El debat, avui, ja no és si s'han d'ajornar les eleccions, sinó fins quan. La plana major del Govern de la Generalitat, amb Pere Aragonès al capdavant, aborda amb els màxims representants dels principals partits catalans quina és la millor data per desplaçar els comicis del 14-F. Segons confirmen fonts presents a la trobada —en marxa des de les 12 del migdia— el vicepresident ha proposat fer-les entre maig i juny i, més concretament, el dia 30 de maig, quan la situació epidemiològica hagi millorat. 

Si bé es tracta d'una proposta en nom del Govern, JxCat hi ha introduït el seu particular matís, que cal fer-les com més aviat millor i que caldrà introduir canvis. Així ho apunten fonts del partit a aquest mitjà. Es tracta de l'enèsima prova que els actuals socis de l'executiu funcionen com dos governs en paral·lel. Es dona el cas que tots els departaments en qui recau la presa de decisions sobre l'ajornament electoral —Vicepresidència, Exteriors i Salut— pengen d'ERC. 

La informació que arriba a aquest diari de dins de la reunió és que la idea de canviar la data del 14-F per una entre maig i juny ja l'haurien acceptat gairebé tots els grups de l'oposició, concretament Ciutadans, els comuns i la CUP. 

El PSC vol fer-les abans de Setmana Santa

L'oferiment del Govern no encaixa amb l'aposta dels socialistes catalans. Després de molts dies resistint-s'hi, finalment els d'Iceta han acabat claudicant i acceptant que no hi ha altre remei que deixar les eleccions per després del 14 de febrer. El PSC s'havia quedat sol defensant el contrari. 

Els socialistes, però, no volen que la nova data se'n vaig tan lluny, sinó que pressionen perquè no es vagi més enllà de Setmana Santa. Plantegen dues dates, o el 14 o el 21 de març. 

En acabar la trobada, Aragonès reunirà el govern a les cinc de la tarda per formalitzar la decisió que s'acabi prenent. 

Evitar la cresta de l'onada

Aquest dijous, el secretari general de Salut, Marc Ramentol, ha compartit amb els partits catalans un nou informe, al qual ha tingut accés aquest diari, sobre el panorama epidemiològic que preveu d'aquí a un mes, que és per quan estan programades les eleccions. I la projecció segueix sent negra. Catalunya estarà "en plena cresta de l'onada", diuen. 

Segons confirmen fonts presents a la trobada a aquest mitjà, Ramentol ha exposat que les prediccions no permeten descartar que no s'hagin d'adoptar restriccions encara més severes que les que s'han prorrogat avui durant una setmana més. És més, Salut contempla la possibilitat que hi hagi una acceleració i que la situació assistencial pugui arribar a ser com a la primera onada.

Els dubtes jurídics

Catalunya no té llei electoral pròpia. Al llarg de quaranta anys els partits catalans han estat incapaços d'assolir una entesa. Això fa que la llei a partir de la qual es regulin els processos electorals sigui la LOREG, la norma estatal. I el text no regula una situació com l'actual. Hi ha, això sí, els precedents basc i gallec, que al març passat van optar per posposar les seves eleccions autonòmiques com a conseqüència del coronavirus. Va ser per consens de tots els partits i ningú hi va posar cap objecció. Llavors, però, hi havia vigent l'estat d'alarma. 

Diversos juristes han expressat dubtes sobre la legalitat d'un ajornament, precisament perquè no està previst en cap llei. Amb tot, des del govern català asseguren que hi ha cobertura legal i que així ho avalaria el seu gabinet jurídic. De fet, quan Pere Aragonès va signar el decret de convocatòria del 14-F va incorporar un punt que ja feia referència a la possibilitat d'haver de moure-la si la pandèmia es complicava.