Han passat menys de cinc mesos des que Pedro Sánchez va encunyar la frase “de la necessitat, virtut”. Així anunciava (i justificava davant del seu partit) la voluntat de pactar amb l’independentisme una llei d’amnistia a canvi de la seva investidura. La màxima va servir llavors per continuar ostentant la presidència espanyola, però no ha pogut fer-se bona ara amb els pressupostos generals de l'Estat, als quals s’ha vist obligat a renunciar. El motiu són les eleccions catalanes anticipades, que alteren el taulell polític d’una manera que entelen seriosament el futur de Pedro Sánchez, a causa del paper que Junts i ERC poden jugar a Madrid després del 12-M. Continuaran totes dues formacions tenint al·licients per mantenir el líder socialista a la Moncloa?
🗳️ Eleccions a Catalunya 2024: calendari, possibles candidats i tota la informació
Fa deu dies, quan PSOE, ERC i Junts van segellar el pacte per a una versió definitiva de l’amnistia, hi havia un efervescent optimisme als bars de Madrid on coincideixen polítics i periodistes. “Ja hi ha legislatura; hi haurà pressupostos i el Koldo s’anirà desinflant”: era la idea més repetida. El 12-M, però, ho ha alterat tot. Ara tothom fa memòria que Sánchez no va guanyar les eleccions del 23-J, que el líder socialista ha estat sempre escanyat per una aritmètica ajustadíssima al Congrés, i que el president espanyol està completament lligat a la política catalana. És alta la probabilitat que un dels imprescindibles dos socis catalans que Pedro Sánchez té al Congrés dels Diputats quedi fora de la governabilitat de la Generalitat després del 12-M. Tindrà llavors aquesta formació —ERC o Junts— motius per continuar sent pota de governabilitat a Madrid?
De primeres, tot indica que el president del govern espanyol tindria un bot salvavides: un cop s’aprovi de forma definitiva la llei d’amnistia al maig, i entri en vigor, l’aplicació de la norma es dilatarà, pels bastons a les rodes que puguin col·locar els jutges espanyols presentant prejudicials a Europa o qüestions d’inconstitucionalitat al TC. I això fa pensar que a l’independentisme li convé més un govern socialista que un del PP.
Però aquest bot salvavides està foradat: la legislació espanyola és garantista, i al reu sempre se li aplica la norma que li és més beneficiosa. En altres paraules: un cop entri en vigor la llei que ha de reparar la persecució judicial a independentistes, ja no hi haurà marxa enrere. Ho admetia el mateix Alberto Núñez Feijóo aquest dimarts en una entrevista a Onda Cero, en la qual prometia derogar la llei d’amnistia si mai aconsegueix ser president del govern espanyol. Però avisava: no tindria cap efecte pràctic perquè el sistema penal a Espanya contempla “com a principi Constitucional la irretroactivitat de les lleis”.
La primera conseqüència: renunciar als pressupostos de 2024
Si algú tenia dubtes del terrabastall que poden tenir les eleccions del 12-M en la política espanyola, així com de l’absoluta dependència que té Sánchez d’ERC i Junts, va poder sortir-ne de dubtes el mateix dimecres a la tarda. El president del govern espanyol ordenava al seu equip renunciar als pressupostos generals de l’Estat del 2024 i començar a posar fil a l’agulla als comptes de 2025. La notícia la donava la vicepresidenta primera, María Jesús Montero, assenyalant que “la realitat” de les eleccions catalanes mostra un “taulell polític alterat”.
La Moncloa, però, encara ha d’ordenar tot el que ha passat aquesta setmana. Fonts del govern espanyol assenyalen que no detecten cap voluntat per part dels independentistes de desestabilitzar la legislatura o d’entorpir cap negociació. Ara bé, admeten també que “sense incentius”, Junts i ERC “haurien fet augmentar el preu dels seus vots” de cara als comptes de 2024. El pronòstic era que Míriam Nogueras i Gabriel Rufián “s’haurien posat estupends” amb els pressupostos i que renunciar als de 2024 i treballar en els de 2025 és “una acció de realisme polític que consolida la intenció de tenir una legislatura de quatre anys de durada”.
Altres fonts consultades del govern espanyol asseguren que en la seva bola de vidre veuen les dues formacions independentistes obertes a “intercanvis normals en lleis normals”. És a dir, si van decidir renunciar als pressupostos de 2024 va ser perquè pronosticaven “una competència entre ERC i Junts” que hagués impossibilitat cap acord. En canvi, insisteixen que no els tremolen les cames quan imaginen quin serà el paper de Junts i ERC “amb les coses del menjar”. Una de les lectures bones que fan a la direcció de Ferraz del 12-M és la següent: després del mes de juny, “ens quedem nets”, i en cas que no hi hagi una repetició electoral a Catalunya, Sánchez té al davant dos anys de legislatura sense eleccions, un terreny més aplanat que l’actual.
L’avís de Feijóo a Sánchez: el 12-M pot ser “l’inici del final”
Sigui com sigui, Alberto Núñez Feijóo ja advertia al president espanyol aquest dijous que la llei d’amnistia pot ser l’última que s’aprovi en aquesta legislatura, i que el 12-M marqui “l’inici del final” de l’etapa de Pedro Sánchez al capdavant de la Moncloa. Feijóo avisava que el govern espanyol no té al seu davant una legislatura, sinó una “agonia”, i que només mantindran el poder “si Puigdemont vol”. El líder dels populars s’adreçava també als diputats de Junts: “Tenen sort d’haver topat amb un president impúdic per aconseguir la seva impunitat”. I destacava que els juntaires “sotmeten el PSOE”. I no només això: Feijóo va fer un discurs en la mateixa línia que sosté la defensa de Carles Puigdemont: que amb les eleccions catalanes del 12-M, “potser ERC i el PSC han volgut enganyar" Junts "perquè l’amnistia no arribi a temps”.
Una curiositat: la sala de màquines de Génova 13 no estava assabentada dimecres al matí de la situació crítica que es vivia a Catalunya, amb les conseqüències que això podia tenir (i està tenint ja) a Espanya. Alguns membres de l’entorn més pròxim a Feijóo ni tan sols sabien que els comuns amenaçaven de tombar els pressupostos aquell dia, i van assabentar-se a través de converses informals als passadissos del Congrés. 24 hores després, el PP ja havia fet els deures i ja havia sabut interpretar que el 12-M es pot convertir en una finestra d’oportunitat perquè els populars recuperin la Moncloa.