El Tribunal Suprem ha desestimat els incidents de nul·litat promoguts per l'Advocacia de la Generalitat Valenciana i pel sindicat STEPV-Iv contra la resolució de l'alt tribunal que va confirmar l'anul·lació de part del decret que regula els usos de les llengües oficials (castellà i valencià) en l'administració valenciana per, per exemple, comunicar-se amb les autonomies "del mateix àmbit lingüístic", les Balears i Catalunya.

El mes de juny passat, la secció quarta de la sala contenciosa administrativa del Tribunal Suprem ratificava la sentència prèvia del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana que deixava sense efecte una part substancial de la normativa autonòmica en desestimar els recursos de cassació interposats per la Generalitat i l'organització sindical.

D'aquesta manera, es va confirmar la decisió del TSJCV que va estimar en part el recurs interposat per dos diputats del Grup Popular i va anul·lar 11 articles i una disposició final que donaven un ús destacat al valencià sobre el castellà en aspectes com les notificacions en els tràmits administratius, la retolació d'edificis i dependències públiques, la comunicació entre els empleats públics i la d'aquests amb els ciutadans, les publicacions i publicitat institucional, els contractes amb proveïdors, així com en la retolació de carreteres, camins i altres dependències i serveis d'interès públic que depèn d'entitats locals.

Els fets

El mes de juliol, tant la representació de la Generalitat Valenciana com de l'STEPV van decidir interposar dos incidents de nul·litat contra la desestimació dels seus recursos de cassació en considerar que s'havia vulnerat el dret a la tutela judicial efectiva de l'article 24 de la Constitució.

Per la seva banda, el Suprem, en una interlocutòria del 14 d'octubre i consultada per Europa Press, respon a les argumentacions dels recurrents. Sobre l'objecció que la sala s'havia limitat "indegudament" a l'anàlisi de la qüestió d'interès cassacional, sense entrar en altres al·legacions, els magistrats recorden que en el seu moment les parts es van mostrar conformes amb aquesta delimitació, atès que no es va fer cap tipus d'impugnació.

"No hi ha, en conseqüència, vulneració del dret a la tutela judicial efectiva, pel que fa a l'accés als recursos, ni incongruència, ja que s'ha examinat tot el que es referia a l'enjudiciament de la qüestió d'interès cassacional", manté la interlocutòria.

En aquest mateix sentit, recalca que "el que no pertoca és que la part, servint-se de l'admissió de la qüestió d'interès cassacional, en plantegi d'altres que l'excedeixin i no hi mantinguin una relació estreta, és a dir, que sense la seva resolució no pugui quedar degudament aclarida la qüestió d'interès cassacional".

"Però això no passa aquí —prossegueix—, perquè els diferents preceptes del decret autonòmic sobre la nul·litat del qual es va pronunciar la sentència objecte del recurs de cassació plantegen qüestions diferents de la que es va identificar com d'interès cassacional. Per tant, no existia cap raó per estendre l'examen de la sentència a aquestes altres qüestions, que no van ser admeses en la fase corresponent".

Així mateix, el TS afirma que les normes jurídiques objecte d'examen i interpretació són totes les necessàries per resoldre la qüestió, d'acord amb la doctrina del Tribunal Constitucional rellevant per a la seva aplicació, per la qual cosa "no es pot apreciar cap vulneració del dret fonamental de l'article 24 de la Constitució". Per tot el que s'ha exposat, el Suprem "no adverteix cap raó per declarar la nul·litat d'actuacions".