El Congrés dels Diputats ha aprovat aquest dijous la llei d'amnistia als encausats del procés en un ple extraordinari que arriba després de setmanes de negociacions entre el PSOE, ERC i Junts pel contingut i l'abast de la norma. Tot i ser una de les fites clau de la legislatura, la votació s'ha celebrat en un moment polític marcat per l'avançament electoral anunciat ahir pel president de la Generalitat, Pere Aragonès. Seguim en directe les reaccions després de la votació al Congrés i amb la mirada posada també en la convocatòria electoral del pròxim 12 de maig.
- El Congrés aprova l’amnistia i l’envia al Senat amb un calendari ajustat per a les eleccions catalanes
- Així han reaccionat els diputats independentistes a l'aprovació de l'amnistia al Congrés
- Puigdemont anunciarà "probablement la setmana que ve" la seva candidatura per Junts al 12-M
- Calendari eleccions a Catalunya 2024: dates clau i inici de la campanya electoral
Fins aquí la cobertura en directe d'ElNacional.cat sobre l'aprovació de la llei d'amnistia al Congrés dels Diputats i l'última hora de les eleccions a Catalunya 2024. En aquest sentit, el dubte ara és si Carles Puigdemont serà el candidat o no de Junts el 12-M.
❓ L'enquesta del dia | Creus que Pedro Sánchez esgotarà la legislatura? Vota aquí.
"Aragonès ha arribat a la conclusió que, sense cap bona notícia a l'horitzó, resistir no era una bona decisió". El risc i la por com a factors electorals | L'editorial de José Antich
El ministre de Transports, Óscar Puente, ha demanat "una miqueta de per favor" a la vicepresidenta segona i ministra de Treball, Yolanda Díaz, per les seves crítiques a la decisió de Pedro Sánchez de renunciar a aprovar uns pressupostos generals pel 2024, davant l'avançament electoral a Catalunya. "És una mica sorprenent. No sé, hi ha ambient per aprovar els pressupostos del govern espanyol quan no s'han aprovat a Catalunya amb pràcticament els mateixos actors? En fi, una miqueta de per favor", ha reflexionat, en una entrevista a RNE.
Un grup de persones ha fet pintades a la seu d'ERC de Vilafranca del Penedès en el marc de la manifestació que s'ha fet aquest dijous a la nit contra la condemna de tres anys i mig de presó a Adrián Sas. El Tribunal Suprem ha confirmat avui la condemna a l'activista per haver agredit dos mossos d'esquadra al parc de la Ciutadella de Barcelona durant el primer aniversari de l'1-O. Els concentrats consideren la sentència un "atac" als drets i llibertats de la democràcia, "concretament al dret a l'autodeterminació i de manifestació". També han opinat que Sas és utilitzat com a "cap de turc" per infondre por a la resta del moviment sobiranista i aplicar "un càstig exemplar". Els activistes també han criticat l'actuació d'ERC i de Junts per Catalunya, que com a partits de govern en el seu moment es van presentar com a acusació particular en la causa contra Adrián Sas.
Algunes qüestions judicials sobre l'amnistia: els jutges i magistrats hauran d'executar l'amnistia un cop passi pel Senat, però en cas de dubte sobre la seva aplicació podran consultar al Tribunal Constitucional o al Tribunal de Justícia de la UE (TJUE) —segons recull Europa Press—. Això frenaria l'aplicació immediata del perdó a tots els casos que tinguin entre mans.
El Ministeri d'Hisenda ha garantit que s'actualitzaran les entregues a compte a les comunitats malgrat la pròrroga pressupostària, per mor de l'avançament electoral a Catalunya.
Vox ha insistit al PP en la seva "obligació" d'inadmetre a tràmit la llei d'amnistia al Senat apel·lant a l'article 36 del reglament de la cambra, ja que considera que el text aprovat aquest dijous al Congrés és "sens dubte inconstitucional".
Per què hi haurà eleccions anticipades a Catalunya aquest 2024? T'ho expliquem aquí.
Recordeu que aquí podeu consultar el calendari de les eleccions a Catalunya 2024, amb les dates clau i l'inici de la campanya electoral.
El ministre de Presidència, Justícia i Relacions amb les Corts, Félix Bolaños, ha defensat que el govern espanyol "està cosint l'espai comú de convivència que es diu Espanya i que es diu Euskadi" amb la llei d'amnistia. En un acte polític de precampanya a Bilbao, Bolaños ha afirmat que el PSOE "podrà dir que treballa sempre" per "una convivència democràtica millor", per la reconciliació i la concòrdia.
La secretària general del PP, Cuca Gamarra, ha considerat que amb l'avançament electoral a Catalunya la legislatura espanyola "ha saltat pels aires", ja que els independentistes "han demostrat que quan volen paralitzen Espanya" —en referència als pressupostos espanyols per enguany—. En aquest escenari, davant les eleccions basques, catalanes i europees, Gamarra ha apel·lat al votant socialista al·legant que el PP defensarà "la igualtat" i no "fallarà" els espanyols.
El PSOE no veu clar que Carles Puigdemont es presenti com a candidat a les eleccions catalanes, ja que a Ferraz creuen que és molt forçat pensar que estarà ja amnistiat per prendre possessió de l'acta. La llei encara ha de superar determinats terminis fins a entrar en vigor i ser aplicada pels jutges. Així, els sembla més factible que torni a ser cap de llista per a les eleccions europees.
El secretari general de Junts, Jordi Turull, ha celebrat l'aprovació de la llei d'amnistia i ha assenyalat "Ara autodeterminació amb la mateixa actitud, determinació i persistència". En una piulada, Turull ha agraït "a molts i a una actitud de persistència i de no caure ni en la resignació ni en la renúncia". "Gràcies a més rigor i menys tòpics i postureig", ha conclòs.
Amnistia i autodeterminació.
