Allau de baixes en menys de vint-i-quatre hores. Havia de ser una demostració de força davant d'unes enquestes adverses i s'ha convertit en una relliscada considerable. Aquest dimecres, en un acte a la Casa Rius de Barcelona, Ernest Maragall va exhibir el suport d'una cinquantena de personalitats de cara a les eleccions municipals 2023. Però, de seguida que es van fer públics els noms, va començar la recollida de cable. Primer va ser l'escriptor Jordi Amat, que no va assistir a l'acte i va aclarir en privat que ell no donava suport a l'alcaldable d'ERC a Barcelona, malgrat el que havia difós el partit. En les últimes hores, segons ha pogut confirmar ElNacional.cat, també se n'han desmarcat altres noms destacats, com Alberto Guijarro, director del Primavera Sound; Enric Morist, excoordinador de Creu Roja Catalunya; Ramón García-Bragado, extinent d'alcalde de la capital catalana pel PSC, o Elías Campo, director de l'IDIBAPS. Tots ells van ser convidats a l'acte, però no van explicitar en cap moment el seu suport.
Calendari de les Eleccions Municipals 2023 a Catalunya: quan són, dates clau i candidats
El primer a baixar-se del vaixell va ser l'escriptor i columnista a El País, Jordi Amat, poc després de veure el seu nom en les notícies, a conseqüència del comunicat difós per ERC. En conversa amb ElNacional.cat, Amat explica que va ser convidat i que "no descartava assistir-hi, perquè em sembla d'educació anar allà on et conviden", però va preferir anar a la presentació d'un llibre. L'escriptor assenyala que mai no li van parlar d'un manifest ni d'aparèixer en una llista. També explica que va rebre una trucada de disculpes del mateix alcaldable. "Crec que és un bon candidat, però no el votaré", conclou.
Una situació similar a la que ha viscut l'exdirigent socialista Ramón García-Bragado, segons les converses a les quals ha tingut accés ElNacional.cat, va expressar intenció de ser a l'acte, per amistat amb Ernest Maragall, però en cap cas vol lligar el seu nom al de la candidatura republicana a la capital. La mateixa resposta ha obtingut aquest diari d'Elías Campo, que deixa clar que, malgrat rebre la invitació, "jo no he donat el consentiment per al meu suport" i que "no té més comentaris a fer".
Què hi diu Esquerra Republicana, a tot això? Fonts de la candidatura assumeixen la "confusió" i expliquen que "s'havien tingut converses amb tots i se'ls va convidar a l'acte", i que van entendre algunes possibles assistències com a adhesions a Ernest Maragall.
A més dels citats, entre els suports exhibits per l'alcaldable republicà també hi ha el músic Joan Chamorro; l’arquitecta Maria Sisternas; el director del Barcelona Institut of Science and Technology, Eduard Vallory; la presidenta de la Fundació Roure, Llum Delàs, o altres exrepresentants socialistes, com Fabián Mohedano. En principi, també han sumat la seva signatura els membres del consell assessor de Maragall, un consell de savis presentat fa un mes, amb noms com els consellers Quim Nadal i Carles Campuzano, l’exconseller Raül Romeva, el jurista Joan Queralt o Josep Caminal, exdirector general del Gran Teatre del Liceu, exdirector general de presidència del Grup Godó, exdirectiu del Barça i exregidor per CiU.
El manifest
“Som lluny del que ens hem d’exigir com a subjecte col·lectiu, com a ciutat que vol ser referència al món. Barcelona ha perdut el rumb, està desconcertada després d’anys de governs que no l’han sabut entendre ni orientar”, arrenca el manifest que han presentat, que apel·la a retornar a la ciutat “una suma d’orgull, confiança i ambició”. En aquest sentit, consideren que l’alcaldable d’ERC és la millor aposta: “Aquesta és la via i creiem que l’Ernest Maragall és la persona capaç de liderar aquest nou període. Per tornar a fer de Barcelona una ciutat europea, la capital que sap on va, que comparteix mirada llarga i que no deixa a ningú enrere”.