D’això no hi ha cap dubte: Manuel Fraga era un franquista de cap a peus. Va treballar durant tretze anys al servei de la dictadura i fins i tot va plantejar els seus dubtes durant la Transició. Però va saber reconvertir-se per a governar una terra amb elements nacionals diferents. Podia no pensar que Galícia era una nació, però era un home que parlava en gallec. Un polític que als anys noranta deixava titulars a la premsa com aquest: Fraga no debatrà amb el seu rival socialista si no és en gallec. Que fins i tot apostava pel federalisme perquè “el procés autonòmic està en punt mort”. Més enllà de cert clientelisme, aquest perfil volgudament diferenciat respecte de la dreta espanyola centralista ajuda a explicar la política gallega del passat i del present. Amb quatre majories absolutes, Fraga va presidir la Xunta durant quinze anys. Més dels que va estar al servei de Franco.

Els mateixos passos que avui segueix el seu successor, Alberto Núñez Feijóo. Ell no té un passat franquista que hagi de ser perdonat, però sí unes fotografies en un iot amb un amic narcotraficant (Marcial Dorado, que aquesta setmana ha rebut el tercer grau penitenciari sense cap protesta política). Unes instantànies que no li han passat factura. Aquesta nit, si no hi ha un important gir de guió, el president de la Xunta ho té tot de cara per igualar el rècord de Manuel Fraga: quatre majories absolutes, quatre mandats.

Fins a 2,6 milions de gallecs estan cridats a les urnes aquest diumenge, en unes eleccions ajornades amb motiu del coronavirus. Excepte els qui tenen símptomes de covid, que són dissuadits que són dissuadits de fer-ho per la Xunta. Segons la majoria d’enquestes publicades fins avui, el president gallec repetiria els 41 escons que va obtenir ara fa quatre anys, tres per sobre de la majoria absoluta al Parlament. Alguns sondejos fins i tot li atorguen un parell d’escons més. Uns escons que, a la llum del context, els guanyaria Feijóo, però no el Partit Popular.

La recepta de Feijóo ha estat justament un discurs propi, moderat i galleguista, molt allunyat de les posicions extremes del PP de Pablo Casado, del qual se n’ha volgut distanciar des de fa mesos. Reveladora ha estat la posada en escena de la campanya. Cap logotip de la formació, cap referència al Partit Popular. Tot el material gràfic amb dos noms propis: “Feijóo” i “Galícia”. El candidat a la quarta reelecció tampoc no ha acceptat la coalició amb Ciutadans negociada des de Madrid, a diferència del que ha passat al País Basc. La formació d’Inés Arrimadas es presentarà en solitari en una cambra on tampoc no han aconseguit representació.

El president de la Xunta aspira a igualar els mandats de Fraga i propinar un revés a Casado.

I és que Alberto Núñez Feijóo és l'eterna pedra a la sabata de Pablo Casado. Ho és des que va amagar d'enfrontar-s'hi a les primàries post-Rajoy --hàbilment va decidir que encara no era el seu moment--, i des de llavors ha estat el principal opositor intern a la línia dura i extremista del PP estatal. La seva més que probable majoria absoluta avui no seria llegida com a pròpia a Gènova. Sumada a la també probable patacada al País Basc --una aposta personal de Casado per l'extremista Carlos Iturgaiz-- suposaria una doble bufetada per a la direcció estatal.

Abans del coronavirus, s'obria una mínima esperança per a les forces d'esquerres per formar una alternativa. Les enquestes posteriors, però, no han fet més que reforçar les perspectives electorals de Feijóo. Amb llums i ombres, la gestió que ha fet del coronavirus ha estat ben valorada, molt allunyada de la gestió erràtica i crispada de la presidenta madrilenya Isabel Díaz Ayuso. En això també s'ha desmarcat de l'estratègia dura de la cúpula estatal. Fns i tot ha mantingut contactes informals amb el govern espanyol, a través de la vicepresidenta Carmen Calvo, mentre Sánchez i Casado ni tan sols es trucaven.

El perfil propi del president de la Xunta ha deixat sense espai a la dreta a altres formacions. Cap enquesta ha donat un sol escó a Ciutadans, en solitari. Pel que fa a l’extrema dreta de Vox, tan sols la de Sociométrica li ha donat un diputat.

El BNG puja amb força

En canvi, on sí que pot haver-hi una reordenació és al bloc de les esquerres. El BNG d’Ana Pontón seria el principal beneficiats, duplicant la seva representació dels sis escons actuals a una forquilla d’entre tretze i catorze segons les enquestes recents. Els nacionalistes gallecs fins i tot podrien disputar el lideratge de l'oposició al PSdeG de Gonzalo Caballero, que es mouria entre els catorze diputats que té avui i els setze que pronostica algun sondeig. El gran perdedor seria Galícia en Comú (abans En Marea), que es podria desplomar dels 14 al Grup Mixt. De res no ha servit l’actiu de Yolanda Díaz, una de les ministres més ben valorades del govern espanyol.

En aquest context, les forces progressistes tenen poc marge d’esperança. Només seria possible si Feijóo no obtingués la majoria absoluta, com Fraga el 2005, quan va quedar-se en 37 de 38 escons. Un escenari que avui no sembla plausible. L’atzar ha volgut que ni tan sols Pedro Sánchez hagi pogut tancar la campanya a Vigo, com tenia previst, per una avaria en el seu avió Falcon. Va haver de resoldre el tancament amb una piulada al seu compte de Twitter disculpant-se.