— Jordi Turull i Negre (@jorditurull) March 14, 2024
Amnistia: feina feta. Gràcies a molts i a una actitud de persistència i de no caure ni en la resignació ni en la renúncia. Gràcies a més rigor i menys tòpics i postureig.
Ara autodeterminació amb la mateixa actitud, determinació i persistència. pic.twitter.com/68nBjeyaT9
El PP ha obert converses amb Ciutadans per explorar una fórmula de col·laboració davant les eleccions catalanes, tot i que la formació d'Alberto Núñez Feijóo té clar que es presentarà amb el seu nom i les seves sigles, "sense coalició".
El president de la patronal espanyola CEOE, Antonio Garamendi, ha reivindicat la Constitució i la igualtat de tots els espanyols després de l'aprovació de la llei d'amnistia al Congrés. Així mateix, ha garantit que la patronal "sempre hi serà per defensar els empresaris espanyols".
La vicepresidenta primera i ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, ha assegurat que Sumar sabia que "no era possible" presentar els pressupostos el 2024 després de l'avançament electoral a Catalunya, en resposta a les crítiques de la formació de Yolanda Díaz al PSOE per no haver intentat presentar el projecte de comptes públics.
El PSOE i Junts han mantingut ja tres reunions amb el mediador internacional que verifica el compliment dels acords assolits per a la investidura del president del govern espanyol, Pedro Sánchez, en les quals s'han aconseguit avenços en les negociacions sobre la cessió de les competències d'immigració a la Generalitat. Així ho han explicat aquest dijous a Efe fonts de l'entorn de Carles Puigdemont, que han precisat que sota aquest marc s'ha celebrat una reunió al mes des de la primera al desembre amb la màxima discreció. No totes han sigut a Ginebra, però cap s'ha celebrat a Brussel·les. Puigdemont ha assistit personalment a totes elles.
La Comissió de Venècia aprovarà aquest divendres el seu dictamen final sobre la llei d'amnistia, després d'un primer esborrany que va tenir diferents lectures per part del govern espanyol i el Partit Popular. Els membres de la plenària en la qual s'adoptarà l'informe definitiu escoltaran, abans del seu pronunciament, al president del Senat, Pedro Rollán, i a la secretària segona del Congrés, Isaura Leal.
El president de la Junta de Castella i Lleó, Alfonso Fernández Mañueco, ha denunciat "el major dels atacs a la Constitució" després de l'aprovació de l'amnistia. "La majoria frankenstein de Sánchez ha culminat el major dels atacs a la legalitat, la igualtat, la separació de poders i la Constitució", ha assenyalat a Twitter. En aquest sentit, Mañueco ha advertit que des de Castella i Lleó defensaran "la igualtat de tots els espanyols davant la llei, des del carrer, les institucions i la justícia".
La mayoría frankenstein de Sánchez ha culminado el mayor de los ataques a la legalidad, la igualdad, la separación de poderes y la Constitución.
— Alfonso F. Mañueco (@alferma1) March 14, 2024
Desde #CastillayLeón defenderemos la igualdad de todos los españoles ante la ley, desde la calle, las instituciones y la justicia. https://t.co/JMNZN9tKGf
El líder de Ciutadans a Catalunya, Carlos Carrizosa, ha assegurat que el PSC rebrà un "càstig a les urnes" després de l'amnistia, en referència a les eleccions catalanes. En una piulada, Carrizosa ha considerat consumada "la traïció del PSOE i del PSC a la democràcia espanyola i al constitucionalisme català" per mantenir al president del govern espanyol, Pedro Sánchez, en el poder. "No els ha de sortir gratis rompre la democràcia vulnerant els drets i llibertats de tothom", ha conclòs.
Consumada la traición del PSOE y del PSC a la democracia española y al constitucionalismo catalán para mantener a Sánchez en el poder.
— Carlos Carrizosa (@carrizosacarlos) March 14, 2024
El 12-M recibirán el castigo en las urnas. No debe salirles gratis romper la democracia vulnerando los derechos y libertades de todos. https://t.co/Y6ACJGfHic
La líder dels comuns, Jéssica Albiach, ha afirmat que amb l'aprovació de la llei d'amnistia "comença una nova etapa en la qual el diàleg, la justícia i la política en majúscules tornen al centre". "Ara, a continuar treballant per millorar la vida de la gent i construir la Catalunya del futur", ha afegit en una piulada.
Amb la llum verda a la llei d'amnistia comença una nova etapa en la qual el diàleg, la justícia i la política en majúscules tornen al centre.
— Jéssica Albiach (@jessicaalbiach) March 14, 2024
Ara, a continuar treballant per millorar la vida de la gent i construir la Catalunya del futur.pic.twitter.com/qwv6gXqQbI
La coordinadora de Podem Catalunya, Conchi Abellán, ha explicat que la setmana vinent iniciaran el procés de primàries per elegir candidat a les eleccions catalanes. En un vídeo distribuït per la formació, ha considerat que els comicis obren "una nova oportunitat de construir un govern d'esquerres".
“És el moment de parlar clar.
— PODEM (@podem_cat) March 14, 2024
És el moment de teixir majories que defensin i blindin els serveis públics.
És el moment de fer un pas endavant, i juntes, fer possible les transformacions que necessita Catalunya”.
📹 @ConchiAbellan_ 👇 pic.twitter.com/5hr4M8pG0c
En una roda de premsa a Ceuta, on aquest dijous rebrà el XIX Premi Internacional de Convivència, Joan Manuel Serrat s'ha pronunciat sobre la llei d'amnistia i ha dit que "seria molt bo que es llegís bé i en profunditat per cadascun de nosaltres per no deixar-nos dur pel que altres opinin per nosaltres, és a dir, ser capaços de saber el que diu i quina manera ens pot implicar prendre posicions que de vegades es prenen automàticament per referència". "És un bon camí i és a favor de la convivència", ha afegit. Pel que fa a les eleccions catalanes, ha afirmat que "el president Pere Aragonès ha estat molt encertat en avançar les eleccions sense por a enfrontar un resultat que segur que serà molt millor que el present que tenim al Parlament, on no es poden aprovar els pressupostos i de vegades ens trobem amb manca de participació suficient".
