A la sala de màquines de Calàbria no poden amagar la resignació, el descontentament, fins i tot la preocupació. S'han encès totes les alarmes. De ser la primera força municipalista a ser la tercera. Esquerra Republicana es va deixar més que 300.000 vots a les urnes el passat diumenge, a les eleccions municipals. També van deixar escapar una victòria tan simbòlica com la de Barcelona i alcaldies tan potents com les de Lleida i Tarragona. Van ser arrasats pel PSC i per Junts per Catalunya. Davant d'això, l'endemà mateix dels comicis locals, ja es van posar a preparar el terreny per a la batalla de les generals. També hi ha molt en joc: van ser la primera força a les dues últimes espanyoles, les del 2019. Encaren el 23-J com una segona volta del 28-M. L'estratègia? Recuperar la bandera independentista i apel·lar a les emocions amb un front antifeixista.
Al quarter electoral d'ERC encara no han acabat d'analitzar què va fallar a les eleccions municipals. El primer que fan és treure pit: "Teníem molts elements en contra i, tot i això, hem tret mig milió de vots". Però sí que apunten tres causes de la caiguda, que són les que volen revertir. La primera és el "desencís polític", que consideren que afecta més les esquerres que les dretes. La segona, que no hi ha hagut "conversa nacional" durant la campanya de les municipals. I la tercera, que en un context de "dretanització de la societat", el PSC "ha capitalitzat bona part del vot reaccionari i espanyolista". Posen com a exemple la victòria socialista a Tarragona, amb Rubén Viñuales al capdavant, un exregidor de Ciutadans. I es posen deures interns: "Què aporta votar ERC? És una pregunta que ens hem de fer".
Sigui com sigui, ara toca eleccions generals, amb menys de dos mesos de diferència. I, ni vint-i-quatre hores després de la patacada municipal, Oriol Junqueras ja es va encarregar de revalidar la confiança en Gabriel Rufián com a cap de cartell en aquests comicis. És pràcticament l'únic que ha millorat resultats, a les eleccions de Santa Coloma de Gramenet, però una millora minsa: guanyant un sol regidor i sense trencar-li la majoria a la socialista Núria Parlon, que va pujar en percentatge. Des de l'executiva d'ERC insisteixen que és el millor candidat, que "no hi ha candidat alternatiu" i que és el millor posicionat per intentar reflotar el partit. "En una política líquida que és més màrqueting, és el millor candidat, el que millor apel·la a les emocions", justifiquen fonts republicanes. Malgrat tot, hi ha algunes veus crítiques dins del partit per com s'ha procedit: "Se l'ha confirmat sense donar cap mena de marge a la militància". S’ha activat el mecanisme intern, que podria desembocar en primàries. Però res sembla amenaçar la candidatura.
El corrent crític és ara per ara minoritari. I des de Calàbria no temen que creixi el malestar arran de la desfeta a les eleccions municipals. Tot i això, hi ha algunes veus crítiques amb la direcció republicana. Per com s’ha procedit amb la candidatura al Congrés però també amb altres moviments d’Oriol Junqueras, com el de descartar eleccions anticipades al Parlament (una prerrogativa del president de la Generalitat) o posant límits clars al “front comú” proposat des de Palau. Aquestes veus consideren que s’ha desautoritzat la posició institucional de Pere Aragonès. En qualsevol cas, les aigües s’han calmat al llarg de la setmana. "Cal pensar el que es diu o prendrem mal tots", admeten des de l'executiva. Toca fer pinya. I cosir els descosits. En aquest context s'emmarca l'assemblea oberta a la militància que celebraran dimarts que ve.
