Mariano Rajoy va aplicar l'article 155 de la Constitució espanyola i, immediatament, va convocar eleccions per al 21-D sense tenir en compte, potser, els costos (en tots els sentits) de fer-ho en un dia laborable. Ara, Pimec denuncia que celebrar-les en dijous comportarà un cost addicional per a l'economia catalana de 230 milions d'euros amb relació al cost d'oportunitat i, tot i que admet que "l’actual context polític requeria una certa celeritat en la convocatòria d'eleccions", també lamenta que fer-ho en dia feiner comportarà uns costos econòmics i organitzatius "importants" per a les empreses.

Per començar, 5.329.139 persones estan cridades a les urnes el 21-D —sense comptar els residents estrangers— i l'ocupació és del 54,09%. Per tant, aquests treballadors, si finalment aquell dia no es declara com a no laborable per a ningú —tal com va demanar la setmana passada la Federació d'Associacions de Pares i Mares de Catalunya (FaPaC)—, tenen dret de disposar d'hores per sortir a votar, en funció del número d'hores que facin a la feina i de com coincideixin amb l'horari electoral.

I no només això. Lògicament, milers de persones hauran d'anar a complir amb el deure de presidir o ser vocal d'una mesa electoral, la qual cosa també té un cost per a l'empresa, atès que no només el treballador no anirà a la feina aquell dia, sinó que, segons estableix l'article 28 de la Llei orgànica 5/1985, de 19 de juny, del règim electoral general, també té dret "a gaudir d’un permís retribuït corresponent a la jornada completa d’aquest dia i a la reducció de les cinc primeres hores de la jornada laboral del dia immediatament posterior, també amb dret a retribució".

Absència total

De fet, si per cada mesa hi ha d'haver un president i dos vocals, i hi ha 8.240 meses repartides per tots els col·legis electorals de Catalunya, 25.720 persones hauran d'ocupar aquests llocs i complir amb el deure com a ciutadà. Això, Pimec ho quantifica en 12.962.332 euros, mentre que l’impacte econòmic que deixaran els electors puja fins als 217.238.448 euros.

Encara hi haurà, però, més gent que no podrà acudir en cap moment del dia al lloc de feina. Per a cada partit i mesa hi haurà un interventor que també passarà tota la jornada electoral allà, cosa que pot incrementar a més del doble el número de persones que no puguin anar a treballar aquell dia. 

Tot plegat acabarà repercutint en el Producte Interior Brut (PIB) català i, consegüentment, en el de tot Espanya.

Elaboració de la taula: Pimec

A banda d'això, Pimec preveu una participació similar a la del 27-S del 2015, que va ser del 77,44%, i això, lògicament, també suma a l'hora d'haver de cobrir feines durant les hores que els treballadors vagin a votar, que calculen que serà d'una mitjana de tres hores per als assalariats i d'una hora per als ocupats per compte propi.

I és que, tot plegat, acabarà sumant una gran quantitat de pèrdues econòmiques tant per a les empreses com per a la producció de béns i serveis, no només de Catalunya, sinó de tot l'Estat. Però no només això. També, i com ja van alertar CCOO i UGT, les empreses poden posar entrebancs als treballadors per anar a les urnes perquè consideren que "l'aplicació del decret d'eleccions i les cuatre hores de permís remunerat del 21-D no queda ben especificat en tots els casos".