Com a la resta de les extremes dretes del continent, i fins i tot dels Estats Units, s’ha construït una llegenda sobre l’origen de l’èxit de Vox. Diu que els seus votants són vells obrers o treballadors no qualificats, de zones rurals, que deixen enrere opcions comunistes o d’esquerres. Amb les dades que tenim al nostre abast, però, aquest no deixa de ser un mite fals. El fenomen és minoritari. En la seva lletra petita, l’últim macrobaròmetre del CIS dibuixa un perfil totalment diferent: persones joves, amb uns mínims estudis, que viuen en nuclis urbans importants, i molt escorades a la dreta.

Una primera variable interessant és el record de vot a les anteriors eleccions generals, és a dir, de quins partits venen els qui aquest diumenge diuen que votaran per Vox. Les principals fuites de vot les pateixen els dos partits tradicionals de la dreta. En primer lloc, el Partit Popular, que perd l’11,2% dels votants del 2016. Per darrere van Coalició Canària, amb el 7,8% dels seus antics electors, i Ciutadans, amb el 6,1%. Per contra, només el 0,8% dels votants socialistes i el 0,9% d’Unidos Podemos perden paperetes en favor de l'extrema dreta.

 

Això encara es veu encara més pronunciat quan es té en compte l’autoubicació ideològica dels votants, en una escala progressiva de l’1 al 10, on l’1 és esquerra i el 10 extrema dreta. Gairebé la meitat dels seus votants se situa entre el 8 i el 10, que podríem considerar extrema dreta, amb el 49,6%. Incloent el centredreta, puja fins al 82%. Per contra, entre l’1 i el 4 només se situen el 2,3%.

Amb el discurs que està fent Vox en matèria de violència masclista, les dades segregades pel que fa al gènere també són bastant reveladores. Gairebé set de cada deu votants (el 69,3%) són homes. El 30,7% restant són dones. Pel que fa a les edats, Vox té una intenció de vot del 5% en els votants d’entre 35 i 44 anys, del 4,6% entre els votants de 45-54 anys i del 4,5% en la franja de 25-34 anys. Per contra, com més joves o més vells, el percentatge disminueix.

 

Pel que fa al nivell d’estudis, la majoria dels votants de la formació de Santiago Abascal tenen algun nivell de qualificació. El 27,5% ha acabat els estudis de secundària, el 16% els de batxillerat, el 19% ha fet una formació professional i el 23,4% té estudis superiors. Per contra, només el 2% no té estudis i l’11,1% té només la primària. De fet, l’opció preferida pels qui no tenen estudis és, amb bastant diferència, el PSOE, amb gairebé un terç d’aquestes electors.

Finalment, pel que fa a la correlació camp-ciutat, només el 6,7% dels seus votants provenen de municipis de menys de 2.000 habitants. Per contra, el 52% prové de ciutats amb més de 50.000 habitants. De fet, on té més intenció de vot és en els municipis entre 400.000 i un milió d’habitants.