🔴 Junts ha convocat primàries pel 23 de març per triar Carles Puigdemont com a candidat al 12-M. El president haurà de formar la seva candidatura per a les primàries del partit com a màxim dijous 21 | T'ho explica Pedro Ruiz
La defensa d'Adrián Sas, l'activista condemnat a 3 anys i 6 mesos de presó per l'1-O, ha assegurat a l'ACN que el seu cas entra "plenament" en el redactat de la llei d'amnistia aprovada aquest dijous al Congrés dels Diputats. L'advocat David Aranda ha donat per fet que el jove de Vilafranca del Penedès no haurà de complir els tres anys i mig de presó dictats per l'Audiència de Barcelona i ratificats ara pel Tribunal Suprem.
Com era d'esperar, Societat Civil Catalana ha lamentat l'aprovació de l'amnistia: "Concedir impunitat a condemnats i pròfugs per mantenir el poder és una traïció a la democràcia que la Justícia, la Unió Europea i els espanyols no permetrem". "Legislar per esborrar delictes és inconstitucional i immoral", ha afegit l'entitat espanyolista, que ha emès un comunicat per condemnar la llei aprovada al Congrés.
Conceder impunidad a condenados y prófugos para mantener el poder es una traición a la democracia que la Justicia, la UE y los españoles no permitiremos.
— Societat Civil Catalana (@Societatcc) March 14, 2024
Legislar para borrar delitos es inconstitucional e inmoral.
COMUNICADO👇https://t.co/o9t3EbqQf5 pic.twitter.com/0NI6nTpTzn
El primer secretari del PSC, Salvador Illa, ha celebrat en castellà l'aprovació de l'amnistia: "Han guanyat el diàleg, la convivència i el retrobament". "Un pas endavant important per passar pàgina i que totes les energies es puguin concentrar en els reptes que tenim al davant. La Catalunya que vol avançar i mirar al futur amb optimisme és imparable", ha afegit.
Con la aprobación de la ley de amnistía, han ganado el diálogo, la convivencia y el reencuentro.
— Salvador Illa Roca/❤️ (@salvadorilla) March 14, 2024
Un paso adelante importante para pasar página y que todas las energías se puedan concentrar en los retos que tenemos por delante.
La Cataluña que quiere avanzar y mirar al futuro…
Coincidint amb la votació d'aquest dijous, el Tribunal Constitucional ha rebutjat suspendre el ple del Congrés dels Diputats que ha aprovat la llei d'amnistia, tal com demanava Vox. El tribunal ha entès que no es lesionen els drets fonamentals.
La líder de Podemos, Ione Belarra, ha subratllat que la seva formació buscarà formar una candidatura tan àmplia com sigui possible a Catalunya i que serà el partit a escala autonòmica qui decideixi com concorrerà a les eleccions catalanes.
Finalment, l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, ha insistit en la seva idea d'aprovar els comptes públics de la capital catalana: "Faig una nova crida a la responsabilitat de la resta de grups municipals perquè d'ells en depèn l'aprovació del pressupost per poder treballar en favor dels barcelonins".
En la compareixença, Jaume Collboni ha criticat que aquest dimecres no s'aprovessin els pressupostos catalans i que, per tant, es precipitessin les eleccions: "La decisió presa ahir per alguns grups polítics va en contra del sentit del que ens reclama la ciutadania. La nostra obligació és trobar punts d'acord".
L'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, ha anunciat que continuarà la tramitació dels pressupostos de la capital catalana, malgrat la convocatòria d'eleccions anticipades a Catalunya. "Aquest alcalde i aquest govern municipal seguirem més compromesos que mai a protegir Barcelona de la inestabilitat política", ha dit, en una compareixença d'aquesta tarda al Saló Gòtic de l'ajuntament.
En una altra piulada, Xavier Antich ha afegit que l'amnistia és "una conquesta arrencada a contracor a l'Estat que vetllarem que s'apliqui, sense deixar mai cap represaliat sol". "Continuarem lluitant amb el compromís i la determinació de sempre fins a aconseguir la llibertat", ha dit.
Un nou pas en el nostre objectiu de construir un país lliure. Una conquesta arrencada a contracor a l'Estat que vetllarem perquè s'apliqui, sense deixar mai cap represaliat sol. Continuarem lluitant amb el compromís i la determinació de sempre fins a aconseguir la llibertat. https://t.co/b469rJ9EN3
— Xavier Antich (@XavierAntich) March 14, 2024
El president d'Òmnium Cultural, Xavier Antich, ha celebrat que "avui fem un nou pas en el nostre objectiu de construir un país lliure". En una carta adreçada als socis, Antich ha demanat "continuar sent l'escamot per al lliure exercici dels drets civils, polítics i nacionals al nostre país" i "no perdre mai de vista l'horitzó polític". Òmnium calcula que un mínim de 1.500 persones seran amnistiades amb el redactat final de la norma. "Avui s'aprova, però nosaltres no descansem i ens refiem", ha reblat. "Alguns ens voldran fer creure que el conflicte polític s'ha acabat, altres continuaran amb tota la força perseguint l'independentisme", ha alertat el líder de l'entitat, que ha defensat que "no hi haurà resolució del conflicte fins que no puguem exercir lliurement el nostre dret a l'autodeterminació".
