El sumari dels CDR detinguts el 23 de setembre intenta implica el president de la Generalitat Quim Torra en tota l'operació suposadament terrorista en la que la Guàrdia Civil acusa els 9 detinguts, 7 d'ells en presó preventiva i que investiga l'Audiència Nacional.

La investigació apunta a un suposat assalt al Parlament de Catalunya, on el president Quim Torra s'hi hauria de quedar tancat, encarregat pel mateix departament de presidència, tot i que després també diu que l'ideòleg seria un suposat CNI català.

El sumari al qual ha tingut accés El Nacional reprodueix la declaració d'un dels detinguts, Ferran Jolis, que explica davant la Guàrdia Civil a la caserna de Tres Cantos que la intenció era que el president Torra entrés al Parlament i "s'hi quedés tancat a dins per al dia D". Jolis justifica el seu coneixement de l'operació perquè li haurien demanat consell sobre la viabilitat de les comunicacions dins el Parlament durant una setmana.

Segons aquesta declaració recollida en el sumari de l'operació Judes, es pretenia assaltar i ocupar el Parlament el dia en què es fes pública la sentència del Tribunal Suprem. I l'objectiu era atrinxerar-s'hi una setmana amb el president de la Generalitat. La finalitat era "subvertir l'ordre constitucional".

El detingut Ferran Jolis hauria rebut l'encàrrec de Xavier Buigas, un altre dels arrestats, que segons el sumari diu diu que l'ocupació es faria "per la porta principal del Parlament, ja que se'ls facilitaria l'accés des de l'interior".

Per a muntar la logística, "un grup reduït de persones", s'encarregarien de "llogar immobles i locals que els proporcionin seguretat i l'establiment de bases d'intendència". Segons la investigació el 8 d'octubre de 2018 Ferran Jolis ja hauria acceptat l'encàrrec de confeccionar "una xarxa de comunicacions segures i indetectables per poder mantenir comunicacions" entre l'interior i l'exterior del Parlament, que consistiria en "la usurpació" de punts wifi a establiments i restaurants propers.

L'Equip de Resposta Tàctica

El setembre del 2018 es crea, segons descriuen els informes policials del Sumari de l'operació Judes, l'ERT, Equip de Resposta Tàctica, "una cèl·lula que elevés la intensitat i la naturalesa de les accions dutes a terme, a un nivell superior".

Segons la investigació és Ferran Jolis qui crea l'ERT a partir de la seva experiència, coneixements tècnics i creació de la Comissió Nacional de Seguretat dels CDR. Segons la declaració de Jolis, l'ERT havia de ser "un equip bastant bèstia".

Aquest grup, segons l’informe de la Guàrdia Civil, disposava d'infraestructura organitzada a nivell tècnic i tàctic, i “amplis recursos econòmics i capacitat de mobilitzar milers de persones”. L’ERT, diu la Guàrdia Civil, va assumir l’encàrrec.

A partir de la creació de l'ERT Ferran Jolis es desvincula dels CDR. Diu el sumari: "es va desvincular de l'activitat més pública del seu CDR, ja que a partir d'aquest moment no podia exposar-ja que, si li agafaven amb el material, el seu equip, les telecomunicacions, els protocols, els operatius de seguretat i els repetidors, el ficarien a la presó. En aquesta mateixa ocasió, fins i tot, va arribar a manifestar literalment que "si em enxampen em ficaran terrorisme v banda organitzada", deixant patent que era conscient de la gravetat dels delictes que podria estar cometent".

A més de Jolis, "aquest grup estaria integrat, en origen, per Xavier BUIGAS LLOBET, pertanyent al CDR de Folgueroles, Clara BORRERO MIRALL, David Budría ALTADILL, Eduardo GARZÓN BRAVO, pertanyents al CDR de Cerdanyola, i Xavier Guillem DUCH PALAU, pertanyent a l'CDR de Sabadell Centre i destacat membre de la Comissió territorial d'el Vallès Occidental".

Les primeres accions

La Guàrdia Civil seguia els detinguts des del 15 de novembre del 2018. La policia instal·la mitjans tècnics de seguiment i localització dels vehicles. Els punxen els telèfons i els segueixen allà on van.

