Administrativament forma part de la ciutat de Madrid, però s'hi assembla ben poc. La Villa de Vallecas té entitat pròpia; és un altre món, molt allunyat de la bombolla de la capital de l'Estat. És el barri obrer, humil per excel·lència, que sempre ha alimentat l'imaginari col·lectiu alternatiu. I d'allà han sortit tot de referents de l'esquerra republicana i antifeixista espanyola, des del grup Ska-P fins als Bukaneros del Rayo Vallecano. A les grades del seu estadi són habituals les pancartes contra els desnonaments, el racisme, la violència masclista o tants altres casos de lluita. Però no són les úniques icones d'aquest districte del sud: dels seus carrers també ha sortit Pablo Iglesias.

"Vallekas nuestra, independiente y republicana", diu un mural de la Junta Revolucionaria de Vallekas, pintat a l'avinguda de l'Albufera. A pocs metres d'allà, al mateix carrer, vivia el secretari general de Podemos. Fins fa un parell d'anys, residia en un pis de protecció oficial de 60 metres quadrats amb la seva mare. I presumia del seu barri, un lloc on, deia, la gent sabia "el que és agafar el transport públic". Havia arribat a dir fins i tot que, si fos president del govern espanyol, preferiria viure a Vallecas que a Moncloa. Però al final, sense arribar al poder, s'ha mudat a una finca al municipi acomodat de Galapagar. Hi ha qui ho veu simptomàtic.

No és el cas de l'Antonio, que s'esforça a defensar-lo. És veí del barri i cambrer del bar de sota de casa dels Iglesias Turrión. Diu que fa un any i mig o dos que no li veu el pèl, més enllà de la televisió. Davant les crítiques que pugui rebre, ell manté que no ha canviat. “Jo el veig igual que fa vint anys, potser ara té responsabilitats que abans no tenia”, justifica. Assenyala que continua estant entre les paperetes que posaria en una urna. Malgrat tot, interromp la conversa un moment: “Però ja no és d’aquí, no? Vull dir que ell ja no vota aquí”.

L’argument de la finca de Galapagar és recurrent. Però, a diferència del cambrer, molts veïns ja no el veuen amb els mateixos ulls. Alguns, quan escolten el seu nom, declinen parlar, per diferents motius. Cinc anys després del naixement de Podemos, el romanç entre Iglesias i Vallecas sembla haver perdut bona part de la passió inicial. Hi ha moltes coses que no entenen, començant per les disputes internes.

Foto: EFE

És divendres a la tarda, primera dia de la campanya electoral de les eleccions generals espanyoles. L’avinguda de l’Albufera, a l’altura de l’estadi del Rayo Vallecano, comença a omplir-se mentre el sol va amagant-se. Les seves terrasses, de veïns; els seus fanals, de banderoles electorals. D’un sol partit i candidat: el PSOE de Pedro Sánchez. Ni rastre del vallecà il·lustre. És simptomàtic.

A les rodalies de l’estadi del Rayo, assegut en un banc, hi ha un home de 94 anys. No vol dir el seu nom, però explica que fa 55 anys que viu a Vallecas. No recorda haver vist Pablo Iglesias pel barri. “Només el conec de la televisió, de veure’l”, admet. Ha estat votant socialista sempre, perquè “tota la vida he estat un treballador” i és d’esquerres. Si bé diu que és cert que Podemos va generar inicialment certes expectatives, ara no l’acaba de convèncer. “Té les seves coses. Sóc analfabet, i de vegades no l'entenc quan parla”, afegeix. El 28-A tornarà a votar per Sánchez.

Més enllà dels veïns del seu bloc, que opten per la discreció autoimposada, poca gent recorda haver-se creuat amb ell per Vallecas, malgrat que ell presumeixi de barri. Ningú no l'havia vist, però la majoria se senten decebuts perquè hagi abandonat els seus carrers.

La Patricia i la Petra, dues pensionistes que viuen al barri, estan assegudes al parc del Tio Pío, a pocs metres de l'antiga casa de Pablo Iglesias, des d'on es diu que hi ha les millors vistes de tota la ciutat de Madrid. Totes dues es declaren d'esquerres, "dels pobres", però encara no tenen decidit el seu vot a les eleccions espanyoles. Dues de les moltes indecises que hi ha a tot l'Estat. Segons l'últim CIS, fins al 40% dels votants.

“Queda una setmana o dues? Bé, en tot cas ens haurem de rumiar bé a qui votem”, admet la Petra. Malgrat que està entre les seves opcions el 28-A, té retrets cap al secretari general de Podemos. “Deia que no marxaria del barri i, tan bon punt ha entrat en política, ha marxat”, critica. “Quina opinió he de tenir d’ell? Quan se’n va al xalet ja no representa Vallecas”, etziba.

Per la seva part, la Patricia diu que votarà, “perquè sóc persona”, i que votarà “d’esquerres”. Però no sap encara si Pedro Sánchez o Pablo Iglesias. “Ho faré a la sort”, confessa. Lamenta que tots els polítics són aliens als seus problemes quotidians, també els progressistes. “No és que hagin desconnectat de realitats com la nostra, sinó que no hi han estat connectats mai”, diu.

Malgrat tot, no hi ha dubtes que Vallecas és un barri d’esquerres i que Podemos hi ha triomfat fins al moment. A les últimes eleccions municipals, Manuela Carmena va arrasar amb el 42,17% dels vots, que sumats al PSOE feien el 67,14%. El mateix va passar amb Pablo Iglesias a les últimes eleccions espanyoles, que va ser primera força amb gairebé el 30% dels sufragis. La incògnita és si l’esquerra sorgida del 15-M serà capaç de despertar la mateixa il·lusió un altre cop.