Ja ha arribat el dia de les eleccions de Galícia 2024. Aquest diumenge les gallegues i els gallecs tenen una cita amb les urnes per escollir el proper president de la Xunta. El darrer baròmetre electoral del CIS, per tercera vegada consecutiva, indicava dilluns passat que el PP podria perdre la majoria absoluta -i, per tant, el govern- a Galícia, i aconseguiria entre 34 i 38 diputats, el BNG anava a l'alça amb entre 24 i 31 diputats i el PSOE seguia estancat i a la baixa, amb entre 9 i 14 diputats. Arrenca la jornada electoral, durant el dia els gallecs aniran a votar i també ho faran els candidats. Seguim en directe tota l'actualitat al voltant de les eleccions fins que tanquin les urnes.
- Eleccions a Galícia 2024: data, calendari electoral, horaris d'obertures dels col·legis i més
- Eleccions Galícia 2024: candidats i claus dels seus programes
- Així estan les enquestes de les eleccions gallegues avui
- Quan van ser les últimes eleccions a Galícia i fins a quin punt van encertar les enquestes?
Acomiadem aquí aquest directe on hem seguit, des de les 9 del matí, tota l'actualitat de les eleccions gallegues. Però nosaltres no marxem, des de les 17 hores pots continuar seguint l'última hora dels comicis en el directe que t'enllacem a continuació. Gràcies per acompanyar-nos!
Resultats Eleccions a Galicia 2024, DIRECTE | Escrutini, recompte i qui va guanyant
Tellado flama a la participació per "construir" una "Galícia millor" i al "cap a la prosperitat"
El portaveu del Grup Parlamentari Popular al Congrés, Miguel Tellado, ha fet una crida a la participació per "construir entre tots" una "Galícia millor", amb "futur" i "al camí de la prosperitat". Així ho ha declarat aquest diumenge electoral, que ha arrencat amb "total normalitat", després d'acudir a votar al CEIP Cruceiro de Canido, en el municipi corunyès de Ferrol.
Polèmica a les eleccions gallegues: El Salto desvela imatges de monges que donen el vot a gent gran en cadira de rodes als afores d'un col·legi electoral de Cambados
Segons ha denunciat aquest mitjà digital, aquest diumenge electoral a Galícia ha tornat a deixar imatges de monges portant a votar a persones grans interns en asils. Segons han publicat, ha ocorregut almenys en un asil de Cambados (a Pontevedra) i Lugo. A més, a Vigo diverses monges han estat gravades pels veïns col·locant-los la papereta a la mà als afores d'un col·legi electoral.
La jornada electoral gallega coincideix amb els festejos de Carnaval, sobretot a Orense, 'capital' de la festivitat a Galícia. Molts votants no han dubtat a acudir a votar amb les seves millors gales, des de diferents animals a 'Charlie i la fàbrica de xocolata'.
Des de Sumar han denunciat a X la suposada agressió d'una apoderada del PP a un de Sumar a Vigo. L'agredit ha hagut de ser traslladat a un hospital proper al col·legi electoral després de quedar inconscient durant uns minuts, segons afirmen des de Sumar.
‼️ Unha apoderada do PP agrede a un apoderado de @sumargalicia no colexio electoral de Balaídos Distrito 4, en Vigo.
— Sumar Galicia (@sumargalicia) February 18, 2024
Arredor das 12:45h, a apoderada do PP atopábase no interior dunha das cabinas manipulando as papeletas e ocultando as dos demais partidos. Juan Valverde,… pic.twitter.com/ZTGe0Dtw3c
La participació (12:00 hores) en les grans ciutats gallegues també ha disminuït, igual que tota la nació gallega, on s'ha reduït 2,3 punts menys que el 2020.
- Santiago - 17,02% - menys 3,11 punts percentuals
- Vigo - 16,62% - menys 2,95%
- Coruña - 15,83% - menys 2,47%
- Ourense - 17,89 % - menys 1,80%
- Lugo - 17,40% (idèntic)
- Pontevedra - 15,94% - menys 3,71%
- Betanzos - 17,31% - menys 2,23%
Sumar denuncia una agressió d'una apoderada del PP a un del seu partit a Vigo
En un col·legi electoral de Balaídos, una apoderada del PP ha agredit un de Sumar, segons han denunciat des de la formació liderada per Yolanda Díaz. L'apoderada popular era dins d'una cabina manipulant les paperetes i amagant les dels altres partits. Llavors, quan l'apoderat de Sumar l'ha enxampat i li ha dit que marxés, ha empès l'home que s'ha donat un cop al cap.
Qui és qui a les eleccions gallegues? Els quatre principals noms de la carrera electoral són els d’Alfonso Rueda (PP), Ana Pontón (BNG), José Ramón Gómez Besteiro (PSdeG) i Marta Lois (Sumar). Tots els sondejos i els experts consultats per ElNacional.cat convergeixen a anticipar que tant Podemos, amb Isabel Faraldo de líder, com Vox, amb Álvaro Díaz-Mella de cap de llista, no tenen opcions d’entrar al parlament gallec. Qui sí que podria fer el salt és Democracia Ourensana, amb certes opcions pel seu candidat, Armando Ojea.
