Sense sorpreses, però sense unanimitat. El ple del Tribunal Constitucional (TC) ha desestimat avui el recurs d'empara presentat pel llavors president de la Generalitat Joaquim Torra contra la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TJSC), ratificada pel Tribunal Suprem, que el va condemnar com a autor d'un delicte de desobediència, a un any i mig d'inhabilitació a càrrec públic, el setembre del 2020. No obstant això, els magistrats Juan Antonio Xiol i Ramón Sáez han presentat vots particulars, dels quals no s'ha detallat el sentit, encara que és habitual que les seves resolucions siguin més garantistes. La condemna va provocar que hagués de deixar el càrrec de president.
Els fets van ocórrer durant el mes de març del 2019, i van consistir en la negativa de Torra a complir els "reiterats" requeriments de la Junta Electoral Central (JEC), en la seva condició de president de la Generalitat, que li exigien la retirada de la pancarta a favor dels presos polítics i els exiliats, penjada al balcó del Palau de la Generalitat, per considerar que era simbologia identificable amb determinades opcions polítiques, i amb això es causava infracció del principi de neutralitat imposat a tots els poders públics, i particularment exigible en període electoral.
Sentència
En un comunicat del TC, s'exposa que la sentència (encara no facilitada), de la qual ha estat ponent el magistrat Antonio Narváez Rodríguez, elabora una anàlisi detallada de les diverses al·legacions del recurrent, per descartar la vulneració dels drets al jutge imparcial, al jutge ordinari predeterminat per la llei, a la defensa i a la presumpció d'innocència, així com al dret a la igualtat. També es descarta el plantejament de les qüestions prejudicials davant del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, que havien estat sol·licitades per Torra, en entendre que "no es presenta el pressupost de la seva procedència per a la resolució de l'empara".
S'afirma que és particularment extens el fonament sobre l'al·legada vulneració del dret a la legalitat penal, que també es desestima. Pel tribunal, "la conducta del recurrent no podia estar emparada a l'exercici de drets subjectius, perquè en la seva condició de president de la Generalitat de Catalunya, i màxim responsable de la gestió dels edificis públics, la seva conducta venia determinada pel disposat en l'ordenament jurídic".
La sentència afirma que "el recurrent no va ser condemnat per les seves idees, opinions o manifestacions, sinó per l'incompliment d'uns requeriments derivats d'un ús inadequat dels edificis públics, que han d'estar al servei dels interessos generals, no d'un grup més o menys concret o nombrós de persones, amb exclusió de la resta". I afegeix: "L'exhibició de simbologia partidista, en tant que identificable amb determinades opcions polítiques, infringia el deure de neutralitat i objectivitat que, en tot moment, ha de ser respectat pels poders públics, però especialment durant el període electoral, com a garantia de la netedat del procés democràtic, i de la igualtat en les eleccions".
L'expresident Torra tornarà a ser jutjat el pròxim 17 de març per no haver retirat la pancarta a favor dels presos polítics, aquesta vegada ordenat per la sala contenciosa del TSJC, i quan no era període electoral. Torra, que ja ha complert el primer càstig, serà jutjat en un penal de Barcelona.