💬 @XavierAntich a la comunitat d'Òmnium: “Demano que continuem sent l’escamot per al lliure exercici dels drets civils, polítics i nacionals al nostre país” https://t.co/JsmroiO42j pic.twitter.com/eAqLS6Pmc1
— Òmnium Cultural (@omnium) March 14, 2024
El candidat dels comuns a les eleccions europees, Jaume Asens, ha celebrat que "avui guanya l'Espanya diversa, plurinacional, l'Espanya on no sobra ningú, perd l'Espanya estreta, monocolor on només hi cap el Partit Popular i Vox". També ha assenyalat que l'amnistia "no és cap derrota" ni "cap concessió" o una "ofensa a Espanya". "Avui la democràcia espanyola és més forta", ha dit. Tanmateix, ha reconegut que és "difícil" que Carles Puigdemont sigui present a la sessió d'investidura del Parlament després de les eleccions catalanes: "Corre molts riscos si es presenta quan encara la llei no està aprovada".
Ha estat un camí llarg, però ha valgut la pena. L’aministia marca un abans i un després en la vida política d’aquest país.
— Jaume Asens (@Jaumeasens) March 14, 2024
Avui guanya el diàleg, la justícia, el dret i la política i perden l’odi, la incomprensió i la venjança.
Enhorabona a tots i totes. pic.twitter.com/VYuqUpHbsA
La portaveu de Sumar al Congrés dels Diputats, la catalana Aina Vidal, ha afirmat que "avui és un bon dia per a Espanya" perquè la llei d'amnistia mostra voluntat d'una política "distinta" que es basa en diàleg i avançament. En declaracions als mitjans, Vidal ha subratllat que "la venjança no pot ser mai un motor de canvi" i ha considerat que l'amnistia permet al país "tirar endavant".
La Moncloa veu factible un Govern en solitari de Salvador Illa després del 12-M, segons fonts del govern espanyol. Les mateixes fonts han preferit no avançar-se encara sobre quin hauria de ser el soci preferent del PSC si recupera el poder a Catalunya, però sí que s'han arriscat a dir que veuen poc factible que Carles Puigdemont s'acabi presentant a les eleccions catalanes. "Ens agradaria poder-lo derrotar a les urnes, però no creiem que ell vulgui presentar-se i perdre", han assenyalat.
Passa un quart d'hora de les tres de la tarda i a ElNacional.cat continuem amb la cobertura en directe, mentre les reaccions a l'aprovació de l'amnistia i a la convocatòria d'eleccions a Catalunya no deixen d'arribar. "Amnistia! Ara, a pel referèndum", ha dit la portaveu d'ERC, Marta Vilalta, amb un clar to preelectoral.
AMNISTIA! ✊🏼
— MartaVilaltaTorres🎗 (@martavilaltat) March 14, 2024
Ara, a pel REFERÈNDUM! 🗳️
La vicepresidenta del govern espanyol i líder de Sumar, Yolanda Díaz, celebra l'amnistia com a una "bona notícia". "Enfront dels qui aposten per incendiar Espanya i Catalunya, avui avança el diàleg, la convivència i la política útil", ha afirmat, a través d'un missatge a les xarxes socials.
Després de l'aprovació de l'amnistia, la secretària general del PP, Cuca Gamarra, ha retret al PSOE una "traïció" als seus votants i principis. Una vegada més, la líder popular ha assegurat que l'amnistia és "impunitat per corruptes, sediciosos i terroristes. Ho ha afirmat així en una piulada publicada a la xarxa social 'X'.
El conseller d'Interior, Joan Ignasi Elena, ja apunta al referèndum d'autodeterminació de Catalunya, després d'haver aconseguit pactar els indults i l'amnistia pels encausats pel procés.
Perquè quedi clar:
— Joan Ignasi Elena (@joanignasielena) March 14, 2024
✅ Indults
✅ Amnistia
🔜 Referèndum pic.twitter.com/yMcw4r6KLX
Òmnium Cultural ha agraït a la ciutadania que s'ha mobilitzat en suport de l'amnistia, per "fer el que semblava impossible". Una mesura que qualifiquen de "conquesta" i sobre la qual asseguren que treballaran perquè s'arribi a aplicar a tots els encausats pel procés.
Gràcies a tota la ciutadania mobilitzada s'ha fet possible el que semblava impossible.
— Òmnium Cultural (@omnium) March 14, 2024
L'amnistia és una conquesta. Batallarem la seva aplicació a cada multa i a cada tribunal perquè arribi fins a l'últim represaliat. pic.twitter.com/deCNBvqimy
"Un pas valent i necessari per al retrobament", valora el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, després de l'aprovació de la llei d'amnistia al Congrés, un dels arguments que l'Executiu espanyol ha esgrimit per justificar la negociació de l'amnistia davant del seu electorat. El líder socialista assegura que ara s'obre "un nou temps de convivència i prosperitat" a Catalunya.
Un paso valiente y necesario hacia el reencuentro.
— Pedro Sánchez (@sanchezcastejon) March 14, 2024
Con la aprobación de la ley de amnistía abrimos un tiempo nuevo de convivencia y prosperidad en Cataluña.
El diputat de Junts Eduard Pujol i la resta de parlamentaris del seu partit, després de l'aprovació de la llei d'amnistia al Congrés: "I ara, més", deixa caure.
🔝🗣️A M N I S T I A.
— Eduard Pujol i Bonell 🎗 (@PujolBonell) March 14, 2024
I ara, més.
Grup de @JuntsxCatMadrid, dijous 14 de març de 2024 pic.twitter.com/q0gXySImTK
El secretari d'organització del PSOE i una de les figures clau de les negociacions amb l'independentisme, Santos Cerdán, ha celebrat que amb l'amnistia Catalunya "encara una nova etapa". També ha aprofitat per deixar un missatge en clau electoral, pel pròxim 12-M català.
Cataluña encara una etapa nueva.
— Santos Cerdán León (@santicl) March 14, 2024
Los socialistas tenemos un proyecto de futuro. Y @salvadorilla es el presidente que las y los catalanes merecen.