Un total de 29.300 gallecs residents a l'estranger han votat en aquestes eleccions, fet que suposa un 6,15% dels 476.514 que formen part del Cens Electoral dels Residents Absents (CERA).
El 17% dels gallecs vota en les primeres hores de les eleccions: menys que el 2020 i més que el 2016 Les dades de participació en les eleccions al Parlament de Galícia obren encara més interrogants. Fins a les dotze del migdia, havien votat 379.624 persones, un 17,12% del cens, cosa que suposa un descens de 2,3 punts al conjunt de Galícia respecte a les eleccions del 2020.
L'exministre i diputat del PSOE al Congrés José Luis Ábalos ha fet una crida els gallecs a votar i ha desitjat sort als seus companys del PSdeG.
Hoy es un día en el que se decide el futuro de #Galicia. No dejes que se defina sin tu voto. Os deseo mucho éxito y un #FelizDomingo, @jrgomezbesteiro y a los compañeros y compañeras del @PSdeG en esta jornada de #EleccionesGallegas.
— José Luis Ábalos (@abalosmeco) February 18, 2024
También mi reconocimiento a los interventores… https://t.co/du9wsPYwnn
La candidata del PP de Lugo, Elena Candia, ha denunciat davant de la Policia Local sentir-se "intimidada" per una dona amb una càmera que li feia fotografies i que mostrava una actitud "desafiadora". Fonts del partit expliquen a EuropaPress que l'incident va tenir lloc aquest matí quan Candia, acompanyada per altres membres del partit, feia un recorregut per visitar les meses electorals i saludar els seus membres, apoderats i interventors.
El portaveu del Partit Popular en el Congrés, Miguel Tellado, ha fet una crida a la participació per "construir entre tots" una "Galícia millor", amb "futur" i "al camí de la prosperitat". Així ho ha declarat aquest diumenge electoral, que ha arrencat amb "total normalitat", després d'anar a votar al CEIP Cruceiro de Canido, al municipi corunyès de Ferrol.
El primer secretari del PSC, Salvador Illa, ha assegurat que els gallecs "avui tenen la possibilitat d'obrir una nova etapa" amb les eleccions autonòmiques, i ha animat "tots els gallecs a exercir el seu dret a vot". Galícia celebra aquest diumenge unes eleccions en què els votants decidiran si concedeixen al PP la seva cinquena majoria absoluta, de manera que Alfonso Rueda continuaria sent el president, o si opten per un canvi que podria portar el Bloc Nacionalista Gallec (BNG) a la presidència de la Xunta per primera vegada.
"El 2020 estàvem en període covid, hi havia més participació per correu i la gent també va adaptar el seu horari en funció de la jornada", ha reflexionat en roda de premsa el director general d'Emergències de Xunta, Santiago Villanueva, que ha insistit que s'haurà de fer una valoració més acurada de la participació al tancament de les urnes, a les 20.00 hores.
Justament el dia que acabava la campanya de les eleccions gallegues, el sistema públic de salut de l'autonomia va rebre un missatge al seu telèfon mòbil on se'ls informa de millores en el seu sou a partir d'aquest mateix mes de febrer a només dos dies que se celebrin les eleccions. Els missatges, publicats pel diari El Salto, fa referència a "millores retributives": "Se li abonaran a partir d'aquesta nòmina l'increment de les nits en els dies laborables en un 7,9% i festius i nits prefestives de dissabte del 15,71%. Les nits de divendres seran abonades com a festives". Això va ser criticat des de l'oposició, que considerava que el PP utilitzava les institucions per guanyar les eleccions d'aquest diumenge.
Esquerra Republicana ha mostrat públicament el suport al BNG, amb qui comparteixen aliances i sinergies al Congrés dels Diputats i, tot apunta, que es presentaran junts a les pròximes eleccions al Parlament Europeu, tal com va succeir en les passades eleccions del 2019. Un exemple d'aquest suport és el del seu president, Oriol Junqueras, o la consellera de Territori, Ester Capella.
Sumar més gent i ser més lliures!
— Oriol Junqueras 🎗️ (@junqueras) February 17, 2024
Aquests dies el BNG lluita per trencar la majoria absoluta del PP a Galicia. Si us interessa el tema, en @silviofalcon i l’@Apujolmas van guanyar el premi @FundacioIrla 2022 amb un assaig sobre les semblances i estratègies compartides entre…
L’esperança s’obre pas avui a Galiza.
— Ester Capella Farré (@estercapella) February 18, 2024
Una esperança que s’escriu des del galleguisme i l’esquerra.
Forza, @anaponton @obloque.
