“No hi ha dubte que Espanya no aconseguirà resoldre res si no es dona resposta a l'Spain, sit and talk que el moviment independentista català adreça a l’estat espanyol”. És la conclusió que en treu Concita de Gregorio a La Repubblica, el diari més venut d’Itàlia i referència del món progressista. De Gregorio, una de les columnistes més agudes del país, coneix el pa que s’hi dona, no només perquè la seva mare és catalana i té casa a Barcelona, sinó perquè ha seguit el procés enganxada als fets. Per dir-ne un: va viure l’1 d’octubre i els dies precedents al costat del president Carles Puigdemont. Sense diàleg, Espanya "és un laberint sense sortida", diu.

Aquest és el to gairebé unànime de la premsa internacional, amb un matís o altre. “La toxicitat de la política és ben visible a Catalunya aquesta setmana, però no es restringeix als carrers de Barcelona sinó que s’ha escampat a tota l’escena política espanyola, paralitzada pel debat sobre com gestionar la crisi catalana”, afegeix James Badcock al Daily Telegraph, el diari de bord dels conservadors britànics, a l’altra banda de l’espectre ideològic de La Repubblica. Badcock també segueix el procés de prop de fa anys, tant per al Telegraph com per a l’Irish Times i la BBC.

Els corresponsals i enviats especials més veterans dels mitjans internacionals seriosos coincideixen a destacar que, tres setmanes després de la condemna del Tribunal Suprem, les tensions a Catalunya no donen cap senyal de calmar-se i, pitjor, “fan impossible formar una coalició de govern estable a Madrid”, diu Badcock. La raó, segons ell i la resta dels seus col·legues, és que els principals partits espanyols, a dreta o esquerra, refusen pactar amb els partits sobiranistes catalans, especialment ERC, dels quals depèn el balanç de poder. Per paga, l’ascens de Vox —”un partit ultradretà i nacionalista”— complica encara més la cosa.

Hi ha més exemples. L’agència britànica Reuters titula la crònica prèvia “‘Llibertat presos polítics', canten els separatistes catalans la vigília de les eleccions”. La campanya electoral “ha estat dominada pel cas català després de setmanes de protestes, alguna de violenta, motivades per la sentència del Suprem […]. Tots aquests anys, la campanya independentista ha estat pacífica, però algunes protestes van esdevenir violentes, amb una minoria de gent, majoritàriament joves, que han cremat cotxes i llançat bombes incendiàries a la policia”.

Aquesta crònica l’han publicat centenars de mitjans arreu del món, com The Hindu, un dels diaris de referència de l’Índia i el segon més venut en llengua anglesa allí (1,4 milions d’exemplars diaris). El vídeo que l’acompanya era, a migdia d’aquest diumenge, el més vist a la televisió paneuropea Euronews. També l’ha publicat The New York Times i és la base de la informació de RTÉ, la tele pública de la República d’Irlanda.

La premsa internacional està astorada del bloqueig de la política espanyola en vista dels senyals d’incertesa econòmica.

Johanna Frändén, que coneix bé Catalunya i parla espanyol, és columnista del tabloide progressista suec Aftonbladet (150.000 exemplars diaris), un dels diaris més venuts d’Escandinàvia. Frändén insisteix, sorpresa, en l’atzucac polític en què se celebren aquestes eleccions. “Els espanyols tornen a les urnes per resoldre el punt mort en què es troba la política, però el tema [de la campanya] no és l’atur elevat o l’aturada de l’economia, sinó l’èxit de l’extrema dreta i la crisi catalana, que són els ingredients principals d'aquestes quartes eleccions a Espanya en quatre anys”.

Una altra corresponsal veterana és Marisol Brandolini, d'Il Messagero, el diari romà per excel·lència. “La campanya electoral més curta de la història democràtica espanyola —tot just deu dies— ha tingut com a argument constant, si no exclusiu, el conflicte entre Catalunya i l’estat espanyol, agreujat per la condemna als líders del moviment independentista”, diu. Brandolini considera molt més agut l’embolic actual que les protestes contra el PP prèvies a les eleccions del 2004 —després dels atemptats gihadistes a l’estació d’Atocha, a Madrid— i que el moviment dels indignats del 15-M abans de les eleccions municipals del 2011.

Ouest-France, el diari regional més gran de França (650.000 exemplars diaris) recull la crònica de l’agència francesa AFP. “Els espanyols tornen a les urnes per quarta vegada en quatre anys en un clima afeixugat per la crisi catalana i l’ascens de l’extrema dreta, que la voldria resoldre amb mà dura”. La mateixa crònica apareix en desenes de mitjans francòfons, com la radiotelevisió pública suïssa SWI, el canal de notícies francés BFM o el diari quebequès La Tribune, carro gros del principal grup francocanadenc de diaris regionals. Fins i tot se’n fa ressò Le Journal du Cameroun.

Per AFP, “les claus de les eleccions” són “les manifestacions violentes a Catalunya, l’exhumació de les restes de dictador Francisco Franco, la fortalesa de l'extrema dreta i la fragmentació i inestabilitat polítiques”.

“La continuada ofensiva per independitzar-se d’Espanya de Catalunya, la rica regió del nord-est, i la gestió d’aquest problema que en fa el govern espanyol és, sense cap mena de dubte, el principal tema electoral”, diu l’agència nord-americana Associated Press, la més gran del món. “Els quatre principals partits han centrat la campanya en les maneres d’afrontar l’empenta independentista a Catalunya i el temut ascens del partit d’extrema dreta Vox”. Aquests despatxos els han reproduït centenars de mitjans d’arreu del món, especialment nord-americans de tots colors, com l’Omaha World-Herald —per curiositat, és el diari de la ciutat natal i de residència de l’uberinversor Warren Buffett—, el Houston Chronicle o també The New York Times.

Al-Jazeera, el principal canal de notícies del món àrab, amb seu a Qatar, apunta els mateixos arguments. “Espanya vota per segon cop aquest any enmig del clamor secessionista [a Catalunya]”, titula. La seva informació arrenca així: “El favorit, el socialista Pedro Sánchez, provarà de tornar a fer una coalició mentre Catalunya domina els titulars”.