El cas de Laura Borràs torna a Catalunya. El Tribunal Suprem ha enviat ja el sumari al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. La condició de presidenta del Parlament de Catalunya i el fet que deixi de ser diputada del Congrés canvien el seu aforament i, pert tant, també, el tribunal que l'ha de jutjar.

La Sala II del Tribunal Suprem ha dictat una interlocutòria en la qual declara la pèrdua de la seva competència per continuar coneixent la causa contra Laura Borràs, actual presidenta del Parlament de Catalunya, en haver perdut el mes de març passat la seva condició de membre del Congrés dels Diputats, per la qual cosa era aforada davant del Suprem. La Sala acorda remetre testimoni de les actuacions al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya als efectes que siguin procedents.

 

 

 

El Suprem va acordar l'obertura del procediment a Laura Borrás el 17 de desembre de 2019 després d'estudiar l'exposició raonada remesa per la magistrada-jutge d'instrucció número 9 de Barcelona referida a les diligències prèvies seguides a l'esmentat jutjat contra Laura Borrás, llavors aforada, per presumptes delictes de prevaricació, frau a l'Administració, malversació de cabals públics i falsedat documental en l'etapa en què Borràs va ser directora de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC). El tribunal va designar instructor de la causa el magistrat de la Sala II Eduardo de Porras.

Ara, una vegada acreditada la baixa en la condició de diputada del Congrés i per tant la pèrdua de la condició d'aforada de Laura Borràs, sense que s'hagi procedit a l'obertura de judici oral, la Sala explica que ha perdut la competència per conèixer sobre els fets imputats tant a la persona fins ara aforada, com d'Isaías Herrero Florensa, a qui va estendre la seva competència, havent de remetre's testimoni de tot el que s'ha actuat al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, concorde amb l'art. 57.2, de l'Estatut L.O 6/2006, de 19 de juliol de reforma de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya.

Els fets

Els fets que s'investiguen se situen entre els anys 2013 al 2017 pel "fraccionament de contractes de prestació de serveis informàtics efectivament prestats, reflectint imports i conceptes inventats, sempre en quanties inferiors a 18.000 euros, per, incomplint les normes aplicables, evitar el procediment administratiu pertinent per tractar-se de treballs que suposaven la programació informàtica del portal d'internet de la ILC durant un període superior als quatre anys".

Això segons la investigació, que conclou que l'objectiu era "poder acudir a l'adjudicació directa amb la intenció d'afavorir personalment Isaías Herrero Florensa, directament o a nom d'altres entitats rere les quals s'ocultava.

La investigació quantifica els diners adjudicats a Isaías Herrero o a les entitats "en què s'ocultava", en 259.863,00 euros.