Forza para conquistar o futuro!#ÉAgora https://t.co/9LNoAQesSw
Xosé Manuel Beiras (Santiago de Compostel·la, 1936) és una de les cares més visibiles de la història del Bloc Nacionalista Galego. Va ser un dels seus fundadors, portaveu durant vint anys i cap de llista a les eleccions gallegues en cinc ocasions consecutives (del 1985 al 2001). En una entrevista a El Nacional.cat, qualifica el règim espanyol de “podrit” i “en procés de descomposició”. Podeu llegir l'entrevista sencera aquí.
🔴 Sumar ha acusat un apoderat del Partit Popular d'agredir a un representant dels de Yolanda Díaz en el col·legi electoral de Balaídos, districte 4, a Vigo. Segons fonts de Sumar, cap a les 12:45 hores, un apoderat del PP es trobava en una de les casetes "manipulant i ocultant les paperetes". "Un representant de Sumar Galícia li ha cridat l'atenció i l'ha instat a marxar de la caseta", expliquen des de Sumar, que asseguren que el representant popular ha empès al de Sumar, que ha caigut donant-se un cop contra una taula i quedant-se inconscient durant uns minuts. L'apoderat de Sumar ha sigut traslladat a l'Hospital Álvaro Cunqueiro.
Pel que fa a Catalunya, la CUP ha donat suport al BNG per tal de "derrocar el Partit Popular". "Avui Galícia farà història", han reivindicat els anticapitalistes des d'X.
Galícia té l'oportunitat de derrocar el Partit Popular
— CUP Països Catalans (@cupnacional) February 18, 2024
Avui Galícia farà història. Avui Galícia amb @obloque. pic.twitter.com/ppIJUuWtH5
El flamant alcalde de Vigo, Abel Caballero (PSdeG), ha exercit el seu dret a vot a una escola electoral de Vigo durant aquest diumenge al matí.
L’Isagolpe, veïna de Vilarmaior, posa en relleu que puguis ser “la primera dona, feminista i nacionalista” i celebra que aquesta vegada Pontón “ha sigut capaç d’arribar a la gent i convèncer-la”.
La líder dels comuns al Parlament de Catalunya, Jéssica Albiach, ha fet una crida a votar Sumar durant el dia d'avui i ha fet públic el seu suport a la candidata Marta Lois, que busca entrar al parlament gallec i superar el 5% dels vots. "Després de 15 anys negres, avui teniu a les vostres mans fer possible el canvi", ha dit a través d'X.
Gallecs, gallegues, que ningú us digui que tot està decidit. Després de 15 anys negres, avui teniu a les vostres mans fer possible el canvi.
— Jéssica Albiach (@jessicaalbiach) February 18, 2024
Des de Catalunya, tota la força.
Claro que é posible. Farémolo xuntas.pic.twitter.com/id3Y5itvJq
La participació en les grans ciutats gallegues també ha disminuït, igual que tota la nació gallega, on s'ha reduït 2,3 punts menys que el 2020.
- Santiago - 17,02% - menys 3,11 punts percentuals
- Vigo - 16,62% - menys 2,95%
- Coruña - 15,83% - menys 2,47%
- Ourense - 17,89 % - menys 1,80%
- Lugo - 17,40% (idèntic)
- Pontevedra - 15,94% - menys 3,71%
- Betanzos - 17,31% - menys 2,23%
No seria la primera vegada que un escó canvia de mans dies després de les eleccions. Sense anar més lluny, el 2020 el PP va sumar un nou escó en detriment del PSOE a Pontevedra i va arribar als 42 diputats que té ara. Tanmateix, el reforç del vot estranger no sempre va en la mateixa direcció: el 2009, Feijóo va perdre un escó per Ourense que va guanyar el PSOE i, d’aquesta manera, els populars es van quedar als 38 diputats, just al llindar de la majoria absoluta.
Hi ha un actor que ha anat fent soroll i que podria tenir la clau de la praza do Obradoiro a partir de demà: Democracia Ourensana (DO). És un partit local que només es presenta a la província d’Ourense i que actualment ostenta l’alcaldia d’Ourense, a les mans del seu líder, Gonzalo Pérez Jácome. Hi va arribar el 2019 gràcies a una aliança amb el PP i el 2023 va millorar els resultats, va créixer 6.000 vots i tres regidors i va convertir-se en la primera força, a 5.000 vots del PP.
Uns 29.300 electors han emès el seu vot des de l'exterior, la qual cosa suposa el 6,15 % dels més de 476.000 gallecs censats en països estrangers que tenien dret a participar en aquestes eleccions de Galícia el 2024. L'escrutini general del vot exterior es realitzarà en les juntes provincials entre el 26 de febrer i el 29 de febrer, per la qual cosa podríem arribar al final de la jornada electoral d'aquest diumenge sense un clar president, ja que pot variar un o diversos escons.
El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha assegurat aquest diumenge que hi ha "molts gallecs que viuen avui com un dia d'esperança", en al·lusió a les eleccions gallegues: "Esperem que l'esperança arribi a bon port". En una compareixença a la galeria gòtica del Palau de la Generalitat després de reunir-se amb el ministre-president de Flandes (Bèlgica), Jan Jambon, Aragonès ha afirmat que "totes les nacions que vulguin el millor per als seus ciutadans compten amb la nostra complicitat i suport”.