Para ocuparse de sus necesidades reales: la vivienda, el agua, la sanidad, la educación.
Para que Cataluña avance y prospere.
El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha reaccionat a les xarxes socials després que el Congrés hagi aprovat la llei d'amnistia, aquest dimecres al migdia: "Es culmina un treball col·lectiu que ha de posar punt final a la repressió contra l'independentisme". A més, el president aposta per obrir ara una "nova etapa per assolir la llibertat de Catalunya". "Molt feliç per tothom que veurà desaparèixer l'amenaça i el dolor de les seves vides", ha conclòs el cap del Govern.
L'aprovació de l'amnistia al Congrés culmina un treball col·lectiu que ha de posar punt final a la repressió contra l'independentisme. Obrim una nova etapa per assolir la llibertat de Catalunya. Molt feliç per tothom que veurà desaparèixer l'amenaça i el dolor de les seves vides.
— Pere Aragonès i Garcia 🎗 (@perearagones) March 14, 2024
L'aprovació de la llei d'amnistia tindrà un efecte directe a les eleccions del 12-M. Per un costat, suposa el compliment d'una de les primeres fites dels acords d'investidura tancats entre el PSOE, ERC i Junts. Per l'altra, afecta directament la candidatura de Junts, que espera poder presentar novament a Carles Puigdemont com a cap de cartell.
Oriol Junqueras, president d'ERC, atén els mitjans a la sortida del Congrés: "No hem sigut nosaltres els que hem impedit l'aprovació dels pressupostos, són aquells que es deixen portar per l'egoisme. Estic segur que tombar els pressupostos forma part de la campanya d'algunes formacions".
Compareix davant la premsa Míriam Nogueras, portaveu de Junts per Catalunya: "Voldria agrair de tot cor la feina que ha fet tanta gent perquè arribéssim al dia d'avui. Aguantar la posició, ser coherent, prioritzar el país s'ha demostrat que és la millor manera perquè les coses passin".
Carles Puigdemont reivindica que Junts no va votar anteriorment a la llei d'amnistia quan no era íntegra a través d'un post a X, abans Twitter: "Per negociar calia que hi hagués unes condicions prèvies, i l’amnistia n’era una d’elles. Hi vam votar en contra quan no era integral i votem que sí quan compleix amb les expectatives que teníem".
L’amnistia respon a un objectiu, que no és passar pàgina ni tampoc un punt final a res, sinó superar una etapa errònia de repressió judicial i policial a un moviment polític, i tornar a la política definitivament el que és la gestió d’un conflicte de naturalesa política.
— krls.eth / Carles Puigdemont (@KRLS) March 14, 2024
Per… pic.twitter.com/Dpz5JpuB21
S'aixeca la sessió després d'un llarg aplaudiment. L'hemicicle del Congrés dels Diputats comença a buidar-se. S'espera que membres dels diversos grups polítics atenguin a continuació els mitjans.
🔴 Aprovada la llei d'amnistia al Congrés dels Diputats amb 178 vots a favor i 172 en contra.
Els diputats voten un a un des dels seus escons en veu alta quan són cridats pel seu nom.
🔴 Comença la votació de la llei d'amnistia al Congrés dels Diputats.
"Aquesta llei no passarà el filtre del Senat, ni de la justícia. No es poden saltar la Constitució així. Però sobretot aquesta llei no passarà el filtre del carrer, el carrer el tenen perdut", conclou Feijóo.
"No ens vengui la reconciliació, perquè aquesta llei divideix Espanya i Catalunya en dos. Quina conciliació és sentir a l'independentisme que ho tornaran a fer?", retreu el líder del PP, qui afegeix: "Això no és reconciliació, és submissió".
Igual que ha fet anteriorment Vox, Feijóo assenyala que Pedro Sánchez no es troba a l'hemicicle. "Aquesta llei s'aprovarà perquè és l'única forma que tenia el senyor Sánchez de ser president del govern espanyol, no hi ha més".
Feijóo salta directament a parlar de les eleccions del 12 maig i sosté que el PP a Catalunya es presenta per defensar els interessos de "tots els catalans".
Pren la paraula Alberto Núñez Feijóo (PP), qui comença augurant el final del govern espanyol: "Avui aproven la llei més important de la legislatura i probablement l'última".
López finalitza la seva intervenció fen menció a les pròximes eleccions a Catalunya, on espera molt bon resultat del PSC: "Vostès (PP) no estan ni a les travesses".
"Els socialistes no volem repetir històries d'enfrontaments sense solució, no volem un país on ens donem l'esquena els uns als altres", sosté el diputat del PSOE, qui afegeix: "A Espanya lluny de trencar-la, la unim i la vertebrem amb les nostres polítiques".
"Només la política podia resoldre la situació a Catalunya. Tot i que vostès no ho entenguin, la política és el diàleg, desinflamar les situacions, no amargar-se darrere el Codi Penal, com van fer vostès fracassant estrepitosament", etziba al PP López, qui afegeix: "Els socialistes hem de solucionar el que vostès van fer"
Patxi López (PSOE) pren la paraula en representació del grup socialista. "Avui aprovarem la llei d'amnistia i amb això tancarem una etapa de confrontació", celebra.
Comença la intervenció de Santiago Abascal (Vox): "Ni tan sols està aquí per presenciar el preu de la seva investidura", diu el líder de l'extrema dreta en referència a l'absència de Pedro Sánchez al ple.
"Al PP els diem, no es venguin de la Comissió de Venècia si no els agrada el seu informa, que vostès van demanar", apunta Santiago, qui recorda el PP ha amnistiat a "rics" per frau fiscal.
Pren la paraula Enrique Santiago (Sumar). "Les majories són les que decideixen en democràcia i les institucions no es poden bloquejar perquè no s'ha aconseguit formar una majoria", retreu al PP.
"Catalunya ha d'aixecar el cap, abandonar el gris i tornar al lideratge polític. Votarem sí", sentencia Vidal i finalitza la seva intervenció.