D'aquests seguiments acaben determinant les primeres accions de l'ERT i els acaben atribuint la mobilització i protestes de l'1 d'octubre del 2018, en motiu del primer aniversari del referèndum; les mobilitzacions del 21-D en motiu del Consell de Ministres a Barcelona; i les accions de l'1 de febrer del 2019 quan es traslladen els presos a Madrid per a l'inici del judici. De fet, és aquell dia que la Guàrdia Civil acaba incloent en la investigació els identificats a Lledoners que estaven a tocar de l'abocament d'oli a la carretera i que encara estan, també, investigats per això.

Una reunió infructuosa amb la germana de Puigdemont

Sempre segons l’informe de la Guàrdia Civil, la primera acció dels encausats va ser “una reunió dins d’un vehicle en moviment amb la germana de l’expresident Puigdemont on es va lliurar material 'super confidencial’". Va tenir lloc el 15 de setembre del 2018 "entre unes mesures de seguretat realment excepcionals pròpies d’organitzacions criminals o terroristes”. El relat sosté que van fer servir "vehicles llançadora, vehicles posteriors de contra vigilància, telecomunicacions segures i emissores”. De l’anàlisi que fa la Guàrdia Civil de les trucades entre Jolis i Buigas, l’objectiu és “entregar documentació sensible i establir comunicacions segures” entre els presidents Puigdemont i Torra. 

La reunió amb Montserrat Puigdemont només va ser una i mai més no tindrien notícies d’ella. Els mitjans espanyols que després de les detencions van fer referència a la reunió parlaven d’Anna Puigdemont, una altra germana del president. Ella mateixa ho va desmentir.

En la declaració davant la comandància de Tres Cantos, Ferran Jolis, va explicar que la germana del president a l’exili, que havia conegut en un sopar popular a Santa Perpètua de Mogoda, estava sent vigilada. Algú li hauria suggerit que Jolis podria ajudar-la, i li va demanar la creació d’un compte de correu segur per parlar amb el seu germà. Abans de res, Jolis va anar a fer un reconeixement de terreny per a decidir l’ubicació de la trobada.

Montserrat Puigdemont va demanar que la trobada fos discreta, segons el sumari. Aquell dia, Ferran Jolis va anar-hi amb Xavier Buigas en el cotxe de Jordi Ros, que no va assistir-hi. En un altre cotxe hi anaven David Budria i Eduard Garzón com a mesura de seguretat. Com ningú no seguia la germana del president, que havia arribat en tren, va pujar al primer cotxe. Segons el relat de Jolis, van circular per la C-17. Als seients de darrere hi anaven ell i Puigdemont.

La conversa, sempre segons el testimoni, hauria anat de la següent manera. Jolis li va preguntar a Puigdemont per quina via es comunicava amb el seu germà. Puigdemont va respondre que la majoria de cops per Signal o videotrucada. Jolis li va suggerir que fes servir el sistema de correu electrònic ProtonMail encriptant les comunciacions. Van quedar que Puigdemont trucaria a Jolis per ensenyar-li a fer-ho, però ella no es va posar més en contacte amb ell. A Cerdanyola del Vallès va baixar del vehicle.

Els dos CDR que més van declarar

Més enllà dels indicis de la Guàrdia Civil contra els nou CDR encausats, Ferran Jolis i Jordi Ros són la principal font de testimonis de la causa, fins fa res sota secret de sumari. Les seves circumstàncies durant el procediment també són particulars. Tots dos van optar per tenir un advocat d’ofici, a diferència dels altres cinc empresonats, representats pel col·lectiu Alerta Solidària.

També tots dos van voler declarar a la Comandància de la Guàrdia Civil a Tres Cantos, explicant tots aquests detalls. La resta no ho van fer. Un cop a l’Audiència Nacional, tots dos van respondre a les preguntes de la Fiscalia. La declaració de Ros va durar 55 minuts i la de Jolis 51 minuts. La resta només van respondre a les preguntes de la seva defensa.