La participació en aquesta hora l'any 2016 va ser del 15,01%, un 2% menys que aquest diumenge al migdia. Cal tenir en compte que les eleccions del 2020, amb una participació del 19,42 % a les 12 h, estava condicionat per la pandèmia de la covid-19.
La Lula viu a Betanzos i s’alinea amb l’argumentari del PP: “El PSOE no està fent la seva campanya, perquè l’està fent el Bloque”. A més, avisa que un govern amb Ana Pontón implicaria “desfer una regió que estava completament tranquil·la, treure’ns la Guàrdia Civil i la Policia i obligar-nos a parlar allò que parlem normalment combinat amb l’espanyol”. “No volem aquestes polítiques d’independentisme”, rebla.
🔴 La participació en les eleccions de Galícia ronda el 17 % al migdia (12:00h), un 2,43 % menys que en els anteriors comicis autonòmics, els de 2020. Segons les dades de la pàgina web oficial de les eleccions, han exercit el seu dret a vot 213.957 persones, el 16,99 % dels 2,2 milions d'electors convocats a les urnes, una dada que no té en compte els sufragis emesos per correu. En les anteriors eleccions autonòmiques, les de 2020, la participació en el migdia era del 19,42 % i havien exercit el seu dret a vot 433.899 persones.
Passejant per Galcía, es palpen els ànims de renovació al govern gallec. I el canvi l’encarna el BNG. Poca gent parla del PSdeG, sinó que la persona que s’ha erigit en lideressa de l’alternativa i que està seduint a banda i banda per estimular la participació i concentrar el vot en el nacionalisme gallec, Ana Pontón, és l’esperança de bona part de l’electorat.
Un total de 2.693.624 gallecs podran votar en les eleccions autonòmiques que se celebren aquest diumenge, 18 de febrer, segons les dades que ha publicat al desembre l'Institut Nacional d'Estadística (INE). D'aquests, 2.217.110 resideixen a Galícia i 476.514, el 17,7% del cens, a l'estranger. A més, 79.072 persones podran participar per primera vegada en unes eleccions al Parlament de Galícia, per haver complert 18 anys des de l'anterior votació celebrada el 12 de juliol de 2020.
La candidata de Sumar a la Xunta de Galícia, Marta Lois, ja ha votat a l'IES Antonio Fraguas de Santiago de Compostel·la. L'exportaveu al Congrés de Sumar busca superar el 5% dels vots i, d'aquesta forma, entrar al parlament gallec. "Avui és un dia d'esperança. Faig una crida a la participació democràtica", ha dit Lois, qui creu que serà un "dia molt especial".
L'actual president de la Xunta de Galícia i candidat a la reelecció, Alfonso Rueda (PPdeG), ha coincidit aquest dissabte durant la jornada de reflexió amb Ana Pontón (BNG) i José Ramón Gómez Besteiro (PSdeG-PSOE) en el partit entre el Celta de Vigo i el Barça al camp de Balaídos. Tanmateix, el resultat acabaria sent un 1-2 favorable al Barça, després del gol de Lewandowski de penal en el temps afegit.
Un total de 7.364 efectius de les forces i cossos de seguretat estatals, autonòmics i locals vetllaran per la seguretat a l'exercici al dret al vot aquest diumenge, dia 18 de febrer, amb motiu de les eleccions al Parlament de Galícia. En concret, la Guàrdia Civil desplegarà 4.178 agents i la Policia Nacional, comptant amb la Unitat de Policia Adscrita, uns altres 2.182 agents. Per la seva part, els diferents cossos de Policia Local mobilitzaran 1.004 agents.
El president de la Xunta de Galícia i candidat del Partit Popular, Alfonso Rueda, també ha votat a Pontevedra cap a les 11:30 hores. Des del Centro Galego de Tecnificació Deportiva, Rueda ha demanat que la ciutadania "surti a votar" amb "total normalitat". "Esperarem els resultats a les 20 h de la tarda. M'agradaria que hi hagués una alta participació", ha dit Rueda, qui assegura tenir "molt bones sensacions".
El líder de Democràcia d'Orense, Gonzalo Pérez Jácome, exerceix el seu dret a vot al col·legi Santo Domingo a Ourense, aquest diumenge.
En la primera enquesta del Centre d'Investigacions Sociològiques, el PP aconseguiria entre 36 i 38 escons amb un 43,2% dels vots que l'atorgarien, el que suposa una davallada d'entre 4 i 6 seients pel que fa als resultats dels 42 als darrers comicis de 2020, per la qual cosa els 'populars' podrien perdre la majoria absoluta i s'obre la porta a una majoria alternativa de les esquerres, gràcies a un acusat creixement del BNG i el PSdeG-PSOE.
