Relleu al constitucionalisme. La principal plataforma social de l'unionisme a Catalunya, Societat Civil Catalana, va celebrar fa només dues setmanes la seva assemblea anual de socis, que va servir per iniciar una nova etapa. I és que la marxa ja anunciada del fins aleshores líder, Fernando Sánchez Costa, va anar acompanyada de l'arribada d'Elda Mata com a nova presidenta d'SCC. Un nomenament, a més, fet possible gràcies a un contundent suport amb poc marge de discussió: un 99% dels socis van compartir el seu vot per a la candidata oficialista, que era el nom preferit per rellevar l'anterior junta directiva. Però qui és realment Elda Mata?
Nascuda a Barcelona el 1953, ha passat la majoria de la seva vida a la província de Girona, concretament a la localitat empordanesa d'Ullà. Durant anys, va exercir professionalment d'empresària i gerent de diversos negocis agropecuaris i turístics a la regió. Però el 2019, va decidir orientar la seva vida en una nova direcció i llançar-se a l'activisme antiindependentista. Sense vinculació ni militància política, Mata va assumir el 2019 la presidència provincial de SCC Girona, convertint així aquest territori en la sucursal més activa de l'entitat en la defensa de l'espanyolisme. El seu vertiginós ascens per les files constitucionalistes va començar a materialitzar-se l'any següent, quan Sánchez Costa la proposava com a vicepresidenta territorial. Ara, la presidència ha servit per culminar-ho tot plegat.
Elda Mata ja va donar algunes pistes de la deriva que prendrà el seu lideratge el passat 3 d'abril, durant la presentació de la seva candidatura. Entre altres línies, va prometre fermesa en la defensa dels drets constitucionals catalans, i va advertir que SCC no s'estaria d'aprofundir en la via judicial per a aconseguir els seus objectius, especialment quan el Govern intentés "saltar-se la llei", en una mostra clara de retòrica unionista. I també va traçar l'estratègia de creixement de la plataforma de cara als pròxims anys, basada en la col·laboració entre entitats socials constitucionalistes, així com la importància d'enfortir Societat Civil Catalana fora de l'àrea metropolitana de Barcelona (una demanda que Mata comparteix profundament després de la seva experiència a Girona, feu de l'independentisme).
El 25% de castellà, primer objectiu
Però la nova presidenta ja té fixat quin ha de ser el seu primer objectiu: fer efectiva la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que imposa el 25% de classes en castellà a l'escola. Elda Mata ja ha insistit en diverses ocasions en la necessitat d'acabar amb la immersió lingüística a Catalunya per estendre l'ús del castellà a les aules. En una entrevista el juliol de 2020 ja apuntava maneres, quan va assegurar que "hi ha adoctrinament a les escoles perquè no es dona l'opció d'estudiar en castellà". "No ens poden vendre que s'aprèn el castellà i el català al mateix nivell", va asseverar, sense tenir en compte que el castellà ja té una extensa presència en les converses entre els alumnes. "La immersió no és positiva, hipoteca el futur dels nostres fills i els nostres nets, que deixaran de parlar el segon idioma més utilitzat del món".
Aquesta ofensiva de Mata només s'ha multiplicat amb l'arribada de la sentència del TJSC. Així, Societat Civil Catalana ja ha treballat per exigir l'aplicació forçosa del 25%, del costat d'altres plataformes com ara l'Asamblea por una Escuela Bilingüe, integrades dintre d'Escuela de Todos. De fet, la mateixa Elda Mata va participar, en els seus darrers dies com a vicepresidenta, en una roda de premsa amb l'AEB i Impulso Ciudadano per anunciar l'assalt contra el català a l'escola. Posteriorment, també s'ha expressat en relació amb la qüestió de la llengua a Catalunya, afirmant que els independentistes rebutgen la sentència "perquè el català és la seva bandera identitària". "Han muntat un relat fal·laç sobre la llengua. Saben que perdran, sense cap mena de dubte, i per això es revolten", va esclatar.
