Les eleccions a Galícia el pròxim 18 de febrer seran claus per mesurar el termòmetre polític de l'Estat espanyol. El PP hi ha governat 35 anys de 47, convertint-lo així en un dels seus feus històrics. De fet, d'allà és el fundador d'Aliança Popular -el partit embrió del PP-, Manuel Fraga Iribarne, qui va governar-hi durant 15 anys seguits. També és gallec l'expresident del govern espanyol i exlíder del PP, Mariano Rajoy, com ho és també l'actual líder popular, Alberto Núñez Feijóo, qui va governar Galícia entre 2009 i 2022. Galícia és una bona pedrera de polítics populars. Un territori històricament vinculat al conservadorisme.
🔴 Eleccions a Galícia 2024, DIRECTE | Votacions, enquestes i última hora dels candidats
📆 Eleccions a Galícia 2024: data, calendari electoral i horaris
El Partit Socialista de Galícia (PSdeG), en canvi, només hi ha pogut governar 7 anys. I quan els populars no van aconseguir majoria absoluta. Mentrestant, el BNG, l'històric partit nacionalista gallec, encara no ha pogut tenir una presidència a la seva nació. Tanmateix, apunten aires de canvi. Les enquestes apunten a una victòria del PP, però no queda gens assegurada la majoria absoluta. Els populars perdrien força en comparació a fa quatre anys i podria permetre a les altres forces sumar per materialitzar un govern alternatiu. Les enquestes també apunten a un canvi important: el BNG serà segona força i materialitza el seu creixement, mentre el PSdeG tot sembla que quedarà tercer.
Galícia és una nació, amb la seva pròpia llengua, que pateix despoblament. Es calcula que uns tres milions de gallecs han emigrat a la resta de l'Estat espanyol. A més, la seva economia històricament ha depès de l'agricultura i la pesca, tot i que actualment hi ha treballadors al sector terciari. Són claus la construcció naval a Vigo i Ferrol; la indústria automobilística a Vigo; la tèxtil a La Corunya, amb Inditex, del gallec Amancio Ortega, com una de les empreses més notòries. Galícia també és un territori amb un notori manca d'infraestructures. Sobretot pel que fa als ferrocarrils. Per això aquestes eleccions seran clau per saber cap a on va aquest territori i cap a quina direcció entoma entre la dicotomia de la continuïtat o el canvi. Ara bé, qui són els candidats i quins són els seus programes? Des d'El Nacional.cat, t'ho exposem:
Candidat del PP a les eleccions de Galícia 2024: Alfonso Rueda
Alfonso Rueda (Pontevedra, 8 de juliol del 1968) és l'actual president de la Xunta de Galícia. Són les primeres eleccions a les quals es presenta com a cap de llista, després que Núñez Feijóo deixés el relleu per ser el líder popular espanyol. Rueda, llicenciat en dret, tota la vida ha estat vinculat a la política. Abans de ser president de la Xunta, va ser vicepresident d'Alberto Núñez Feijóo.
Claus del programa del PP per les eleccions de Galícia 2024
El seu programa electoral es divideix en diversos àmbits, però aposta per una continuïtat dels últims anys. El primer punt, l'economia, reflecteix oferir més ajudes als autònoms i empreses, mantenir les rebaixes fiscals, una nova llei de suport a l'emprenedoria, augmentar la bonificació de tipus d'interès en cinc punts o la creació d'un nou fons publicoprivat que atragui capital per invertir a Galícia. Pel que fa a la sanitat, proposa crear una nova àrea sanitària amb seu a l'antic Hospital Gil Casares de Santiago de Compostel·la o l'elaboració d'un nou pla de salut mental.
El PP també vol convocar 4.000 noves places d'ocupació pública en els pròxims 4 anys, implementar ajudes de contractació de personal per part dels autònoms abans de gaudir del permís de paternitat o la formació com a mesura d'integració. Rueda aposta per duplicar el parc d'habitatge públic fins a disposar-ne de 8.000, així com desenvolupar sol residencial per a 20.000 habitatges protegits. Alhora, ampliar les ajudes a la compra de material escolar o aprovar un pla per a l'atenció de l'alumnat estranger.
Candidat del BNG a les eleccions de Galícia 2024: Ana Pontón
Ana Belén Pontón Mondelo (Arria, Lugo, 27 de juliol de 1977) és la candidata del Bloque Nacionalista Galego (BNG). Politòloga, és la portaveu nacional del BNG des del 2016 i ha escenificat la modernització del seu partit. Amb ella al capdavant, el BNG ha passat a ser la segona força i, a hores d'ara, ser la gran alternativa al PP de Galícia. De fet, té opcions de convertir-se en presidenta de la Xunta a través d'un possible pacte amb el PSdeG. Amb només 16 anys ja va començar a militar a la Galizia Nova, les joventuts del partit nacionalista gallec. En les passades eleccions, Pontón va aconseguir els millors resultats de la història del BNG amb 19 escons.