La diputada de Sumar aprofita el seu torn de paraula per retreure el projecte del Hard Rock i defensa que s'ha de triar quin és el futur que vol Catalunya.
Vidal reivindica que el seu espai polític fa anys que defensa que el conflicte polític no havia d'arribar als tribunals. "Són moltes les persones i de molts colors els que han participat en aquesta llei, però volem mencionar a Jaume Asens que ens acompanya des de la tribuna".
És el torn d'Aina Vidal (Sumar), qui comença la seva intervenció afirmant: "Avui votem quins principis volem que regeixin la política a casa nostra. Votar a favor és aportar pel diàleg".
Vallugera finalitza la seva intervenció afirmant: "No pararem fins a exercir el dret a l'autodeterminació"
"Tota la reacció de l'Estat davant un fet que té a veure amb la democràcia radical és desproporcionada. No hi va haver cop d'Estat, no hi va haver malversació i sobretot no hi ha hagut. Aquest és el reconeixement que no hi ha hagut", sentencia la republicana.
Intervé Pilar Vallugera (ERC), qui inicia el seu torn recordant als represaliats i exiliats. "Quatre anys fa que diem que aquesta llei ha d'existir i ara finalment arribem a la resolució d'una primera part, necessari, però no suficient, per resoldre el conflicte polític", afirma.
"El text de l'amnistia que avui votarem és resultat de la generositat col·lectiva dels equips que hi han treballat d'ERC i els socialistes", conclou el diputat de Junts, que finalitza la seva intervenció donant les gràcies als grups que voten a favor de la llei i dedicant unes paraules als represaliats.
"Aquesta és una amnistia feta a mida de la repressió dels que defensa la sacrosanta unitat d'Espanya", afirma Cervera, qui denuncia la repressió que ha patit l'independentisme: "S'han fet multes a mida, fiances a mida, infiltrats a mida, sedició a mida".
Pren la paraula Josep Maria Cervera (Junts), que apunta que és una llei presentada pels socialistes, "però no per convicció". "El no raonat dels diputats de Junts el 30 de gener, ens porta avui a aprovar la millor llei d'amnistia possible", subratlla el diputat.
El diputat d'EH Bildu finalitza la seva intervenció felicitant aquells que han participat en la creació d'aquesta llei i menciona a Félix Bolaños, Esquerra Republicana de Catalunya i Junts per Catalunya.
Iñarritu: "Avui és un molt bon dia, perquè ens trobem davant una mesura que serà aprovada i ens sembla un pas cap endavant. Un pas molt positiu per tots i totes. Això sí, en aquest procés hi haurà obstacles i problemes, atès que aquesta llei té molt enemic".
"És una norma que treu dels tribunals el que mai hauria d'haver arribat als mateixos", subratlla el diputat d'EH Bildu, qui es pregunta si el text serà suficient per aguantar els embats judicials. "Tan important com la llei és que en aquesta cambra hi hagi una majoria que tingui clar que el que ha passat a Catalunya és un conflicte de naturalesa política, això és el més important", afirma.
És el torn de Jon Iñarritu (EH Bildu): "Avui ens troben davant la llei més important que s'aprovarà aquesta legislatura, una que passarà a la història".
"Ens sembla que hi ha hagut una persecució judicial obsessiva", apunta Legarda, qui afegeix: "Creiem que és el moment d'afrontar la situació des d'un nou punt de vista el que és un conflicte constitucional i no, com diuen alguns, un cop d'Estat".
És el torn Mikel Legarda (PNB), que inicia la seva intervenció mencionant la Comissió de Venècia. "S'han condemnat persones amb penes que considerem desproporcionades i pendents encara moltes persones de processos judicials", remarca el diputat.
Pren la paraula Martina Velarde (Unidas Podemos), que reivindica que la seva formació sempre ha donat suport a l'amnistia. "No serà fàcil perquè moltes forces polítiques intentaran torpedejar la llei", alerta.
Intervé Néstor Rego Candamil (BNG), qui defensa la llei d'amnistia. "Les actuacions del búnquer antidemocràtic, polític i judicial, mereixen una lliçó amb l'aprovació de la llei".
És el torn de Cristina Valido García (Coalición Canaria), qui mostra la seva preocupació pels pressupostos i reitera la seva negativa a l'amnistia.
Pren la paraula Alberto Catalán Higueras (Unión del Pueblo Navarro). "Allò que abans de les eleccions era inadmissible pel PSOE, al dia següent era el millor remei per la convivència. Hipocresia", retreu el diputat que forma part del Grup Mixte.
🔴 Comença el debat i votació al Congrés dels Diputats de la llei d'amnistia.
Oriol Junqueres, president d'Esquerra Republicana de Catalunya, seguirà el debat i votació de l'amnistia des de la tribuna de convidats al Congrés.
La vicepresidenta de la Generalitat, Laura Vilagrà, ha acusat aquest dijous de "decisió unilateral" el Govern d'Espanya en no presentar els pressupostos generals de l'Estat, encara que reconeix que haurien estat "exigents" durant la negociació d'aquests. "Havíem fet reunions per integrar al pressupost tots els acords d'investidura i hi estàvem treballant i, per tant, ja estàvem en disposició d'obrir aquesta negociació. És una decisió unilateral" ha aclarit Vilagrà.
L'exministre José Luis Ábalos, ara al Grup Mixt després que el PSOE l'expulsés del seu grup parlamentari, acaba d'arribar al Congrés dels Diputats. Just abans d'entrar a l'hemicicle per primera vegada des que va trencar amb Ferraz, ha afirmat que està "bé" i que sempre ha defensat l'amnistia.
