El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha donat la sorpresa i ha convocat eleccions anticipades a Espanya per al pròxim 23 de juliol de 2023. L'endemà de la desfeta del PSOE a les eleccions municipals i autonòmiques d'aquest diumenge 28-M, Sánchez ha assumit la victòria del PP, que s'ha imposat en nombre de vots, i ha assegurat que els resultats exigeixen "una clarificació sobre la voluntat dels espanyols, les polítiques del govern espanyol i les forces polítiques que han de liderar aquesta fase". "El millor és que els espanyols prenguin la paraula", ha sentenciat.
🔴 Eleccions municipals 2023, DIRECTE | Pedro Sánchez anuncia eleccions anticipades a Espanya 2023
En una declaració institucional sense preguntes des de La Moncloa, Sánchez ha informat que ha parlat amb el rei Felip VI per comunicar-li la convocatòria d'un Consell de Ministres aquesta mateixa tarda de dilluns per dissoldre les Corts i convocar les eleccions el 23 de juliol. "Assumeixo els resultats", ha dit el president del govern espanyol, que ha optat per sotmetre el "mandat democràtic a la voluntat popular". Les Corts Generals es dissoldran aquest dimecres per complir amb els terminis legals i poder anticipar les eleccions generals el 23 de juliol. La convocatòria formal de les eleccions es publicarà al BOE aquest dimarts. El propi reial decret de convocatòria contindrà el nombre de diputats corresponents a cada circumscripció, la durada de la campanya electoral i la data de la sessió constitutiva de les cambres.
Conseqüències de les eleccions del 28-M
No hi havia data per a les eleccions generals a Espanya, però previsiblement s'esperaven per al mes de desembre de 2023. Aquesta data, però, ha caigut a conseqüència dels resultats de les eleccions celebrades aquest diumenge 28 de maig, on el PSOE ha perdut les eleccions municipals per tres punts enfront del PP i va cedir bona part del poder territorial del qual disposava fins ara, en perdre sis de les nou comunitats autònomes que governava, i alguna de les ciutats més importants d'Espanya.
Els dubtes sobre la data de les eleccions estava vinculat amb la majoria d'edat de la princesa Elionor, concretament el 31 d'octubre. Aquesta edat marca el moment en què Elionor ha de jurar la constitució davant de les Corts espanyoles. Tot plegat tindria lloc molt a prop de les eleccions generals 2023 i cabia la possibilitat que en el moment de la jura, hi hagués un govern en funcions de cara a les eleccions generals. Finalment, Sánchez ha decidit ignorar aquest fet i avançar les eleccions al 23 de juliol. La direcció del PSOE de Pedro Sánchez ja va assumir la derrota durant la nit electoral d'aquest diumenge; tanmateix, Sánchez ha volgut posar punt final a la legislatura, i ha reconegut que el resultat de les eleccions d'aquest diumenge tenen un abast que va més enllà del poder autonòmic i municipal.
Campanya electoral pel 23-J
La campanya electoral per a les eleccions generals del 23-J començarà el 7 de juliol a les 0:00 hores. A partir d'aquest dia els partits engegaran una campanya que s'allargarà durant 15 dies, és a dir, fins al 22 de juliol a les 0:00 hores. Tal com estableix la llei electoral, el 22 de juliol, serà la jornada de reflexió per als partits vint-i-quatre hores abans de la cita electoral.
Preparació de la presidència espanyola de la UE
La convocatòria d'eleccions generals per al pròxim 23 de juliol impacta de ple en la preparació i estrena del semestre de Presidència europea, que Espanya ocuparà des de l'1 de juliol, però no afectarà massa el seu desenvolupament, segons asseguren experts i membres de la comissió mixta per a la UE. La primera conseqüència de la dissolució de les Corts és que decau la ponència de la comissió per definir les prioritats d'Espanya per als mesos de Presidència, un document que ha ocupat més d'un any a la comissió i que encara no estava aprovat.
Pel que fa al calendari de cimeres, la campanya electoral només afectarà la cimera UE-CELAC Comunitat d'Estats Llatinoamericans i Del Carib, que tindrà lloc els dies 17 i 18 de juliol a Brussel·les i és una de les prioritats marcades pel president Pedro Sánchez, que en aquestes dates seguirà ocupant la Moncloa com a president en funcions.
Primeres eleccions el mes de juliol
Les pròximes eleccions generals, avançades al 23 de juliol pel govern espanyol, seran les primeres que se celebraran a Espanya en plenes vacances d'estiu: mai hi ha hagut comicis al Congrés i al Senat ni al juliol ni a l'agost. En diverses ocasions s'han convocat per al mes de juny, i fins i tot hi ha hagut eleccions generals un 20 de desembre —el 2015. Mariano Rajoy aspirava a revalidar el seu mandat i va haver de repetir sis mesos després els comicis davant la impossibilitat de forjar un acord de govern. Els únics que sí que han tingut una cita electoral al mes de juliol han estat els votants de Galícia i del País Basc.
Superat el confinament per la pandèmia de coronavirus, però encara amb màscares obligatòries, el 12 de juliol de 2020 gallecs i bascos van ser cridats a les urnes. Van tornar a elegir com a presidents Alberto Núñez Feijóo i Íñigo Urkullo, respectivament.