallada la compensa la dreta amb l'ascens de Ciudadanos, que passa de 2 a 5 diputats i l'aparició de Vox al parlament autonòmic, amb 2 diputats. FAC, el partit de Francisco Álvarez Cascos, perd un diputat però es manté al parlament amb 2 escons.

Balears: el pacte de progrés se salva per la mínima

El pacte de progrés al govern de les Illes Balears podria salvar-se gràcies a l'augment de vots del Partit Socialista de les Illes Balears (PSIB-PSOE), que ha estat el partit més votat en aquestes eleccions: ha pujat de 14 diputats a 19. En canvi, el PP, que era la primera força política, amb 20 diputats, se n'ha quedat en tan sols 16. Com a tercera força política ha quedat Podemos-EUIB, amb 6 escons. Ciutadans ha estat la quarta força política, i ha pujat de 2 a 5 escons. El cinquè partit, en canvi, Més per Mallorca, ha perdut impuls i obté tan sols 4 dels 6 escons que tenia. Vox - Actua Baleares entra amb força al parlament de les Illes, en bona part gràcies als vots obtinguts a la Ciutat de Palma i han obtingut 3 escons. El PI Proposta per les Illes es mantindria en 3 escons. En canvi, Més per Menorca perdria un escó i obtindria sols dos parlamentaris. El grup d'esquerres Gent per Formentera mantindria l'escó que tenia. D'aquesta forma, l'aliança entre el PSIB-PSOE, Podemos, Més per Mallorca, Més per Menorca i Gent per Formentera sumaria 31 escons, més dels 30 necessaris per a la majoria absoluta.

Canàries: Entre el PSOE y Coalición Canaria

A les eleccions del 2015, Coalición Canaria va ser el partit més votat, amb 18 dels 60 escons del parlament canari; ara n'ha obtingut 20 dels 70 que ara té la cambra, però ha estat superat pel PSOE, que n'ha obtingut 25. El PP perd representació: ha passat de 12 a 13 escons. Nueva Canarias ha quedat com a quarta força, amb 5 escons, i Podemos-Equo n'ha obtingut 4. La Agrupación Socialista de la Gomera ha obtingut 3 representants i Ciudadanos 2. El futur de les Canàries, doncs, dependrà dels pactes entre les diferents forces políltiques.

Cantabria: Revilla triomfa

El Partit Regionalista de Cantàbria ha aconseguit situar-se com la primera força política d'aquesta comunitat, amb 14 diputats. El PP, doncs, perd el predomini a la zona, i passa dels 13 diputats a tan sols 9 (potser per l'ascens de Ciudadanos, que passa de 2 a 3, i per la irrupció de Vox, que obté 2 escons a la zona). El PSOE ha aconseguit 7 escons. Per tant, tot fa pronosticar que Miguel Ángel Revilla, del PRC, pugui continuar governant l'autonomia, sigui mitjançant un govern amb minoria o amb pactes amb el PSOE.

Castella - La Manxa: García-Page podrà continuar en solitari

El socialista Emiliano García-Page no tindrà problemes en revalidar la presidència de la Comunitat de Castella - La Manxa. El seu partit ha estat el més votat i ha obtingut 19 escons (quan la majoria absoluta se situa en 17). Podrà així, governar la comunitat en solitari a desgrat que els seus aliats en la darrera legislatura, Podemos, s'han enfonsat i s'han quedat sense cap dels seus 3 diputats. El PP, que havia estat la primera força amb 16 diputats, s'ha quedat amb tan sols 10 escons. I Ciudadanos entra al parlament castellano-manxec amb 4 parlamentaris.

Castella - Lleó: victòria pírrica del PSOE

A Castella - Lleó, el PSOE ha aconseguit ser la força més votada i ha passat de 25 a 35 escons. Però queda lluny de la majoria absoluta, que s'obté en aquesta autonomia amb 41 diputats. L'esquerra no podrà sumar perquè Podemos-Equo ha patit una davallada espectacular i ha passat de 10 a 1 diputats. El PP, que ha quedat en segona posició, amb 31 diputats, podrà sumar fàcilment amb Cs, que ha obtingut 11 escons, i també podria afegir al pacte a Vox que ha entrat al parlament autonòmic amb un escó. Unión del Pueblo Leonés (UPL) i Ávila Libre de Peajes y Por Ávila (XAV) han aconseguit un escó.

