D’aquí set diumenges 8.131 municipis es jugaran les garrofes a les urnes a tot l’Estat espanyol, dels quals 847 a Catalunya. Desenes de milers de regidors prendran possessió del seu càrrec després de les eleccions municipals del 2023. I aquest horitzó tan sucós per a les formacions polítiques, Santiago Abascal no se’l mira amb gaire fruïció perquè les paperetes de la proximitat són un bon maldecap per a Vox.
Calendari de les Eleccions Municipals 2023 a Catalunya: quan són, dates clau i candidats
El terreny local no és del seu gust perquè parteix d’una situació incòmoda. La formació d’extrema dreta arrossega mesos d’ocàs en l’expectativa electoral, té el record amarg de la moció de censura de Ramón Tamames i afronta les municipals amb candidats de perfil baix, amb escassa xarxa implatada als pobles i ciutats a la vegada que supedita la campanya a la marca de partit i l’hiperlideratge de Santiago Abascal.
El glop amarg de Vox a les eleccions municipals
El punt de partida no és gaire esperançador. En els comicis locals de 2019, Vox va treure 529 regidors repartits per Espanya gràcies a 813.282 vots (3,57% del total). Allò va constatar també la gairebé inexistent penetració en els territoris anomenats històrics. Per exemple, a Catalunya només van obtenir 3 representants, al municipi gironí de Salt, on hi ha una alta taxa d’immigració. A Euskadi, Navarra i Galícia tampoc hi tenen ningú.
Per agafar perspectiva, en aquelles eleccions el Partit Aragonés va recollir 630 cadires; els valencians de Compromís, 724; el Partit Nacionalista Basc (PNB), 1.052; EH Bildu, 1.254; Junts, 2.799 i ERC se’n va endur 3.109. Cal recordar que tots aquests són partits que només es van presentar en ajuntaments d’una sola comunitat autònoma i que, paradoxalment, van treure menys suports en termes absoluts. Això indica que aquesta llista de candidatures van prendre part en municipis petits, amb força menys població, i on els regidors són “més barats”, que s’aconsegueixen amb menys vots, a diferència del que passa a les grans poblacions, on Vox sí que es va presentar.
En qualsevol cas, aturem-nos en els 813.282 vots de les municipals de maig de 2019. Per constatar-ne l’escassa empenta en la proximitat, només un mes abans, a l’abril, Santiago Abascal havia convençut 2.677.173 espanyols del seu projecte a les eleccions generals. Al novembre es van repetir perquè no hi va haver acord per fer govern i llavors Abascal va fer el gran salt convertint-se en la tercera força més votada al Congrés dels Diputats gràcies a 3.656.979 vots.
La marca per davant del candidat a les eleccions municipals
Des d'aquella eclosió, l’extrema dreta espanyola ha tingut etapes en què aspirava a fer el sorpasso al Partit Popular i ha tingut l’alegria de Juan García-Gallardo a Castella-Lleó però ha acabat empantanegada en tensions internes, derrotada a les eleccions d’Andalusia, amenaçada per Macarena Olona i amb projeccions embussades a les enquestes electorals. En el cicle electoral que arrenca el 28 de maig, Santiago Abascal s’encomana al seu hiperlideratge i a la marca Vox per deixar bona petjada a les eleccions municipals, que s’han convertit en un autèntic destorb.
Prova del mal record que representa el 2019, Vox renovarà el 68% de les capitals de província de cara als comicis de maig, en els quals dos de cada tres caps de llista seran homes i el 34% restant, dones. La renovació implica que només 16 dels 50 candidats que van liderar llistes el 2019 tornin a ocupar el mateix lloc. Per exemple, repeteixen els número u de Sevilla, Saragossa, Terol o Huelva.
A Barcelona n’hi ha un de nou, González de Oro-Pulido, i a Madrid s’hi observa l’única excepció que surt de la línia perquè Javier Ortega-Smith, conegut arran del judici al procés, en tornarà ser el cap visible. I això que Ortega-Smith, després d’una crisi interna amb Macarena Olona, va abandonar la secretaria general en benefici del català Ignacio Garriga.
Perfils poc polítics a les eleccions municipals
En qualsevol cas, el disgust andalús va fer canviar d’estratègia a la direcció estatal, que ha tutelat al mil·límetre l’elaboració de les llistes i ha apostat per perfils poc coneguts, poc polítics. La voluntat és que, al llarg de la campanya electoral, la marca electoral de Vox predomini per davant del candidat aprofitant la tirada que té Santiago Abascal. Aquesta és una de les raons que expliquen la convocatòria de la moció de censura de Ramón Tamames que, tot i fracassar, pretenia servir per exposar les idees força de Vox en el gran plató en què es va convertir la cambra espanyola. Tot i el full de ruta dissenyat, el líder ultra surt d’una convulsió interna titànica resultat d’acusacions de corrupció i de vincles amb neonazis.
Sense anar més lluny, el candidat a Barberà del Vallès, Alejandro Fernández Ruiz, que té un ampli historial de vincles amb persones i col·lectius neofeixistes, va liderar les llistes del Moviment Social Republicà (MSR). Obrint el focus, al programa Salvados de La Sexta, exdirigents van confessar que la cúpula col·locava “neonazis” a les files. A la mateixa cadena, Macarena Olona va assegurar que vivia en un Vox History X, evocant la cèlebre pel·lícula, i va admetre que l’havien “atacat persones que feien lloes a Hitler”.