Claus del programa del BNG per les eleccions de Galicia 2024
Els nacionalistes gallecs aposten per decidir sobre ells mateixos. Volen gestionar ells mateixos la seguretat social i les pensions, així com la base productiva i econòmica de Galícia. Aposen per adquirir competències i defensar el dret a l'autodeterminació del poble gallec. A més, vol reimpulsar el gallec a través de la construcció d'un gran acord nacional amb un ampli consens. Sobre aquest aspecte, proposen la derogació del decret del plurilingüisme i apostar per activar les competències multilingües dels infants a partir del gallec. Alhora, opten per reforçar el personal públic, així com revertir retallades i privatitzacions en la salut pública. "Un sistema sostenible que funcioni a través que pagui qui més diners té", diuen.
El BNG busca reimpulsar la industrialització a través de promoure el desenvolupament autocentrat de sectors productius tradicionals. Proposen, alhora, crear una Agència Gallega de la Ciència i incrementar la inversió en I+D fins al 3% del PIB. També l'enfortiment del Servei Públic d'Ocupació de Galícia i l'oposició a la deslocalització d'empreses amb seu.
Candidat del PSdeG a les eleccions de Galícia 2024: José Ramón Gómez Besteiro
José Ramón Gómez Besteiro (Lugo, 15 de nofembre del 1967) és el candidat del PSdeG. Llicenciat en dret, Besteiro és el primer cop que es presenta a les eleccions gallegues, després del fracàs electoral de Gonzalo Caballero fa 4 anys (només va obtenir 4 diputats). Advocat de professió amb despatx propi, va entrar política com a regidor de Lugo. Entre el 2007 i 2015 va ser president de la Diputació de Lugo, mentre que el 2023 va ser nomenat delegat del govern a Galícia.
Claus del programa del PSdeG per les eleccions de Galicia 2024
Els socialistes han llançat 12 línies d'actuació. Pel que fa a la sanitat i la indústria, consideren que hi ha importants deficiències i, per això, proposen un pla de xoc per reduir el temps d'espera i que el màxim sigui 48 hores fins a l'atenció d'un metge al centre de salut. Alhora, apostaran per la salut mental, mentre que en l'àmbit educatiu opten per la gratuïtat total dels llibres de text.
Els socialistes també busquen implicar-se en la indústria, l'ocupació i la ciència. Volen reindustrialitzar Galícia i aposten per la creació d'una societat pública d'energia. Garanteixen la creació de 20.000 ocupacions en quatre anys, amb l'objectiu de retenir talent. A més opten per desenvolupar una nova llei de la ciència i augmentar la inversió en investigació. Besteiro també vol la creació de 10.000 habitatges públics fins al 2030, la gratuïtat de les autopistes estatals i potenciar la superfície agrària disponible.
Candidat de Sumar a les eleccions de Galícia 2024: Marta Lois
Marta Irene Lois González (Vigo, 6 de setembre del 1969) és la candidata de Sumar. Professora universitària i politòloga, Lois és una persona molt pròxima a la líder del seu partit, Yolanda Díaz, que, de fet, també és gallega. Lois ha sigut la presidenta del Movimiento Sumar creat el 2023 amb l'objectiu d'aglutinar totes les forces a l'esquerra del PSdG. No té assegurat un lloc al parlament gallec, després del trencament amb Podemos. De fet, a hores d'ara el seu espai tampoc té representació a Galícia. Ha sigut regidora d'Igualtat, Desenvolupament Econòmic i Turisme de l'Ajuntament de Santiago de Compostel·la pel partit Compostel·la Abierta entre el 2015 i el 2019.
Claus del programa de Sumar per les eleccions de Galícia 2024
Entre les seves propostes hi ha la d'un rescat a l'atenció primària, increment dels pediatres, creació d'hospitals de proximitat, pla de salut mental, nova llei de l'ocupació, impuls de l'FP, abonaments per al transport públic, creació de la conselleria d'Habitatge, un banc de pisos, habitatge públic d'emergències, pla contra els desnonaments, un pla per a habitatges estudiantils, una llei gallega d'educació, una renda bàsica o un augment dels espais protegits.
Armando Ojea (Democracia Ourensana) i Isabel Faraldo (Podemos)
Armando Ojea (Ourense, 1961) i Isabel Faraldo (A Coruña, 1966) són els candidats de Democracia Ourensana i Podemos, respectivament. El primer partit té possibilitats d'obtenir un diputat, mentre que cap sondatge dona possibilitats a la formació morada d'entrar a la cambra gallega. Armando Ojea va fundar, juntament amb Gonzalo Pérez Jácome el 2001, Democracia Ourensana, una força política que ha aconseguit arrabassar-li al PP l'alcaldia de la capital. Ojea és llicenciat en física i s'obre a pactar amb PP, BNG i PSdeG. "Amb el que porti més inversions a Ourense", assegura el seu candidat. Per la seva banda, Isabel Faraldo és militant de Podemos des del 2014, a més de ser portaveu del partit a A Coruña i regidora en el municipi.