"Benvolgut Toni, saps que està fora de lloc utilitzar la meva imatge i menys la del president Puigdemont. Et vàrem demanar que no et presentessis. Ara és el moment de fer un relleu al Consell i passar el testimoni a algú independent". La campanya electoral de les presidencials del Consell de la Republica ha acabat amb aquest clar i rotund missatge de l'exportaveu de la institució a l'exili, Antoni Castellà, en el qual revela que el president Puigdemont i ell mateix van demanar a Comín que es retirés dels comicis que es comencen a votar aquest mateix dissabte a les 9h. Ara, és hora que els gairebé 80.000 simpatitzants del Consell escullin entre quatre candidats: Jordi Domingo, Toni Comín, Montserrat Duran i Antoni Walter Castelló. Les votacions, que es fan a través del a web del Consell, comencen a les 9h d'aquest dissabte, fins a les 9h del pròxim dimecres, amb uns resultats que es faran públics el 13 de febrer a les 9 hores. Les últimes consultes de l'entitat han estat marcades per la baixa participació. En la votació sobre la reestructuració de l'entitat, l'octubre del 2023, van participar-hi un 6,53% dels 90.481 inscrits. En la consulta per a "promoure el bloqueig" a la investidura de Pedro Sánchez la xifra va baixar fins al 4,45%.
Després que el president Puigdemont assumís la presidència de Junts per Catalunya, el govern del Consell va dimitir en bloc perquè el president sempre ha volgut separar la institució de la vida de partit. Es preveu que els resultats siguin un frec a frec entre l'excònsol de mar, Jordi Domingo, que compta amb el suport de l'entorn de Carles Puigdemont malgrat que el president no s'hagi pronunciat públicament, i l'exvicepresident de l'entitat, Toni Comín. Tot i que la campanya va començar amb sis candidats a presidents, n'hi ha dos que han fet un pas el costat. El primer va ser Lluís Felipe Lorenzo, però va anunciar que es retirava en "solidaritat" amb Comín, a qui considera que s'està "atacant sense condemna ferma". El segon ha estat aquest mateix divendres: Jordi Castellà, regidor de Canet de Mar i advocat, anunciava que se sumava a la candidatura de Jordi Domingo, que ha assumit la principal proposta de Jordi Castellà: l'acció internacional del Consell davant les Nacions Unides. De fet, Castellà assumirà el lideratge de la carpeta de la internacionalització si Domingo, que també compta amb el suport de l'exiliat i diputat Lluís Puig, és elegit president.
El cas Comín marca la campanya: l'auditoria, Valtònyc, el responsable d'informàtica o les acusacions d'assetjament
El cas Comín ha marcat bona part de la campanya. Una auditoria va assenyalar cinc despeses que considera injustificades i que estan emmarcades en el marc de la defensa de l'exili. Concretament, per un valor total de 15.530,35 euros: retirades en efectiu per pagar un lloguer a Lovaina (6.000 euros), el pagament d'impostos d'un altre apartament a la ciutat belga (4.608 euros), el lloguer d'una casa a la Catalunya del Nord durant 15 dies (2.562 euros), el lloguer d'un cotxe durant dues setmanes (1.997,35 euros) i una multa de trànsit (363 euros). A això se li ha de sumar les acusacions del esponsable d'informàtica del Consell, Ferran Revilla, que va acusar l'exconseller de desviar fons per a usos personals, a més de les acusacions de l'exraper Valtònyc, que va afirmar que Comín va "prioritzar el pagament de deutes a una empresa de la seva confiança amb les donacions produïdes pel retorn del president". L'activista mallorquí va reblar que la informació publicada era "només la punta de l'iceberg".
També ha tingut disputes amb la junta gestora del Consell de la República, formada per Teresa Vallverdú i Mercè Jou. La Junta el va acusar de pressions i amenaces contra l'auditor, mentre Comín deia que la gestora estava interferint en el procés electoral. Una altra carpeta que se li ha obert a Comín és una acusació d'assetjament sexual i psicològic d'un exassessor del partit al Parlament Europeu. L'acusa de tocaments, insinuacions, interrogatoris sobre la seva vida sexual i propostes de trios amb un altre home, un cas que és investigat pel Parlament Europeu i per Junts i que tots dos hauran de decidir si li interposen mesures cautelars. Comín, davant de tot això, nega la major i ha apuntat a una querella contra Valtònyc i a accions necessàries per demostrar la seva "honorabilitat".
Què proposa Comín?
Precisament, davant de la polèmica, Comín proposa un síndic de Comptes si surt escollit president. A més, defensa que el Consell continua sent imprescindible per culminar el camí cap a la independència, ja que recull "l'esperit del Primer d'Octubre". Comín assegura que si surt elegit com a president del Consell de la República enfortirà i ampliarà l'actual Xarxa Diplomàtica, aprovarà un pla d'acció exterior i garantirà la independència als partits polítics. Comín també es compromet a defensar la llengua i el seu ús social i institucional, promoure el consum estratègic i desenvolupar la IDR. A més, defensa que dins del govern només hi podrà haver un 25% de les persones que tinguin càrrecs públics o membres de la direcció de partits polítics, així com una coordinació "estable" amb altres agents del moviment independentista.
