El Tribunal Suprem ha confirmat el processament per rebel·lió del president a l'exili, Carles Puigdemont, el vicepresident, Oriol Junqueras, i 11 líders independentistes més investigats pel referèndum de l'1-O. El Tribunal considera "prou raonable" qualificar els fets com a delicte de rebel·lió perquè va existir "un alçament" amb un ús "injust" del poder per aconseguir la independència de Catalunya al marge de la llei.

El processament per rebel·lió suposa la suspensió, de manera immediata, de les funcions de tots aquells processats que són diputats i es troben en presó preventiva. Aquests diputats són Oriol Junqueras, Jordi Turull, Josep Rull, Jordi Sànchez i Raül Romeva. Per altra banda, Carles Puigdemont i Toni Comín no haurien de ser suspesos, ja que no estan a la presó, però el jutge Pablo Llarena no descarta suspendre'ls també de les seves atribucions com a diputats del Parlament.  A més dels citats, també s'ha processat per rebel·lió Carme Forcadell, Jordi Cuixart, Marta Rovira, Joaquim Forn, Dolors Bassa i Clara Ponsatí.

A més a més també s'han confirmat els 12 processaments per desobediència de cinc membres del Govern, Meritxell Borràs, Lluís Puig, Carles Mundó, Meritxell Serret i Santi Vila, cinc membres de la Mesa, Lluís Maria Corominas, Lluís Guinó, Anna Simó, Ramona Barrufet i Joan Josep Nuet i les dues exdiputades de la CUP Mireia Boya i Anna Gabriel.

Per últim també s'han confirmat els 14 processaments per malversació de Carles Puigdemont, Oriol Junqueras, Joaquim Forn, Jordi Turull, Josep Rull, Raül Romeva, Clara Ponsatí, Meritxell Serret, Carles Mundó, Toni Comín, Dolors Bassa, Meritxell Borràs, Lluís Puig i Santi Vila. 

La Sala considera que hi ha indicis racionals de malversació perquè hi va haver "un sistema d'engany" que ocultava la destinació de quantitats a altres fins relacionats amb el referèndum. A més a més, el Suprem rebutja la persecució política al·legada pels recurrents i reitera que en aquest cas es persegueix els que han assaltat la llei per la via dels fets.

 

Rebel·lió desarmada

La Sala també afegeix que com a la causa s'investiguen fets tipificats com a rebel·lió, exigeix una motivació reforçada per al manteniment del processament pel mateix delicte. En aquest sentit, la Sala reitera la constatació "d'actes de violència" encaminats a la consecució del referèndum, un fet indispensable per declarar, posteriorment, la independència.

A més a més, la interlocutòria al·lega que els processats van planejar una mobilització policial i "l'enfrontament físic" amb la policia espanyola i la Guàrdia Civil per "obligar l'Estat a claudicar i acceptar la declaració de la independència".

La interlocutòria també justifica els motius pels quals s'ha pogut processar els 13 investigats pel delicte de rebel·lió sense la necessitat d'utilitzar armes. Segons la sala, la rebel·lió exigeix violència, és a dir "alçament públic i violent", i que, per tant, amb la intenció ja és suficient per imputar el delicte esmentat.

D'altra banda, afegeix que existeixen indicis suficients que van existir actes de violència, almenys, encara que no els únics, en els dies 20 de setembre i 1 d'octubre. La violència ―precisa el tribunal― es va exercir sobre les persones, com resulta del nombre de ferits, i sobre les coses, la qual cosa resulta valorable com a amenaça d'immediata violència contra les persones.

Processats sense proves

També existeixen indicis, segons la interlocutòria, que aquests actes tenien com a finalitat facilitar la celebració del referèndum com a pas indispensable, segons el pla, per a la declaració d'independència; els del 20 de setembre en tant que impedirien la confiscació de les urnes i d'un altre material electoral, i els del dia 1 d'octubre en tant que impedien l'acció policial ordenada per evitar la celebració de la votació.

La Sala explica que els ciutadans poden manifestar-se en defensa d'un determinat projecte polític en exercici de la seva llibertat d'expressió però no poden alçar-se públicament i tumultuàriament amb la finalitat d'impedir, per la força o fora de les vies legals l'aplicació de les lleis, perquè en aquests casos la seva conducta pot ser constitutiva d'un delicte de sedició.

La Sala es basa solament en indicis per acusar-los rebel·lió i d'incitació a la violència. És a dir que el tribunal conclou que els processaments poden ser vinculats a actes de violència sobre la base que van preveure els mateixos i els van acceptar malgrat que sabien que l'Estat s'oposaria físicament a la votació.

Per tot això, la Sala considera que els fets encaixen en el delicte de rebel·lió o a falta d'algun d'ells, de sedició, encara que el bé jurídic protegit en tots dos delictes és diferent. El primer està inclòs entre els delictes contra la Constitució i el segon ho està entre els delictes contra l'ordre públic, de manera que les finalitats de l'acció d'alçament públic contemplades en la rebel·lió no són precises en el delicte de sedició.

Sistema "d'engany" per ocultar la malversació

Pel que fa al delicte de malversació, la Sala ha rebutjat que existeixi "indefensió per part dels consellers, ja que no es tracta de fets nous, sinó de "precisions fàctiques del mateix fet", relatives a haver usat fons públics per finançar el referèndum. El recurs dels consellers al·legava indefensió pel fet que el jutge instructor, Pablo Llarena, ampliés fets constitutius d'aquest delicte a la interlocutòria on rebutjava els recursos de reforma al processament. 

En aquest sentit, el Tribunal ha reiterat que la instrucció continua després de la interlocutòria de processament, cosa que implica que poden sortir dades noves sense que suposi indefensió pels processats, sempre que no impliqui la introducció de "fets que poguessin constituir un nou delicte diferent".

Descartada la indefensió, el Suprem ha conclòs que des de "l'òptica de la interlocutòria de processament" exigeix indicis racionals de caràcter provisional, en els fets investigats "es van organitzar un sistema d'engany que ocultava, "sota l'aparença de partides pressupostàries correctament executades", el destí de quantitats a d'altres fins relacionats amb la malversació del referèndum, cosa que és suficient per considerar "l'existència dels indicis racionals de criminalitat que exigeix el processament".

Desobediència "sistemàtica" des del 2015 

Pel que fa als delictes de desobediència, alguns dels recurrents havien al·legat que es van acollir al Reglament del Parlament i que la seva actuació està protegida per la inviolabilitat parlamentària.

La Sala es remet als arguments que ja ha esgrimit en actuacions anteriors, però considera important recordar que els actes de desobediència pels quals han resultat processats els membres del Parlament no són fets aïllats, “no s'han produït en una ocasió aïllada respecte d'una concreta resolució, sinó que, almenys des de novembre del 2015, les resolucions del Tribunal Constitucional, que van anar oportunament notificades als obligats per elles, van anar sistemàticament ignorades, i per això incomplides, pels processats, que actuaven com a integrants del govern o de la taula del Parlament de la Comunitat Autònoma”.

En el cas d'un dels processats per aquest delicte, Josep Nuet, la Sala manté el seu processament en els termes en què van quedar rectificats pel jutge instructor en resoldre el seu recurs de reforma.