El líder del PSdeG, José Ramón Gómez Besteiro, ja ha votat a la seva ciutat natal: Lugo. El candidat socialista, que va rebutjar ser ministre per ser cap de llista, ha demanat a la ciutadania que vagi a votar. "Hem fet una campanya molt positiva. Hem de sumar en aquesta festa de la democràcia", ha dit el candidat socialista gallec, que assegura tenir "molt bones sensacions".
En la recta final de les eleccions gallegues, el nerviosisme del Partit Popular ha dut a tots els seus pesos pesants a saltar al quadrilàter electoral. És igual el dirigent popular o la plataforma, que la trinxera serà les eleccions a Galícia. Així ha estat com la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, ha defensat que vol el canvi de què ha dut l'actual president argenti, Javier Milei, per a Galícia i Espanya.
Com votar a les eleccions de Galícia?
Per votar a les eleccions de Galícia, el primer que has de saber és el col·legi electoral que tens assignat. Aquesta informació la trobaràs a la targeta censal que rebràs al teu domicili. Recorda que si vas a una mesa que no és l'assignada, no podràs votar. A més a més, és obligatori portar el teu DNI, passaport o carnet de conduir.
El Procés i el president Puigdemont han tingut protagonisme en la campanya electoral de les eleccions gallegues. Sobretot arran de la filtració de la mateixa direcció popular que apuntava els oferiments al president a l'exili per a la investidura de Feijóo del passat setembre. Entre els oferiments, hi va haver un indult condicionat, fet que van aprofitar BNG i PSdeG per collar les contradiccions del líder popular.
L'any 2009 van ser els comicis amb la participació més elevada amb el 64,43% de votants gallecs que van acudir a les urnes. Aquell any, el PP va guanyar per majoria absoluta. La participació, durant els últims anys, s'ha mantingut en un llindar d'entre el 64% i el 58%. De fet, les passades eleccions, en un context de pandèmia de covid, van ser les terceres amb menys participació de la història de Galícia (58,88%), només per sobre del 46,28% del 1981 (que va guanyar el PP en minoria) i per sobre del 57,40% del 1985 (que va guanyar el PP en minoria).
L'obertura dels col·legis electorals ha estat a les 9 hores i els gallecs podran votar fins a les 20 hores d'aquest diumenge al vespre. Durant la nit, comença l'escrutini i se sabran els resultats electorals abans de les 12 de la nit.
El Partit Popular ha fet una crida a la mobilització i ha reivindicat la "festa de la democràcia". "Cada vot compta", han subratllat els populars a través d'X.
Fiesta de la democracia en A Coruña y en Galicia. Cada voto cuenta. El nuestro ya está en la urna #Xuntos puede ser un gran día pic.twitter.com/DzzZph2wBT
— PP A Coruña (@PPCoruna) February 18, 2024
L'escriptor i polític, Suso de Toro, ja s'ha mobilitzat com a apoderat del Bloc Nacionalista Gallec (BNG). Suso de Toro s'ha presentat en dues ocasions a la llista del BNG als comicis del Congrés dels Diputats del 2015 i 2019. Enguany, va com a número 24 a la província d'A Coruña en les eleccions al parlament gallec. A més, és l'escriptor de la biografia d'Ana Pontón.
Mañá de apoderado do BNG.
— Suso De Toro (@SusodeToro1) February 17, 2024
A militancia madruga para protexer e defender o voto da cidadanía. pic.twitter.com/zzP4upzah1
En les passades eleccions del 2020, en plena primera desescalada de la pandèmia de la covid, un total de 48,97% va participar en les eleccions gallegues, 5 punts menys que en els comicis del 2016. El PP va obtenir 42 diputats, el BNG 19 i el PSdeG, 14. A La Corunya, el PP va obtenir 14 representants, el BNG 7 i el PSdeG, 5. A Lugo, els populars en van obtenir 9, mentre que el BNG 3 i els socialistes, 2. A Ourense, els populars van guanyar amb 8 representants, el BNG va quedar amb un empat a tres amb els socialistes. Així mateix, Pontevedra va ser representat per 11 diputats del PP, 6 del BNG i 5 del PSdeG.
Galícia compta amb quatre circumscripcions provincials: La Corunya, amb 25 diputats; Lugo, amb 14 diputats; Ourense, amb 14 diputats; i Pontevedra, amb 22 diputats. Tal com marca la llei electoral, a cadascuna de les quatre províncies li correspon un mínim inicial de 10 diputats i els 35 restants es distribueixen proporcionalment en funció de la seva població.
L'economia de Galícia, històricament, ha depès de l'agricultura i la pesca, tot i que actualment hi ha treballadors al sector terciari. Són claus la construcció naval a Vigo i Ferrol; la indústria automobilística a Vigo; la tèxtil a La Corunya, amb Inditex, del gallec Amancio Ortega, com una de les empreses més notòries.
