Des de Catalunya, hi ha una tendència recurrent a comparar-se amb el País Basc. Fins i tot a emmirallar-s'hi, en això que s'ha batejat com a basquitis. Però res més allunyat de la realitat: la política basca cal llegir-la sota paràmetres bascos i només bascos. Abans sota paràmetres estatals que catalans. Ni el context, ni els actors, ni les dinàmiques polítiques són equiparables. El mateix lehendakari, Íñigo Urkullu, va voler distanciar la seva hipotètica tercera reelecció d’unes probables eleccions catalanes a la tardor. El nacionalisme basc es troba en fase 1, còmode en la seva hegemonia i el seu reforçat autogovern. Ara per ara, no s’albira cap cop de timó.

Avui Íñigo Urkullu va a buscar l’estabilitat amb el seu tercer mandat, el catorzè del totpoderós PNB des de la Transició. Fins a 1,7 milions de bascos —excepte els casos positius de coronavirus— estan cridats a les urnes en unes eleccions que s’haurien d’haver celebrat en plena pandèmia. Tot fa presagiar que serà un nou passeig triomfal per als nacionalistes, que podrien revalidar l’actual coalició de govern amb el PSE-EE d'Idoia Mendia. Els jeltzales, ells sols, obtindrien el 40% dels vots, un fet inèdit en aquests temps de fragmentació política. Només Feijoó podria presumir de més aquesta nit.

Urkullu va pel tercer mandat venent moderació, gestió i poder d'influència a Madrid

Almenys aquest és l’escenari que dibuixen les enquestes. El PNB seria la primera força clara, amb una mitjana de 31 escons, tres per sobre que els actuals. Per la seva part, els socialistes es mantindrien en 9 o pujarien lleugerament. La majoria absoluta al Parlament es troba en 38 escons. El sistema d’investidura basc, segons el qual es poden presentar diversos candidats, facilitaria fins i tot un govern en solitari si no hi ha una alternativa.

Els sondejos també consoliden l'EH Bildu de Maddalen Iriarte com a segona força política, conservant els 18 escons que té avui i fins i tot pujant lleugerament. Tot i que lluny en resultats, l’esquerra independentista surt reforçada després d’haver disputat l’hegemonia basca a Madrid, fins llavors en mans exclusivament del PNB, fet que ha generat no pocs conflictes. Però la perspectiva d’un govern de coalició nacionalista, com el que hi ha a Catalunya, no ha estat mai damunt la taula. Com tampoc no ho està la possibilitat d’un tripartit d’esquerres amb EH Bildu, PSE-EE i Elkarrekin Podemos. Aquesta via només ha estat alimentada per la formació de Pablo Iglesias, que podria perdre força al Parlament basc.

La pandèmia global, almenys des d’un punt de vista polític, ha bufat a favor del PNB. Ha obligat a endarrerir les eleccions, deixant enrere escàndols com el de l’abocador de Zaldibar —encara ni s’han trobat els cossos dels dos treballadors— i fins i tot trames com el cas De Miguel, el major cas de corrupció jutjat al País Basc. Mentrestant, el lehendakari Íñigo Urkullu ha pogut exhibir gestió sanitària, moderació i fins i tot influència a la capital de l’Estat.

La dreta espanyola, en liquidació

En canvi, per a la dreta espanyolista la cosa no fa gaire bona fila. En el seu moment, Gènova va decidir apartar l’exministre Alfonso Alonso, del sector moderat, com a candidat i imposar Carlos Iturgaiz, de l’ala més dura i de la corda de Pablo Casado. Però els pronòstics són molt desfavorables. Ni tan sols anant en coalició amb Ciutadans, que no ha obtingut mai representació política en cap institució basca. En lloc de sumar, restaria, passant dels nou actuals a una forquilla d’entre tres i sis. Pel camí, la formació d’Inés Arrimadas s’ha hagut d’empassar una de les seves línies vermelles, el concert econòmic, com ja va fer a Navarra quan anaven de la mà dels foralistes d’UPN. L'extrema dreta de Vox aspira a ben poca cosa; només una enquesta li ha donat un escó.

Estabilitat a Vitòria i a Madrid

Pedro Sánchez va participar de l’obertura de la campanya, a Sant Sebastià, i del tancament, a Vitòria. El president espanyol sap que hi té molt a guanyar en aquests comicis, començant per la seva pròpia estabilitat. El reforç de l’aliança amb el PNB a Ajuria Enea també tindria la seva translació a la política estatal, on totes dues formacions són estretes col·laboradores. Com a símptoma, van tancar la transferència de tres noves competències a tan sols poques hores de l’inici de la campanya electoral.

Dret a decidir "pactat"

El lehendakari Íñigo Urkullu va comprometre's a aprovar un nou Estatut durant la legislatura que deixa enrere. El basc és l'únic que no s'ha reformat des de l'any 79. Amb discussions fortes sobre el dret a decidir, el projecte va acabar congelat i no s'ha pogut completar. En el seu programa electoral, el PNB planteja un "nou estatus". El document parla d'un "nou concert polític i social per a viure i conviure millor" basat en una "relació bilateral i d'igual a igual" i el dret a decidir a través d'una consulta "pactada".