El "front comú"
La desfeta ha estat sense pal·liatius. Els republicans no han pogut repetir la victòria a Barcelona, on passen a ser la quarta força, baixant de 10 a 5 regidors. Però el mateix passa en les dues altres capitals de demarcació on havien guanyat fa quatre anys i on tenen l'alcaldia, Lleida i Tarragona. A Girona, els republicans es mantenen en quarta posició, per darrere del PSC, Guanyem Girona (la coalició local de la CUP) i Junts. Més del mateix al cinturó roig, a l'àrea metropolitana, més enllà del cas Santa Coloma. A Sant Cugat del Vallès, que governa la republicana Mireia Ingla, ha perdut 9 a 5 contra Junts. A Badalona, han obtingut només dos regidors, impossibles per frenar la majoria absolutíssima de Xavier García Albiol. Tampoc no han pogut evitar que els socialistes es facin amb la vara a Sabadell. I a Terrassa, on governen amb Jordi Ballart, han passat de cinc a dos regidors. També han perdut contra el PSC a la Pineda de Mar de Pere Aragonès i al Sant Vicenç dels Horts d'Oriol Junqueras, i contra Junts a la Igualada d'Alba Vergés.
En aquest context guanya sentit el "front comú" que proposa el president Pere Aragonès. En primer lloc, és un intent d'Esquerra Republicana de cosir els descosits dins l'independentisme i evitar les fugues a l'abstenció i a altres formacions. Han analitzat que al voltant d'un 18% dels vots que van perdre a Barcelona se'n van anar als comuns, i una proporció similar a Trias per Barcelona. I una primera dimensió del "front comú" és portes endins. L'aposta pels pactes independentistes als ajuntaments i les diputacions és més clara que mai. A l'espera de com es concreti, les converses entre Trias i Maragall avancen bé, segons les diferents fonts consultades. Cal refer públicament la unitat. "A Barcelona no podem fer res amb el PSC", insisteixen des de Calàbria. "No farem coses rares", deixen clar.
Aquest front té una segona dimensió, la més evident: exhibir la mateixa unitat portes enfora davant d'un enemic compartit. En aquest cas, el possible govern espanyol de la dreta i l'extrema dreta, que amenaçaria Catalunya. La traducció més plausible d'aquest front seria la d'una llista conjunta al Senat, que aixoplugaria ERC, Junts, el PDeCAT i Demòcrates. Els republicans també voldrien incloure-hi els comuns, per no moure's de la seva estratègia de "via àmplia", però és del tot improbable. Al Congrés dels Diputats, però, està descartada una candidatura unitària. A través d'Oriol Junqueras, ERC ho ha limitat a "acords programàtics". L'objectiu seria pactar alguns punts pel que fa a la "defensa de Catalunya", el dret a l'autodeterminació i l'amnistia.
ERC té el seu propi llistó molt alt: avui és la primera força catalana al Congrés. Sempre que han coincidit eleccions municipals i generals, els republicans han fet resultats similars. Tant en els bons moments (2019, 22,5-23,5%) com en els mals moments (2011, 7-9%). No obstant això, des de Calàbria es mostren optimistes amb la remuntada. Assenyalen com les primeres enquestes només els fan perdre 2 dels 13 diputats que tenen avui a la cambra baixa espanyola. Assumible.
Recuperar la "conversa nacional"
Com pretenen remuntar en aquesta segona volta? Els republicans assenyalen l'estratègia que s'han fixat entre cella i cella: "Canviar la conversa, apel·lar a les emocions i remarcar el front de defensa de Catalunya i nítidament independentista". Assenyalar l'amenaça de l'extrema dreta, que és una preocupació clarament identificable en aquests moments, especialment entre els joves i les classes populars. I consideren que ningú pot fer millor això que Gabriel Rufián. Des de Calàbria també encarreguen deures a la resta de formacions independentistes: "Tancament de files, respecte a les institucions (també al president de la Generalitat i defensa nacional i dels interessos de Catalunya".
Des d'ERC asseguren no estar preocupats pel fet que Junts per Catalunya hagi recuperat terreny en aquestes eleccions municipals. Apunten que no ho temen perquè "allà on ha guanyat ho ha fet la Convergència més clàssica de tota la vida". I, a més a més, perquè "encaixa" en la seva estratègia: "tenir un centreesquerra nacional i un centredreta nacional forts" per tenir més possibilitats d'eixamplar la base i avançar en la resolució del conflicte. "Reconstruir la majoria i aturar l'auge del feixisme", sintetitzen des de Calàbria.