El diputat d'EH Bildu, Jon Iñarritu, veu "positiu" que a Catalunya es puguin presentar a les eleccions del 12 de maig totes les persones que vulguin, inclòs l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont. No obstant això, hi ha dubtes de si es podria presentar o no, ja que, segons ha explicat al Congrés el ministre de Transports, Óscar Puente, una vegada aprovada la llei d'amnistia, queda en mans dels tribunals de justícia aplicar-la.
El portaveu del PSOE al Congrés, Patxi López, està convençut que l'avançament electoral a Catalunya no condicionarà l'activitat legislativa del Govern malgrat que hagin renunciat als pressupostos generals de l'Estat per al 2024. "Jo estic convençut que hi haurà lleis que tiraran endavant", ha afirmat López en arribar al Congrés.
La vicepresidenta segona del Govern i líder de Sumar, Yolanda Díaz, ha assenyalat que el Govern de la Generalitat presidit per ERC tenia la "responsabilitat" de negociar "fins al final" uns pressupostos per a Catalunya "sobretot" quan es coneixien les discrepàncies sobre el projecte Hard Rock. Díaz ha deixat entreveure que la caiguda del pressupost català conseqüència del rebuig d'En Comú Podem i de Junts es podria haver evitat "quan es coneixen que hi ha projectes polítics que condicionen les votacions".
🔴 La Mesa de la Comissió de Justícia rebutja l'enèsim intent del PP de torpedinar la tramitació de l'amnistia. Els populars havien registrat un escrit argumentant que no s'haurien hagut d'admetre les esmenes que van pactar el PSOE, Junts i ERC la setmana passada. La mesa de la comissió ho ha desestimat.
El portaveu del PP al Congrés, Miguel Tellado, ha assenyalat que la "legislatura s'ensorra" davant l'avançament electoral a Catalunya i per la manca de pressupostos generals de l'Estat per a aquest any, mentre ha eludit contestar sobre el presumpte frau fiscal de la parella sentimental de la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso.
El secretari general de Junts, Jordi Turull, ha assegurat que si Carles Puigdemont "fa el pas" per ser cap de llista a les eleccions catalanes, Junts "facilitarà" que sigui una candidatura que vagi més enllà del partit "oberta a la gent que es vol rebel·lar contra la resignació i la incompetència".
L'expresident del govern espanyol José Luis Rodríguez Zapatero considera que la llei d'amnistia que aprova aquest dijous el Congrés és una "condició imprescindible" per treballar per l'enteniment a Catalunya, i creu que amb el temps farà que Espanya sigui reconeguda com una democràcia "intel·ligent".
Junts per Catalunya triarà el 23 de març a través d'unes primàries els seus candidats per encapçalar les llistes a les quatre circumscripcions per a les eleccions catalanes del 12 de maig, segons es desprèn d'un calendari intern de Junts. L'executiva de JxCat aprovarà aquest dijous el reglament electoral del partit per a les catalanes i se sotmetrà a votació dels afiliats el 19 de març.
La Mesa del Congrés es troba reunida estudiant l'escrit que ha presentat el PP on es demana que s'admetin les esmenes a la llei d'amnistia que van pactar el PSOE, Junts i ERC la setmana passada. El PP va formular una petició similar la setmana passada en considerar que les esmenes transaccionals presentades no s'ajustaven al reglament del Congrés, però la Mesa de la Comissió de Justícia no va atendre la seva proposta i va acceptar els canvis per tres vots a favor i dos en contra.
La tramitació de la llei també coincidirà, a la seva recta final, amb les eleccions al govern de la Generalitat de Catalunya, convocades aquest dimecres per al 12 de maig després del fracàs dels pressupostos autonòmics. De fet, el líder de Junts, Carles Puigdemont, ha assenyalat després de la convocatòria que és "evident" que, amb el calendari electoral plantejat i la tramitació de la llei d'amnistia, podrà tornar a Catalunya per al debat d'investidura després de les eleccions en aquesta comunitat.
La líder dels comuns al Parlament, Jéssica Albiach, ha assegurat que el president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha convocat les eleccions "quan li ha vingut bé". Albiach ha qualificat "d'exercici d'absoluta irresponsabilitat" que el Govern hagi portat els comptes per al 2024 al Parlament sense els suports necessaris.
El líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, defensarà aquest dijous al Ple del Congrés l'oposició del Grup Popular a la llei d'amnistia, segons han confirmat fonts del partit. Una vegada aprovada, aquesta proposició de llei passarà al Senat, una Cambra en els populars utilitzaran la seva majoria absoluta per dilatar la tramitació de la norma.
Míriam Nogueras, portaveu Junts per Catalunya al Congrés dels Diputats, ha afirmat que els republicans han demostrat com no són capaços de gestionar els recursos de Catalunya: "Tots hem vist que ERC ha estat incapaç de gestionar els recursos dels catalans".
El ple del Congrés aprovarà aquest dijous la llei d'amnistia, que passarà al Senat després de ser modificada amb els canvis acordats amb Junts i ERC. Si els terminis inicials es compleixen, la llei d'amnistia seria aprovada definitivament a finals de maig o principis de juny, en plena campanya de les eleccions europees, ja que s'espera que s'esgoti al Senat -on el PP té la majoria- termini màxim de dos mesos de tramitació.
L'ANC ha assegurat aquest dijous que l'avançament electoral a Catalunya és la demostració de la "incompetència" dels partits per fer efectiva la independència. En un comunicat, l'ANC ha assegurat que la decisió d'Aragonès "és fruit dels interessos de partit i no del país", així com un nou intent per part de l'autonomisme per perpetuar-se 4 anys més. El secretariat de l'ANC es reunirà aquesta tarda per analitzar la van situar, coincidint amb l'últim dia perquè els socis de l'entitat votin si són partidaris d'impulsar una llista cívica per a la independència en les pròximes eleccions al Parlament.
🔴 Finalitza l'entrevista a Pere Aragonès, president de la Generalitat, a RAC1.
