El mateix dia d'inici de la campanya electoral, ara fa dues setmanes, es van tornar a obrir les portes de les presons. Però no perquè tinguessin la llibertat definitiva, ja fos pels indults o per la reforma del delicte de sedició. Va ser perquè el dia abans, la Generalitat els va donar el tercer grau arrabassat per Manuel Marchena. Si bé han hagut de passar les nits a la cel·la, els presos polítics han pogut participar cada dia als mítings dels seus partits. La Fiscalia ha anat amb peus de plom, amb més prudència de l'habitual, per no desestabilitzar el tauler de joc del 14-F. Justament la carpeta de la llibertat dels presos serà la més candent a La Moncloa just l'endemà de les eleccions. I Pedro Sánchez i Iván Redondo estaran molt atents a l'escrutini, a la correlació de forces al Parlament, per evitar un pas en fals.

La via dels indults sembla passar per davant de la reforma del Codi Penal. Si tot va bé, la política espanyola tindrà certa pau: dos anys al davant sense eleccions de cap mena, ni municipals, ni autonòmiques, ni europees. Les generals estan en mans de Sánchez. De moment, és La Moncloa qui controla els temps per buscar el moment idoni per alliberar els presos amb els mínims danys possibles. De fet, el Tribunal Suprem només està pendent de l'informe de l'Advocacia de l'Estat, que depèn clarament de l'executiu. Un cop la sala segona emeti el seu informe –que tot apunta que serà negatiu– la pilota tornarà a passar al Consell de Ministres, que tornarà a prendre control del rellotge.

Segons fonts coneixedores del que es cou al palau de La Moncloa, Pedro Sánchez té voluntat de tirar endavant els indults als presos polítics. Però dos temors fan mantenir al president espanyol totes les precaucions. La primera por, que s'organitzi una mena de "míting" a la presó de Lledoners un cop surtin d'allà, amb els presos dient que "ho tornaran a fer". El segon, que l'independentisme surti a menystenir els indults, dient que no valen per a res. En definitiva, estan d'acord que surtin en llibertat, però amb el mínim soroll ambiental possible. No només per l'ofensiva de la dreta, sinó per estalviar-se una nova revolta dels barons habituals.

Però el govern espanyol tindrà una altra patata calenta l'endemà del 14-F, més a llarg termini: la taula de diàleg. Només s'han reunit un cop, fa gairebé un any, i només va servir per a fer-se fotografies als jardins de La Moncloa. El PSOE i Unidas Podemos s'han compromès a reactivar-la tan bon punt es constitueixi el nou Govern de la Generalitat. Però inevitablement canviaran els interlocutors a la delegació catalana. En aquella primera trobada hi havia el president Quim Torra, avui ja apartat per la justícia. Aquest diumenge els catalans escullen qui s'asseurà a l'altra banda de la taula amb Pedro Sánchez, amb tot el que això implica d'aproximació al conflicte polític català.

Els catalans escullen qui tindrà Pedro Sánchez d'interlocutor a l'altra banda.

Pedro Sánchez té per davant tres possibles escenaris, de menys a més dificultat. El primer, una presidència de Salvador Illa, que sembla avui el més improbable encara que arribi primer a la meta. El president espanyol ho ha apostat tot a tenyir de vermell el Palau de la Generalitat. El segon escenari, una presidència de Pere Aragonès, que ha mostrat molta més disposició al diàleg. Però els republicans també han avisat, al Congrés, que no faran res de franc. Fins i tot s'han sumat al pacte anti-PSC del conjunt de forces independentistes. Finalment, una presidència de Laura Borràs, que s'ha mostrat molt escèptica amb el diàleg amb l'Estat i més procliu a la desobediència institucional. Tot plegat, si donen els números per formar govern i no veure's abocats a la repetició electoral. No es descarta res a la capital de l'Estat.

Les últimes enquestes, publicades a Escòcia i Andorra, han pronosticat un escenari de pràcticament triple empat. Els socialistes aspiren a repetir la gesta d'Inés Arrimadas i que, aquest cop, l'independentisme no sumi. L'independentisme escull, si suma, qui hi haurà a l'altra banda i, per tant, quina estratègia seguir a Madrid. Des d'Esquerra aspiren a aconseguir, per fi, la presidència de la Generalitat per primer cop des de la Segona República, conscients que arribar segons seria una esmena a la seva estratègia a Madrid. Junts confia a remuntar, un cop més, les enquestes en contra. Ja ho van demostrar el 21-D.

El paper dels comuns

És especialment interessant el paper que facin aquest diumenge els comuns a les urnes. Aspiren a salvar els mobles. I paradoxalment s'ha produït un canvi de paradigma. En les anteriors campanyes, l'independentisme –especialment ERC– havia buscat el cos a cos amb aquesta formació per la frontera de vots que poden arribar a compartir. En aquest cas, però, hi ha hagut una treva i fins i tot un acostament. Interessa que estiguin forts en doble clau. En primer lloc, en clau catalana, per teixir aliances com la dels pressupostos de la Generalitat. En segon lloc, en clau espanyola. Un revés per als comuns seria un revés per a Pablo Iglesias, que veuria encara més empetitit el seu escàs poder d'influència a la taula del Consell de Ministres.