La candidata del BNG, Ana Pontón, ha sigut la més matinera i ja ha votat. Ho ha fet cap a les 9:30 hores del matí, amb "il·lusió i esperança", al Centro Galego de Arte Contemporania de Santiago de Compostel·la. Pontón ha animat a una "participació massiva" perquè està en joc "el present i el futur" de Galícia i ha apuntat que una àmplia mobilització és "la millor garantia" per aconseguir-ho. "Estic convençuda que si voten totes les persones que volen obrir un temps nou, hi ha la certesa que això serà així", ha conclòs.
Manuel Fraga Iribarne, el ministre franquista, creador d'Aliança Popular i president de la Xunta durant 16 anys, va perdre la majoria absoluta del Partit Popular a Galícia un 19 de juny del 2005. Per primer cop en 16 anys, els populars van perdre un dels seus feus i, un pacte entre PSdeG i el BNG, va enviar Manuel Fraga a la jubilació.
Gairebé el 100% de les meses electorals per als comicis autonòmics de Galícia que se celebren aquest diumenge han estat constituïdes. Concretament, a les 9:15 hores, estan completes el 99,44%. De moment, no s'han notificat incidències rellevants. Segons la informació facilitada per la Xunta de Galícia, la província de Lugo és l'única que a aquestes hores compta amb el 100% de les seves taules actives.
Davant la possibilitat que el PP d'Alfonso Rueda no obtingui majoria absoluta, cal mirar enrere per mirar què ha passat en els casos en els quals els populars no han obtingut majoria absoluta, com pot passar en aquestes eleccions del pròxim 18 de febrer. Només dos cops el PP ha perdut la majoria absoluta.
La primera gran victòria dels populars va caure l'any 1981, quan es van celebrar les primeres eleccions al parlament gallec. Aleshores, sota les sigles d'Aliança Popular i el lideratge de Geraldo Fernández Albor, van obtenir fins a 26 diputats. Una representació insuficient per aconseguir la presidència de la Xunta. Com els populars van poder governar la Xunta per primer cop?
Pontón ha subratllat que està "tranquil·la" i s'ha mostrat orgullosa de la seva campanya. "Ha il·lusionat moltes persones i ha servit per reconciliar-se amb la política", ha dit Pontón als mitjans insistint en una crida a la participació per "obrir un nou temps". La líder del BNG ha explicat que passarà el dia amb la seva filla i la seva família. "És una jornada emocionant i intensa", ha conclòs.
Ana Pontón, després de votar, ha assegurat que ha emès el seu vot amb "molta esperança", perquè és un dia en el qual "Galícia pot fer història". "Ens estem jugant obrir un nou temps i una participació massiva és la garantia d'encertar el futur", ha dit la líder del nacionalisme gallec, fent una crida a la participació electoral.
Marta Lois González (Vigo, 1969), una de les persones més pròximes a Yolanda Díaz, era la portaveu de Sumar al Congrés dels Diputats fins fa una setmana i exerceix la presidència del Movimiento Sumar des del maig del 2023. La maniobra de dur-la a Madrid li ha donat uns “punts de visibilitat i coneixement que li faltaven”.
La líder del BNG, Ana Pontón, ja ha votat al col·legi electoral de Santiago de Compostel·la, des d'on seguirà la jornada electora. És la primera líder a votar en aquests comicis. A hores d'ara, ja hi ha tots els col·legis electorals constituïts sense incidències.
José Ramón Gómez Besteiro (Lugo, 1967) va reincorporar-se al món de la política fa poc més d’un any després que s’arxivessin les causes en les quals se l’havia implicat: no hi havia fonament per involucrar-lo. Les eleccions del pròxim diumenge són la seva resurrecció definitiva. És un home de partit, però, qui és realment Besteiro?
Ana Pontón Mondelo (Sarria, 1977) és la líder del BNG des del 2016 i diputada des del 2004 (quan tenia 26 anys). Havia començat militant a Galiza Nova, les joventuts del BNG, i va ser membre de la direcció nacional del 2000 al 2004. Qui és la líder dels nacionalistes gallecs?
Alfonso Rueda Valenzuela (PP) (Pontevedra, 1968) és una persona que sempre “s’ha mogut entre bastidors”. Bran Barral, professor de la facultat de Ciències Polítiques i Socials de la Univerisdade de Santiago de Compostela, relata que Rueda és un home de partit i “no està acostumat als focus o al primer pla”, tot i que darrerament s’està mostrant “afable, accessible, fins i tot còmic i divertit” per allunyar-se de la imatge de ser un candidat “tecnocràtic, insípid i seriós”.
Els col·legis electorals obren a Galícia i comencen les votacions, que acaben a les 20 hores, per elegir president de la Xunta. El PP parteix com a gran favorit, però, si no revalida la majoria absoluta, el BNG li podria treure la presidència després de 15 anys ininterromputs al poder.
Des de principis d’any el PSOE ha desembarcat a Galícia (amb actes de partit, mítings i visites d’un bon grapat de ministres) per auspiciar el PSdeG, un partit que, segons totes les enquestes, perdrà alguns escons respecte als catorze que té actualment i que ja suposen el pitjor registre de la seva història. “Mai hi havia hagut a Galícia un suport tan gran d’un president socialista. Ferraz està realment bolcat i l’aposta per Galícia és bastant evident”, assenyalen a ElNacional.cat fonts del PSdeG.