Eleccions a la presidència del @ConsellRep. Últim dia d’una intensa campanya!✊🏾
— Toni Comín (@toni_comin) February 7, 2025
Recuperem en aquest FIL🧵tres moments del debat de Barcelona, celebrat dissabte passat. (1/3)
Hi parlo del reconeixement dels compromisos i dels sacrificis com a condició de la victòria, entre… pic.twitter.com/FTmoKVOMO8
Domingo demana un pas al costat de Comín i reivindica el foc nou
En una entrevista a El Nacional.cat, Domingo va convidar Toni Comín de retirar-se davant la polèmica que l'envolta. "En les circumstàncies actuals del país el que menys ens interessa són querelles que es ventilin públicament, discrepàncies polítiques o discrepàncies personals que es portin als jutjats", advertia el candidat en les seves declaracions en què admetia que havia parlat amb Puigdemont de la seva candidatura. Domingo compta amb el suport de l'exiliat Lluís Puig, que probablement assumirà la vicepresidència si és el president de la institució. Domingo defensa el Consell com una eina clau en la internacionalització de la independència de Catalunya, així un conveni entre el Consell i l'ANC per tal d'esclarir quin paper té cadascun, a més de transparència, consens i territori. A més, si és escollit president iniciarà una ronda de contactes amb tots els actors independentistes i està obert a parlar amb Aliança Catalana. "És l'única institució que té aquest país que deriva directament de la declaració d'independència i que deriva de l'1 d'octubre", defensa l'advocat sobre el Consell.
Domingo és advocat de professió amb quaranta-set anys d'experiència en dret civil, mercantil i processal membre del Col·legi de l'Advocacia de Barcelona (ICAB) des de 1975, institució que havia aspirat a presidir sense èxit el 2013 i el 2017 amb una candidatura obertament sobiranista. És soci fundador del bufet Domingo Advocats, que ha col·laborat amb Nacions Unides, i ha estat vinculat a institucions acadèmiques com la UB i el Center for International Legal Studies de Salzburg.
Montserrat Duran, la tercera candidatura que vol donar la sorpresa
Sota el nom de #REvolucionemNos, la presidenciable Montserrat Duran lidera una iniciativa que va néixer arran de la crisi del cas Comín i amb l'objectiu de dotar del Consell d'una força que creuen que està en risc. En la presentació de la candidatura a les Cotxeres de Sans, Duran va defensar el fil continuista del Primer d'Octubre i cosir la via catalana cap a la independència. La candidatura busca donar la sorpresa, i és que compta amb bona part dels dirigents territorials. De fet, l'activista Roger Español, l'actor Toni Albà, les exmembres del govern del Consell de la República Montserrat Corrons i Maria Antònia Font, l'influenciador i membre de Koiné Josep Maria Virgili i l'activista Blanca Serra són alguns noms que donen suport a la candidatura, juntament amb més d'un centenar de persones.
Si guanyen, aquesta candidatura impulsarà abans d'abril d'enguany, entre altres mesures, un observatori per a auditar les estructures socials, polítiques i econòmiques sorgides després de l'inici del "règim del 78", i que presentaran una proposta de pressupostos d'una hipotètica república catalana. També ha proposat auditar abans de maig d'enguany la gestió econòmica i organitzativa que ha tingut el Consell de la República fins ara, identificar la identitat digital de l'entitat com a "cens oficial de la república catalana", i elaborar una proposta de constitució d'un eventual Estat català. Així mateix, la candidatura vol recollir signatures per a llançar una iniciativa legislativa popular europea per a "el reconeixement dels drets dels catalans" per part de les institucions europees, i desplegar campanyes que demanin incorporar al Consell de la República en organitzacions internacionals.
La quarta candidatura: Antoni Walter Castelló
Més conegut com a Toni Castelló, és nascut a Palma el 1962. Exerceix com a professor de secundària a l'illa de Mallorca i està llicenciat en Ciències Químiques. En la seva presentació com a candidat a la presidència del Consell, Castelló es descriu com a catòlic i una persona que procura "practicar les ensenyances de Jesús seguint-lo". Actualment, estudia Ciències Religioses al ISUCIR, a Mallorca. Militant d'Esquerra Republicana, partit que sempre ha vist amb recels el Consell, Castelló assegura que és un afiliat "passiu i molt crític que amb la deriva que du d'ençà d'uns quants anys". També és afiliat de l’Assemblea Sobiranista de Mallorca i "ferm defensor de la independència dels Països Catalans". Per això, critica que la lluita per la independència s'hagi centrat en els últims anys només en la del Principat.
Tot i que es presenta a la presidència del Consell de la República, Castelló assegura que aquest no és el seu objectiu sinó "deixondir l’independentisme, a fi que arriben a la nostra llibertat". "La meva intenció no és guanyar aquestes eleccions ni ser president del Consell", assegura el candidat. Castelló considera que el Consell "ha esdevingut en un cercle de tertúlia que perd el temps en discussions bizantines sobre el sexe dels àngels en lloc de posar-se mans i mànigues a lluitar per la independència" i assegura que estabilitzar Espanya és "perdre el temps".
