La Sala II del Tribunal Suprem ha acordat avui la petició del suplicatori al Congrés dels Diputats per continuar el procediment penal contra la diputada de Junts per Catalunya Laura Borràs Castanyer, a qui va obrir una causa el mes de desembre passat per presumptes delictes de prevaricació, frau a l'Administració, malversació de cabals públics i falsedat documental en l'etapa en què Borràs era directora de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC).

A aquest efecte, el president de la Sala II, Manuel Marchena, ha dirigit avui un ofici al president del Tribunal Suprem, Carlos Lesmes, perquè traslladi el suplicatori per procedir contra Borràs a la presidenta del Congrés dels Diputats.

La petició s'acompanya d'una exposició raonada de l'instructor de la causa al Suprem, el magistrat de la Sala II Eduardo Porrés, que és qui ha instat el suplicatori. L'esmentat jutge va citar per al passat 14 de febrer al Suprem Laura Borràs per prestar declaració voluntària, en qualitat d'investigada en la causa, tal com la llei li permet, però la diputada va optar per no anar a la citació. Arran d'això, l'instructor va preparar l'exposició raonada per demanar el seu suplicatori.

La Sala Segona del Suprem va obrir el passat 17 de desembre la causa a la diputada Borràs Castanyer per investigar els indicis de diversos delictes apreciats pel jutjat d'instrucció número 9 de Barcelona, que va elevar al Suprem una exposició raonada.

El Suprem va destacar llavors que els fets descrits en l'exposició raonada enviada pel jutjat de Barcelona i atribuïts a la persona aforada "podrien ser constitutius de delictes de prevaricació, frau a l'Administració, malversació de cabals públics i falsedat documental". El tribunal va estendre la seva competència, a més de Borràs, a Isaías Herrero Florensa, per la inescindible connexió inicialment apreciable entre la conducta que s'atribueix a aquesta persona i la que s'imputa a l'aforada.

Segons la investigació del jutjat de Barcelona, que es recull en l'exposició raonada del magistrat Eduardo de Porres dirigida al Congrés, hi ha indicis racionals que durant els anys 2013 a 2017, l'ILC va adjudicar 18 contractes menors per import total de 259.863 euros, de forma directa o indirecta a través de societats, a Isaías Herrero, amb qui Borràs, llavors directora de l'Institut, mantenia una relació d'amistat. Borràs i Ferrer haurien actuat de comú acord mitjançant el fraccionament il·legal d'aquests contractes i la falsificació dels pressupostos presentats en cada un dels expedients, simulant la participació de terceres persones independents.