El Bloque Nacionalista Galego confia que és possible que Ana Pontón es converteixi en presidenta de la Xunta de Galícia. És una porta que obren les enquestes, especialment les del CIS, i que des del nacionalisme gallec “palpen” al carrer. No és menor que el primer objectiu del BNG a l’hora de dissenyar la campanya electoral fos “trencar psicològicament la barrera que provocava que la gent estigués convençuda que no es produiria un canvi a la Xunta” i “fer que la possibilitat del canvi fos versemblant”.
Un dels números màgics de les eleccions gallegues (segurament només superat pels 38 diputats que marquen la majoria absoluta) és la barra del 5%: els partits necessiten aconseguir, com a mínim, el 5% dels vots en una circumscripció per entrar en el repartiment d’escons.
Galícia és el feu per excel·lència del PP. I perdre’l seria una hecatombe gairebé a tots els nivells. En una època en la qual les majories absolutes han quedat gairebé liquidades, el parlament gallec és la Gàl·lia dels populars: ha aconseguit vuit majories absolutes en les últimes nou eleccions. Aquestes dades, sumades al fet que el PP no baixa del 45% de vots des del 1989, acrediten el seu arrelament a Galícia. Però ara, en un panorama gairebé inèdit, Alberto Núñez Feijóo i Alfonso Rueda es juguen més que la Xunta.
Com ja és habitual, tots els candidats han passat el dia allunyat dels focus mediàtics: hi ha qui ha optat per un passeig en família, d'altres han coincidit en l'homenatge a les víctimes del 'Villa de Pitanxo', i, fins i tot, una candidata ha aprofitat per volar en parapent. Què han fet els candidats durant la jornada de dissabte?
Betanzos és un indret especial. Hi ha un estudi que assegura que és una “ciutat màgica” que “calca” els resultats de les eleccions i que, per tant, serveix com a termòmetre davant d’uns comicis, tant estatals com gallecs. ElNacional.cat passeja per Betanzos (un municipi de 13.000 habitants de la província de la Corunya) durant més de tres hores per palpar el pols de la gent de cara al 18F, menys de 48 hores abans que obrin els col·legis electorals.
Ràdio Televisió Espanyola (RTVE) i la Federación de Organismos de Radio y Televisión Autonómicos (FORTA) publicaran aquest diumenge, al tancament de les urnes, un sondeig encarregat a GAD3 amb motiu de les eleccions autonòmiques a Galícia.
També és gallec l'expresident del govern espanyol i exlíder del PP, Mariano Rajoy, com ho és també l'actual líder popular, Alberto Núñez Feijóo, qui va governar Galícia entre 2009 i 2022. Galícia és una bona pedrera de polítics populars. Un territori històricament vinculat al conservadorisme.
Les eleccions a Galícia d'aquest 18 de febrer seran claus per mesurar el termòmetre polític de l'Estat espanyol. El PP hi ha governat 35 anys de 47, convertint-lo així en un dels seus feus històrics. De fet, d'allà és el fundador d'Aliança Popular -el partit embrió del PP-, Manuel Fraga Iribarne, qui va governar-hi durant 15 anys seguits.
Armando Ojea (Ourense, 1961) i Isabel Faraldo (A Coruña, 1966) són els candidats de Democracia Ourensana i Podemos, respectivament. El primer partit té possibilitats d'obtenir un diputat, mentre que cap sondatge dona possibilitats a la formació morada d'entrar a la cambra gallega.
Marta Irene Lois González (Vigo, 6 de setembre del 1969) és la candidata de Sumar. Professora universitària i politòloga, Lois és una persona molt pròxima a la líder del seu partit, Yolanda Díaz, que, de fet, també és gallega. Lois ha sigut la presidenta del Movimiento Sumar creat el 2023 amb l'objectiu d'aglutinar totes les forces a l'esquerra del PSdG. No té assegurat un lloc al parlament gallec, després del trencament amb Podemos.
José Ramón Gómez Besteiro (Lugo, 15 de novembre del 1967) és el candidat del PSdeG. Llicenciat en dret, Besteiro és el primer cop que es presenta a les eleccions gallegues, després del fracàs electoral de Gonzalo Caballero fa 4 anys (només va obtenir 4 diputats). Advocat de professió amb despatx propi, va entrar política com a regidor de Lugo.
Ana Belén Pontón Mondelo (Arria, Lugo, 27 de juliol de 1977) és la candidata del Bloque Nacionalista Galego (BNG). Politòloga, és la portaveu nacional del BNG des del 2016 i ha escenificat la modernització del seu partit. Amb ella al capdavant, el BNG ha passat a ser la segona força i, a hores d'ara, ser la gran alternativa al PP de Galícia. De fet, té opcions de convertir-se en presidenta de la Xunta a través d'un possible pacte amb el PSdeG.