"Si volem que en un futur hi hagi acords, no ho posem més difícil encara. Els acords al que arribi esquerra a partir del 12 de maig es basaran en el que. Crec que la politiqueria ha estat parlant massa temps del qui i l'important és el que", afirma el president Aragonès.
Aragonès afirma: "Els comuns han de donar explicacions de per què han tombat els pressupostos més socials, però no volen. No volen assumir les conseqüències de tombar els pressupostos, ni els comuns ni Junts. Tothom ha d'assumir les conseqüències de les seves accions. Jo m'he empassat gripaus, però sempre crec que s'han de posar per endavant els interessos del país".
"Els votants d'ERC saben que tenen la millor opció pel país. Els votants saben que sortirem a guanyar i crec que podrem aconseguir en els pròxims quatre anys grans passes per Catalunya", reivindica el president.
"A mi m'agradaria que Carles Puigdemont pugui tornar a Catalunya en llibertat, A partir d'aquí, jo no votaré Junts", respon Aragonès.
"La meva prioritat és un acord per avançar en l'àmbit nacional i social. Amb el PSC és molt difícil. La qüestió és, els altres em voldran acompanyar?", respon Aragonès preguntat per possibles pactes.
"Vam començar la legislatura amb nou presos polítics i l'acabem amb una llei d'amnistia. Tot ja estat possible gràcies a molta gent, no em poso jo sol la medalla. Però abans semblava impossible i ja no ho és i en alguna cosa hem contribuït", remarca el president de la Generalitat.
Aragonès afirma: "He treballat per ser un bon president, per tornar a la institucionalitat, perquè es veiés la Generalitat com un govern fiable. Jo em presento per guanyar les eleccions".
"Amb Junts ens ha costat molt, ens costa molt moltes coses que no ens haurien de costar", lamenta Aragonès, qui afegeix: "Junts es mantenia inamovible amb unes rebaixes fiscals que significaven milions d'euros menys. Més enllà de la diferència política, la pregunta estava: d'on es vol treure?"
"El Hard Rock és l'excusa, estic segur que hi ha hagut una decisió política: hem de marcar perfil perquè d'aquí a un any hi ha eleccions", apunta el president recordant que els comuns havien votat pressupostos anteriors on es parlava del Hard Rock. "Crec que no els ha sortit bé", apunta Aragonès.
El president Aragonès afirma haver parlat amb Yolanda Díaz durant les negociacions pels pressupostos, però nega que hi hagi una mala relació perquè ERC no va votar la reforma laboral. "Si anés així, aquí mai s'aprovaria res".
"No hauríem d'estar fent campanya, sinó servint a la ciutadania. Jo ho he intentat, però tinc 33 diputats", lamenta Aragonès, que retreu la posició dels comuns respecte als pressupostos.
Aragonès reconeix que ha tingut la sensació d'haver estat en una batalla entre els comuns i el PSC. "No he perdut jo, ha perdut el país", apunta el republicà, qui afegeix: "Especialment els mestres".
"Per mi el més fàcil seria haver-me quedat un any més. Què em poden fer una moció de censura? Es poden posar d'acord per tombar els pressupostos, però no per trobar un candidat alternatiu", apunta Aragonès, qui defensa la seva decisió de convocar eleccions.
"Jo volia acabar la legislatura, hem arribat a acords i la sequera" lamenta Aragonès, qui considera que s'ha arribat al límit. El president reconeix que la convocatòria d'eleccions pot ser feixuga per la ciutadania.
🔴 Comença l'entrevista a Pere Aragonès, president de la Generalitat, a RAC1. "Si arriba un moment en què els pressupostos no es poden tirar endavant, no podem fer prendre el temps de la ciutadania un any", ha afirmat.
"Carles Puigdemont sap que té al partit al darrere i que el país s'hi juga molt", afirma Turull davant de la pregunta de si Puigdemont serà el candidat de Junts pel 12-M. El secretari general de la formació ha remarcat que la decisió cau en mans de Puigdemont.
"Ja ho tenia pensat. Jo no havia vist mai tan poc interès per tirar endavant uns pressupostos, mai", apunta Turull respecte a la sobtada convocatòria d'eleccions. El secretari general de Junts afirma que ERC no s'ha mogut per aprovar els pressupostos. "Quan no insisteixes és que ja tens alguna cosa al cap, que no ens vinguin amb demagògia", sentencia.
🔴 Comença l'entrevista a Jordi Turull, secretari general de Junts per Catalunya, a Catalunya Ràdio. "S'ha imposat un sentit de partit i no de país", ha lamentat Turull respecte a la nova convocatòria electoral.
Els socialistes celebren aquest dissabte el seu 15è congrés al final d'una setmana marcada per l'anunci del president de la Generalitat d'avançar les eleccions a Catalunya –inicialment previstes per al febrer- i celebrar-les el 12 de maig, poc abans de les europees. L'avançament electoral s'ha precipitat després que el Govern no hagi aconseguit tirar endavant els seus pressupostos.
El Congrés dels Diputats votarà aquest dijous la llei d'amnistia als encausats del procés en un ple extraordinari que arriba després de setmanes de negociacions entre el PSOE, ERC i Junts pel contingut i l'abast de la norma. Tot i ser una de les fites clau de la legislatura, la votació se celebrarà en un moment polític marcat per l'avançament electoral anunciat ahir pel president del Govern, Pere Aragonès.
El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha anunciat aquest dimecres la convocatòria d'eleccions anticipada per al pròxim 12 de maig, després que el Parlament li hagi tombat els pressupostos. El president, en el seu discurs des de Palau, ha culpat als grups parlamentaris de tenir una actitud partidista i de voler bloquejar el país.
Segueix l'última hora a ElNacional.cat sobre la llei d'amnistia que arriba avui al Congrés dels Diputats i sobre la convocatòria d'eleccions a Catalunya pel pròxim 12 de maig de 2024.