No fa gaire, el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, vivia amb comoditat. Tanta, de fet, que només uns dies abans d'inaugurar el primer executiu de coalició de PSOE i Unidas Podemos, s'atrevia a mofar-se, davant de tot el Congrés dels Diputats, del líder del principal rival electoral, el Partit Popular. Des de la tribuna de la cambra, i amb una certa prepotència, llançava un dard al president dels conservadors fent-li una petició: "Crec que hauria de pujar aquí dalt i dir 'Hola, soc Pablo Casado i he perdut cinc eleccions en un any"'. La bancada socialista esclatava a riure. I tenia motius per fer-ho: la formació estava en una molt bona ratxa, després d'haver-se imposat durant aquell 2019 en dues rondes d'eleccions generals, a més de les municipals, les autonòmiques i les europees. Semblava que Pedro Sánchez no podia fer res malament.
Però si avancem fins a l'actualitat, la situació ha canviat de manera dràstica. Si el president andalús, Juanma Moreno, compleix les expectatives i guanya les eleccions aquest diumenge 19 de juny, el PSOE s'haurà vist vençut pel Partit Popular als tres darrers comicis en sòl espanyol, després de la Comunitat de Madrid l'any passat i Castella i Lleó aquest febrer. I en les enquestes generals, les expectatives tampoc són gaire bones pels de Pedro Sánchez. El PSOE no aconsegueix trencar la barrera del 30%, i de fet veu com s'erosionen contínuament els seus suports. Per contra, el Partit Popular s'ha encaminat en la tendència oposada. La marxa de Pablo Casado i l'arribada d'Alberto Núñez Feijóo ha estat clau: ara per ara, els conservadors podrien destronar els socialistes i entrar a La Moncloa amb la clau que tindria la ultradreta de Vox. Per a Sánchez, les expectatives no són bones, i un nou fracàs dels socialistes en un feu històric com Andalusia seria un cop molt dur per al president.
Juanma Moreno no necessita Feijóo
Sens dubte, la irrupció del gallec al panorama nacional ha estat clau per posar el president espanyol contra les cordes a escala nacional. Una altra cosa, però, és quina responsabilitat pot tenir Feijóo en les bones perspectives que se li presenten al popular Juanma Moreno. No hi ha dubte que entre el gallec i l'andalús existeix una molt bona sintonia, fruit, en part, de la manera de veure la política, allunyada de la crispació i apostant per una via més moderada, segons diuen ells mateixos. Ara bé, més important encara és la gestió que ha fet Moreno, sense grans escàndols ni polítiques completament oposades a les del socialisme previ. Segons la veu d'alguns experts, encara que Pablo Casado fos avui el president dels conservadors, el candidat del PP andalús es trobaria encarant les eleccions amb el mateix optimisme. Aquí, doncs, cal cedir tot el mèrit a Juanma Moreno.
El candidat de Sánchez no convenç
La situació del candidat socialista, en canvi, és una altra història. I és que Juan Espadas, exalcalde de Sevilla, és l'aposta explícita del president espanyol. Des de la seva arribada a la secretaria general del PSOE, Pedro Sánchez havia hagut de fer front a una estratègia de la filial andalusa que, liderada per Susana Díaz, feia tot el possible per torpedinar la seva direcció. Fins que l'any passat, a les primàries del partit, Espadas va derrotar amb comoditat la veu crítica per obrir a Andalusia una etapa de tranquil·litat envers el president espanyol. La bona relació entre el sevillà i el madrileny contrasta absolutament amb la que mantenia aquest amb Díaz.
Ara bé, les enquestes no acompanyen aquesta sensació de calma i bonança. La majoria d'estudis assenyalen que el PSOE quedarà molt lluny del Partit Popular, i que fins i tot és probable que perdi encara alguns dels seus escons, ja situats en mínims històrics. La formació es mantindria en la segona posició, però ben lluny de refer-se de la patacada de fa quatre anys, la qual cosa significaria la consolidació dels populars a una Andalusia que havia estat feu històric del socialisme des de la Transició. No és cap sorpresa, doncs, que Sánchez s'hagi abocat a la campanya electoral andalusa, participant a nombrosos actes durant les darreres setmanes i animant també als seus ministres del govern central a acompanyar-lo.
L'efecte d'una desfeta contundent
Els esforços són en va, i des de La Moncloa ja accepten que els resultats es quedaran molt lluny dels que s'esperaven quan van situar Juan Espadas com a cap de llista. Davant d'això, el partit només es posa com a objectiu mantenir les xifres del 2018; créixer electoralment ja seria gairebé un miracle. La intenció és superar aquest mal tràngol inevitable i passar pàgina com més aviat millor, tancar aquest darrer cicle electoral nefast per als interessos dels socialistes, i centrar-se a redreçar la gestió del govern central, recentment tacada per la crisi econòmica i geopolítica.
I és que, en menys d'un any, Espanya celebrarà una onada electoral. El 28 de maig del 2023 està marcat en el calendari de tots els partits, ja que és la data en què hi haurà les eleccions municipals a tot el país, i també les regionals a dotze comunitats autònomes, vuit de les quals tenen actualment un executiu vermell. Uns comicis que seran premonitoris de les generals que arribaran a finals d'any, si el govern central no es trenca abans. La desfeta dels socialistes a Andalusia, acompanyada de les que ja s'han produït a Madrid i Castella i Lleó, potencia la sensació d'un 'canvi de cicle' en benefici del Partit Popular, i que l'auge de la figura d'Alberto Núñez Feijóo només està incrementant. La preocupació de Pedro Sánchez i els seus és evident, però per ara proven de mantenir la calma.
L'única solució, esperar
Davant de tot aquest pessimisme immediat, només hi ha una solució: esperar. La guerra d'Ucraïna, amb la inflació que ha comportat i l'encariment de preus al sector dels aliments i els carburants juga en contra de Pedro Sánchez, com també ho fa la gestió eixelebrada de la qüestió del Sàhara, que de retruc ha portat a l'enemistat amb l'Algèria i amenaces que podrien complicar el subministrament de gas a Espanya. Tampoc la sortida econòmica després de la pandèmia està sent l'augurada, amb previsions que es veuen constantment revisades a la baixa. I els socis de coalició de Sánchez es troben precisament en un moment de transició, amb la ministra Yolanda Díaz engegant el projecte Sumar, que busca aglutinar tota l'esquerra alternativa de cara a les pròximes cites electorals. Malgrat que l'espai d'Unidas Podemos amenaça d'emportar-se vots del PSOE, el president espanyol també sap que necessita uns aliats forts amb els quals poder derrotar la dreta en un moment amb la política dividida en dos blocs immobilistes. Per a Pedro Sánchez, l'única opció sobre la taula és esperar i confiar que, amb el temps, la gent ignori els seus fracassos i s'oblidi de l'efecte Feijóo. Només així pot optar a mantenir-se quatre anys més a la poltrona de La Moncloa.