El PP de Pablo Casado ha patit una forta davallada en aquestes eleccions generals celebrades aquest 28 d'abril. Amb el 99% dels vots escrutats, els populars han obtingut 66 escons, menys de la meitat d'escons que va obtenir el 2016. Amb aquests resultats, els pitjors des de 1979, el PP segueix sent la primera força de l'espectre de la dreta espanyola, però amb molt menys marge que en els últims comicis, a causa de l'augment de Cs i la forta irrupció de Vox al Congrés dels Diputats. 

A aquest número de diputats populars cal sumar-hi els de Navarra Suma, la coalició feta per UPN, el PP i Cs a la comunitat de Navarra, la qual ha obtingut dos escons que no afecten en res la mala situació dels populars en aquestes generals.

Amb aquests resultats, el tripartit de dretes es queda molt lluny de la majoria absoluta que els permetria poder investir el president del PP. Qui sí que optarà a formavr govern serà el PSOE, que amb una àmplia victòria podrà elegir si pactar amb Cs o amb Unidas Podemos i els independentistes.

Al Senat, els populars també han caigut gairebé el 50%, obtenint 55 senadors, caient també per sota de la meitat dels 130 que va tenir el 2016. 

La meitat d'escons que el 2016

A les eleccions del 2016, el PP va guanyar les eleccions amb claredat, tot i que lluny d'obtenir la majoria absoluta. El partit encapçalat aleshores per l'expresident del govern espanyol Mariano Rajoy va obtenir un total de 137 escons i gairebé vuit milions de vots, dos i mig més que la segona força, que va ser el PSOE.

La situació d'aquells comicis era ben diferent a les d'aquest 28-A. Vox, formació que li ha pres molts vots el 28-A, tan sols era un partit residual que en tot l'Estat només va aconseguir 46.781 vots (0,2% del total), per darrere de partits com el PACMA, Recortes Cero o UPyD, i sense obtenir representació. Per altra banda, Cs, era un partit relegat de forma més clara a un paper secundari en l'espectre de la dreta, amb un total de 32 escons, quedant-se a 105 escons dels populars.

La patacada de Casado a l'Estat

La davallada del PP s'entén millor observant els resultats a les comunitats més poblades: Catalunya, Madrid, Andalusia i el País Valencià. A Catalunya, la patacada de la formació liderada per Cayetana Álvarez de Toledo ha estat monumental, passant de sis escons a un. Tant a Madrid com a Andalusia, els populars han tret la meitat dels vots que van treure el 2016, passant de 23 a 11 i de 15 a 7 respectivament. Al País Valencià, el partit de Casado també ha fet un mal resultat comparant-lo amb el del 2016, caient de 13 a 7 escons. 

Aquestes, però, no han sigut les úniques comunitats on el PP ha reculat. Un bon exemple de la derrota del PP és el País Basc, on la formació de Casado ha desaparegut, passant de tenir dos escons a no tenir-ne cap. Una altra comunitat significativa on el PP ha perdut vots ha sigut Galícia, bastió històric dels populars on aquest cop han quedat darrere pel PSOE. A la immensa majoria de comunitats autònomes els populars també han obtingut la meitat d'escons que tres anys enrere.

Els pitjors resultats des de 1979

A més de fer aigües les aspiracions del PP per governar durant aquesta legislatura, aquests resultats també han donat pas als pitjors resultats de la formació des que porta les sigles de 'Partit Popular'. Pel que fa a les eleccions celebrades des de la instauració de la democràcia a l'Estat, el resultat obtingut per Pablo Casado ha estat el més negatiu des del 1979, quan la Coalición Democrática (CD), liderada per l'exministre franquista Manuel Fraga, va obtenir 8 escons.