No va ser una relació d’estiu, sinó més duradora. I la ruptura quan va arribar la tardor va ser especialment traumàtica. Des de llavors, els punyals, crítiques i retrets han volat d’una banda a l’altra entre Esquerra Republicana i Junts per Catalunya. Els fronts de conflicte han estat diversos: des de la proposta d’acord de claredat del president Pere Aragonès fins al judici i sentència de Laura Borràs pel cas de la Institució de les Lletres Catalanes. Però, a les portes de les eleccions municipals del 28-M, el clima ha virat considerablement. Almenys per part dels republicans, que ara eviten la bel·ligerància amb els juntaires i posen el focus en l’alcaldessa Ada Colau, de la qual volen desmarcar-se. Perquè bona part de les mirades estan fixades en l’estreta batalla de Barcelona. I hi ha molts electors a la frontera.
📅 Calendari de les Eleccions Municipals 2023 a Catalunya: quan són, dates clau i candidats
📝 Candidats a les eleccions municipals 2023 a Barcelona: tota la llista
Els republicans han rebaixat la bel·ligerància a l’àmbit nacional. El cas més recent va ser aquest dilluns, quan l’exconsellera i eurodiputada Clara Ponsatí —a diferència de la consellera Meritxell Serret— va decidir plantar la citació del jutge Pablo Llarena al Tribunal Suprem. La portaveu nacional Marta Vilalta, més enllà de les discrepàncies, va expressar el seu “respecte absolut i tot el suport a les estratègies antirepressives de tothom”. També s’ha vist al Parlament de Catalunya. Des de la Mesa, presidida en funcions per la vicepresidenta Alba Vergés, s’ha impulsat que els serveis jurídics defensin l’escó de Laura Borràs davant la voluntat de la JEC que sigui apartada de diputada sense sentència ferma. També des de l’òrgan de govern de la cambra catalana, ERC ha recuperat la fórmula del “vot telemàtic transitori” perquè el diputat juntaire Lluís Puig pugui votar des de l’exili.
En paral·lel, ERC també s’ha desmarcat tant dels socialistes com dels comuns. La bel·ligerància que abans es dirigia a Junts per Catalunya ara es dirigeix contra el govern de Pedro Sánchez, especialment després del desembarcament de ministres durant la diada de Sant Jordi. En el cas de Barcelona, també han posat èmfasi a desmarcar-se de l’alcaldessa Ada Colau, a qui han facilitat els últims dos pressupostos municipals i amb qui han arribat a diversos acords al llarg de la legislatura. A finals de la setmana passada, el republicà Ernest Maragall deixava clar que no la faria alcaldessa després del 28-M “en cap cas”. “Vinc a substituir Colau”, reblava. Contra la líder dels comuns s'han dirigit la majoria dels dards durant l'última setmana.
Maragall contra Trias
La batalla de Barcelona és on estan centrats la majoria dels esforços dels partits catalans en aquestes eleccions. Des de l’equip de Maragall apunten que s’està tornant a una situació d’empat a quatre i defensen que guanyarà qui millor sàpiga diferenciar-se de la resta de propostes. Conscient de la frontera de vot que comparteixen, l’alcaldable republicà sí que ha polaritzat amb Xavier Trias. I ho ha fet per a acusar-lo, entre altres coses, de voler amagar les sigles del seu partit o de pretendre defugir el debat nacional. “Avui sabem que hi ha una renúncia explícita a parlar de la llibertat del país”, denunciava Maragall.