I encara més. A principis de desembre, el president de SCC, acompanyat d'Elda Mata, va reunir-se amb el comissari de Justícia de la Unió Europea, Didier Renders, precisament per alertar-lo de "la deriva il·liberal" de la Generalitat de Catalunya, i va aprofitar per compartir amb ell la seva ofensiva contra la immersió lingüística. Així, els representants espanyolistes van explicar al comissari la negativa del Govern a acatar la sentència del 25% i lamentant la "incomprensible marginalització del castellà en l'educació catalana". Els eurodiputats Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí van haver de sortir del pas per demanar una trobada amb el mateix Renders i revelar-li "els vincles de Societat Civil Catalana amb l'extrema dreta". “Esperem que estarà d’acord amb nosaltres en la necessitat que la Comissió escolti una varietat de punts de vista sobre aquests temes”, van advertir en una carta.
El Tribunal de Comptes i més enllà
Elda Mata no ha estat únicament protagonista en la croada contra el català. En els darrers mesos també ha treballat, en el marc de Societat Civil Catalana, per afegir més pressió sobre els líders independentistes. Aquest mateix febrer, l'entitat presentava una demanda al Tribunal de Comptes contra onze exalts càrrecs del Govern per una suposada "malversació de fons públics" en la preparació de l'1-O i l'acció exterior de la Generalitat, per la qual exigien 5,3 milions d'euros. SCC se sumava d'aquesta manera a l'ofensiva dels tribunals contra Carles Puigdemont i Artur Mas que encara no s'ha resolt. Elda Mata es pronunciava per afirmar que els espanyolistes complien el seu "deure cívic". "Durant anys, el Govern ha destinat milions d'euros a accions il·legals per les quals no tenia competència ni legitimitat. Però s'ha acabat el temps de la impunitat". I concloïa amb una amenaça: "A cada activitat il·legal respondrem amb una acció judicial".
En altres matèries, tampoc existeixen sorpreses sobre l'activitat de la nova presidenta de la principal organització espanyolista de la societat civil a Catalunya. Una de les seves cites més conegudes és la d'advertir que els independentistes provoquen la "mort civil" de la població unionista, però també ha acusat els sobiranistes de provocar que hi hagi ciutadans catalans "de primera i de segona" i de causar una "infecció a Catalunya" que, si no es para, acabarà "contagiant tota Espanya". Més enllà, el seu perfil de Twitter també dona moltes pistes: si bé no acostuma a fer gaires piulades, sí que en comparteix d'altres. Les seves debilitats recents han estat donar suport a les reivindicacions de la Policia Nacional, a la selecció espanyola de futbol en la seva visita a Catalunya, i a l'alt representant de la Unió Europea, Josep Borrell, quan semblava carregar contra Carles Puigdemont.
Comiat de Sánchez Costa
L'ara expresident de Societat Civil Catalana Fernando Sánchez Costa va pronunciar-se en un darrer comunicat públic per refermar el seu suport a Mata, descrivint-la com una dona "forjada en la defensa dels valors constitucionals a Girona des de la plena autonomia política". I va aprofitar, també, per oferir el seu comiat i celebrar l'etapa viscuda al capdavant de l'entitat. "Tot i el clima de polarització, hem mantingut la unitat interna. Som la prova empírica que la concòrdia constitucional és i hauria de ser possible", va afirmar. I va defensar la importància de moure's seguint un doble patriotisme: "Un amor sincer per Catalunya i un compromís profund amb aquest projecte històric comú, amb aquesta gran nació, que és Espanya". "Un doble patriotisme que també s'expressa en la defensa de l'estat de dret, perquè el procés independentista ens ha gravat a foc l'experiència que, on no es compleix la llei, regna la discòrdia i s'imposa la decadència", va declarar.
I no va poder evitar fer una reivindicació oberta del constitucionalisme. "Societat Civil Catalana ha mantingut una amplíssima transversalitat perquè ens hem limitat a aquest espai comú tan ampli que són els valors constitucionals", va dir, abans de lloar la carta magna espanyola: "Espanya no neix i no s'esgota en la Constitució, però mai s'havia expressat amb un equilibri tan magistral com en la Constitució de 1978 el que és i pot ser Espanya, com un magnífic acord entre tradició i futur, unitat i diversitat, nació i nacionalitats, llibertats i igualtat, drets i responsabilitats". "Per això, més que el problema, la Constitució és la via segura i equilibrada per a totes les nostres crisis", va concloure.