Extremadura: el gran feu socialista

A Extremadura el PSOE ha superat el 45 % dels vots, i s'ha situat en 33 escons (3 més que el 2015), el que li dona la majoria absoluta al Parlament extremeny. Molt per darrera ha quedat el PP, que ha perdut 10 escons respecte a les darreres autonòmiques i s'ha quedat amb 18 escons. És un dels únics territoris on Ciudadanos experimenta un fort creixement, d'1 a 8 diputats. I mentre Podemos-Extremeños-IU-Equo perd força, quedant-se amb 4 dels 6 diputats que tenia, Vox entra al parlament extremeny amb 2 diputats.

La Rioja: l'esquerra recupera el poder

El PSOE ha aconseguit ser el partit més votat a la Rioja, i ha obtingut 15 escons (front als 10 que tenia anteriorment). Amb els 2 que ha obtingut Podemos-IU-Equo (que en perd 4) podria formar govern, ja que la majoria està en 17 diputats. El Partit Popular ha patit una davallada espectacular: ha passat de 15 diputats a 10. Ciudadanos es manté en 4. Ni el Partido Riojano ni Vox aconsegueixen entrar al parlament autonòmic.

Múrcia: la dreta s'imposa amb claredat

El PP ha patit una greu davallada a la regió de Múrcia, i el PSOE ha aconseguit imposar-se com a primera força per un grapat de vots (és la primera vegada que el PP no hi guanya des del 1991). Malgrat tot, la dreta no tindrà problemes per formar govern, perquè PSOE i PP han empatat a 16 vots, però la tercera força és Cs, que ha obtingut 6 diputats. El quart partit és Vox, que entra amb força i obté 5 escons. Podemos - Equo pateix una greu davallada i passa de 6 a 2 escons.

Navarra: la dreta no suma

Navarra Sí Suma, la coalició entre PP, Cs y UPN, ha aconseguit convertir-se en la força més votada, amb 19 diputats. Malgrat tot, queda molt lluny de la majoria absoluta que se situa en els 26 escons.  Tindrà un paper decisiu en la formació de govern el PSN-PSOE, que puja de 7 a 11 diputats i esdevé la segona força pol´litica del parlament. Amb augments de vots lleugers, Geroa Bai i EH Bildu mantenen el nombre de parlamentaris (9 i 8, respectivament). En canvi, Podemos pateix un daltabaix, en caure de 7 a 2 escons, i Izquierda-Ezquerda també cau, en perdre 1 dels 2 diputats que tenia.

Ceuta: Vox, tercera força política

El PP, que governa Ceuta des del 2001, ha obtingut la majoria de nou a les eleccions de la Ciutat Autònoma de Melilla. Però ha perdut posicions: ha aconseguit 9 parlamentaris, front a 13 en les darreres eleccions. Malgrat tot, no tindrà problemes per formar govern perquè la majoria està en 13 diputats, i Vox ha aconseguit situar-se en tercera posició amb 6 escons. El PSOE manté la segona posició, i puja en escons, situant-se en 7.  Perden força els partits més petits: Coalición Caballas, que tenia 4 diputats, se n'ha quedat amb 2; Movimiento por la Dignidad y la Ciudadanía, que en tenia tres, es queda amb 1 escó; i Ciudadanos, que tenia un escó, es queda fora del parlament.

Melilla: PP i Vox sumen

Juan José Imbroda, del PP, que governa Melilla des del 2000, probablement seguirà governant-la. Tot i que el seu partit, el PP, ha perdut dos escons, continua essent la força més votada, amb 10 escons. Podria arribar a la majoria absoluta d'escons pactant amb Vox (2 diputats) i Ciudadanos (1 diputat). Coalición por Melilla, una força integrada bàsicament per població islàmica, continua essent la segona força, i arriba als diputats (1 més dels que tenia). El PSOE, la tercera força a l'Assemblea de la Ciutat Autònoma ha aconseguit 4 diputats (1 més dels que tenia a la darrera legislatura).