El Tribunal Suprem no veu prou motius per indultar els condemnats pel setge al Parlament del 15 de juny del 2011. L'alta magistratura ha emès un informe desfavorable a l'indult plantejat pels vuit condemnats a tres anys de presó pel cas. Només un magistrat s'hi ha mostrat favorable, el mateix que els va voler absoldre.
Els magistrats, que en el seu dia van condemnar i que ara firmen l'informe –el president Manuel Marchena, José Manuel Maza, Francisco Monterde i Luciano Varela–argumenten que el delicte contra les institucions de l'Estat pel qual van ser condemnats va afectar “l'exercici pacífic de les funcions legislatives pels legítims representants del poble català”.
"La conducta dels condemnats va implicar un atac a un pilar de la nostra estructura democràtica, representada en aquest cas pel Parlament, pel fet de vulnerar principis i valors essencials de la nostra ordenació constitucional”, emfatitza la Sala Penal en el seu informe.
Segons els magistrats, l'actuació dels condemnats va "comprometre" una de les "manifestacions de la sobirania popular", representada en un òrgan legislatiu d'una comunitat autònoma, que és, "per definició, una de les seus pròpies de l'expressió del sistema parlamentari democràtic, basat en la llibertat i el pluralisme polític".
Un magistrat, a favor
En canvi, davant els quatre magistrats que firmen l'esmentat informe, el magistrat Perfecto Andrés, que també era partidari d'absoldre, es mostra favorable a la concessió de l'indult. En aquest sentit, ha emès un informe discrepant per “un elemental imperatiu de coherència amb el sentit del meu vot particular a la sentència de condemna”.
El magistrat Andrés considera que l'article 498 del Codi Penal, pel qual es van condemnar els sol·licitants de l'indult, exigeix l'ús de força, violència, intimidació o amenaça greu, una cosa que, segons aquest jutge, no es va produir en els fets provats. Així mateix, entén que, amb la lògica del legislador postconstitucional, "les conductes jutjades estan avui destipificades" i recorda que “no han estat poques les ocasions –algunes, a més, recents i particularment cridaneres– que funcionaris policials responsables d'odiosos delictes de tortura es van beneficiar de generoses condonacions de pena”.