Alfonso Rueda (Pontevedra, 8 de juliol del 1968) és l'actual president de la Xunta de Galícia. Són les primeres eleccions a les quals es presenta com a cap de llista, després que Núñez Feijóo deixés el relleu per ser el líder popular espanyol. Rueda, llicenciat en dret, tota la vida ha estat vinculat a la política. Abans de ser president de la Xunta, va ser vicepresident d'Alberto Núñez Feijóo.
L'únic que ha quedat clar en aquestes dues setmanes és que les eleccions d'aquest diumenge no són només unes eleccions autonòmiques, sinó que es juguen al tauler de la política estatal. Sánchez, Feijóo, Díaz, Abascal... tots mesuren aquí les seves forces. Encara que aquesta campanya no només té interès nacional sinó fins i tot internacional. Gairebé mig milió de persones amb dret al vot resideixen a l'exterior, un 18 % del total del cens.
A l'equador de la campanya, va aparèixer la borrasca. El PP de Galícia es desmarcava amb unes revelacions de fonts del partit que modulaven la seva postura sobre l'amnistia i els indults als independentistes catalans, i els cops de cua d'aquesta polèmica encara hauran de mesurar-se a les urnes.
A partir del primer debat electoral, dilluns dia 5 a la TVG, l'escenari va quedar configurat amb uns partits de l'esquerra disposats a entendre's per enfrontar-se a un Rueda solitari, i Vox i DO fora de focus, encara que aquest últim podria aconseguir un escó, segons algunes enquestes, i convertir-se en clau per al PP.
Xosé Manuel Beiras: “Si no canvies el règim podrit, no hi ha camí per a l’autodeterminació”. Llegeix aquí l'entrevista a l’històric líder del BNG.
La primera gran victòria dels populars va caure l'any 1981, quan es van celebrar les primeres eleccions al parlament gallec. Aleshores, sota les sigles d'Aliança Popular i el lideratge de Geraldo Fernández Albor, van obtenir fins a 26 diputats. Una representació insuficient per aconseguir la presidència de la Xunta. Galícia venia d'una clara victòria d'UCD en les eleccions espanyoles del 1977 i 1981. Tot i això, els populars van aconseguir la primera victòria amb 26 diputats, mentre UCD n'aconseguiria 24.
La líder del BNG, Ana Pontón, sí que té la possibilitat de pactar amb el Partit Socialista de Galícia (PSdeG).
El darrer baròmetre del CIS preveia que el BNG va a l'alça i li dibuixava entre 24 i 31 diputats (22-26 a l'últim estudi) amb una intenció de vot del 33,4% (32,9 a l'últim baròmetre). El PSOE continuava estancat i a la baixa, amb entre 9 i 14 diputats (13-15 a l'últim) i el 18,1% dels vots (20,1%).
Per tercera vegada consecutiva, el baròmetre electoral del Centre d'Investigacions Científiques (CIS) apuntava dilluns passat que el PP podria perdre la majoria absoluta -i, per tant, el govern- a Galícia. Segons l'estudi que va fer entre el 4 i el 7 de febrer (4.000 entrevistes), que s'ha donat a conèixer aquest dilluns, el PP obtindria entre 34 i 38 diputats (38, majoria absoluta), amb el 42,2% dels vots, exactament els mateixos resultats que a l'últim baròmetre.
Les enquestes ofereixen pronòstics dispars: si bé totes coincideixen en una victòria del PP, algunes donen per fet que Rueda aconseguirà majoria absoluta i podrà revalidar el càrrec com a president de la Xunta, i d'altres, com el sondeig del CIS, apunta a la possibilitat que els 'populars' no arribin als 38 escons.
Després de quatre legislatures consecutives amb majoria absoluta amb Alberto Núñez Feijóo al capdavant, el PP, ara amb el president Alfonso Rueda com a candidat, aspira a tornar a tenir mínim 38 diputats i encetar un cinquè mandat; mentre l'oposició, liderada pel BNG d'Ana Pontón, albira vents de canvi i somia de poder formar una coalició alternativa per arribar a la Xunta.
Més de 2,6 milions d'habitants estan cridats a les urnes per conformar la composició del parlament, del qual sortirà el govern de la Xunta, i encetar la XII legislatura des que el 1981 la comunitat va constituir la seva autonomia. En suma, assumiran el càrrec 75 diputats: 25 per la Corunya, 22 per Pontevedra, 14 per Lugo i 14 per Ourense.
Bon dia, aquest diumenge les gallegues i els gallecs tenen una cita amb les urnes. Arrenca la jornada electoral a Galícia i des d'El Nacional.cat la seguirem en directe perquè no us en perdeu cap detall.
El més probable és que els populars siguin el partit guanyador, però no està gens clar que obtingui majoria absoluta, tal com ha obtingut els últims anys. A l'altra banda, no té cap partit amb qui poder pactar i el BNG parteix com a gran alternativa als populars.