Tant aprop i tant lluny al mateix temps. Andorra és el país veí, un territori petit amb el que compartim llengua i molts costums. Ara bé, el que no compartim i funciona de manera completament diferent és el sistema electoral. El país celebra eleccions al Consell General aquest diumenge 2 d'abril, i el funcionament dels comicis no té res a veure amb el que hi ha a Catalunya o a l'estat espanyol. Analitzem-lo amb deteniment:
Eleccions Andorra 2023: aquests són els partits i candidats
El Consell General d'Andorra
Mentre a Catalunya hi ha el Parlament i a l'estat espanyol el Congrés, la versió andorrana és el Consell General d'Andorra, sovint anomenat pel nom històric de Consell General de les Valls. Segons dicta la constitució andorrana de 1993, la població de tot el país i de les set parròquies (Andorra la Vella, Canillo, Encamp, Escaldes - Engordany, La Massana, Ordino i Sant Julià de Lòria) hi tenen una representació mixta i paritària. El Consell General és l'encarregat d'exercir la potestat legislativa del país.
Fins aquí s'assembla bastant al concepte del Parlament català o del Congrés dels Diputats. El Consell General té 28 consellers (l'equivalent als diputats) i es tracta d'un parlament unicameral que ostenta la potestat legislativa del país. Constitucionalment, el Consell ha de compondre's d'un mínim de vint-i-vuit i d'un màxim de quaranta-dos consellers generals, electes per sufragi universal, lliure, igual, directe i secret per un termini de quatre anys, tot i que el seu mandat pot acabar abans si es dissol el Consell General.
Eleccions Andorra 2023: sistema electoral, candidatures i modalitats de vot
El model de votació
Aquí comencen les diferències. En l'actualitat s'elegeixen 28 consellers, la meitat dels quals es trien mitjançant l'escrutini proporcional plurinominal (és a dir, la representació proporcional) en què l'Estat sencer conforma una sola circumscripció. Això vol dir que aquesta primera meitat de consellers surten d'unes llistes que són les mateixes per a les set parròquies. L'altra meitat s'elegeix a raó d'un nombre igual per cadascuna de les set parròquies. A cada parròquia es presenten unes llistes (no tenen perquè ser-hi les mateixes a totes les parròquies) i s'escullen dos consellers de cada parròquia. Aquests dos representants s'escullen mitjançat un sistema electoral conegut com a "first past the post" (l'equivalent a una majoria simple): el vencedor s'ho emporta tot.
No té res a veure amb, per exemple, el sistema electoral a Catalunya quan hi ha eleccions al Parlament. Els diputats que constitueixen el Parlament de Catalunya són elegits per sufragi universal, lliure, igual, directe i secret. El sistema electoral que imposa l’Estatut és proporcional: els escons del Parlament es reparteixen entre les llistes electorals en proporció als vots que cadascuna ha obtingut. Alhora aquest sistema ha d’assegurar la representació adequada de totes les zones del territori de Catalunya (Lleida, Tarragona, Girona i Barcelona). Es tracta doncs, d'un sistema de llistes tancades a cada circumscripció electoral (demarcació).