Hi havia un temps en què Albert Rivera ho petava molt. Les enquestes només feien que regalar-li les orelles. Un sondeig d’abril del 2018, fa tan sols anys i mig, fins i tot el situava com a primera força. S’havia convertit en l’aposta de l’establishment de l’Estat. El sorpasso de Ciutadans al Partit Popular semblava una realitat tan sols es posessin les urnes. Les eleccions catalanes del 21-D havien de ser el seu gran trampolí. Però ha plogut molt des de llavors. De la nit al dia ha passat d’assaltar els cels a lluitar contra la intrascendència política. Les enquestes ja no somriuen, sinó que ploren.

En aquests moments, a la caserna del carrer Alcalá de Madrid, tot és pànic. Les enquestes que publiquen els diferents mitjans coincideixen en un fet: que el seu partit s’enfonsarà en major o menor mesura i serà irrellevant. No només ho diuen els sondejos externs, sinó també els seus trackings interns. Dins la formació són conscients que el seu votant és el menys polititzat i, per tant, el menys fidel; tant pot quedar-se a casa com triar per una altra opció. A més a més, l’entorn de Rivera comença a ser conscient també de l’oportunitat desaprofitada de poder condicionar un hipotètic govern de Pedro Sánchez. Aquest tren ja sembla que s’escapa amb la seva debacle. Ha passat de voler fer el sorpasso al PP a poder ser sorpassat per l’extrema dreta de Vox, en el pitjor dels escenaris. I això que ve de gairebé doblar el seu grup parlamentari ara fa mig any. L'estupefacció és màxima a la direcció del partit.

Ha passat de voler fer el sorpasso al PP a poder ser sorpassat per l’extrema dreta de Vox, en el pitjor dels escenaris

Davant d’aquest panorama, sense saber si arriba massa tard, Albert Rivera ha decidit fer un cop de volant en la seva estratègia política. El polític català ha decidit aplicar el manual de resurrecció que li ha servit a Pablo Casado: el del suposat “gir al centre”. Aquell cordó sanitari al PSOE de fa unes setmanes, que va dur-lo a plantar diverses reunions amb Pedro Sánchez, ha desaparegut de la nit al dia. Aquest mateix divendres era l’únic dels principals candidats que s’obria obertament a una gran coalició, a diferència de Pedro Sánchez, Pablo Casado i Pablo Iglesias. En el fons està fent allò que li demanaven els crítics que van acabar abandonant el vaixell després del 28-A. Ara Toni Roldán deu estar fregant-se les mans. 

Rivera va donar el tret de sortida de la precampanya aixecant el seu veto a Pedro Sánchez i mostrant-se obert a pactar-hi. En l'inici d'aquesta campanya electoral, després que Sánchez i Casado hagin rebutjat una gran coalició, ha estat el líder de Ciutadans qui s'ha erigit en el més pactista de tots. En un acte a Màlaga aquest divendres, assegurava que ell no volia enganyar "a la gent" i que, "segurament", el més probable és que sigui necessària una coalició perquè ningú no tindrà majoria absoluta. El problema per a ell és que, enquestes a la mà, el PSOE i el PP en tindrien prou sols; i que el PSOE amb Ciutadans no sumaria prou.

Albert Rivera, que fa unes setmanes rebutjava fins i tot reunir-se amb Pedro Sánchez, s'ha erigit avui en el més pactista de tots

No se n'ha sortit ni tan sols agitant el seu recurs preferit: l'espantall de Catalunya. No es perceben els rèdits electorals de la moció de censura de Lorena Roldán contra el president Quim Torra que estava abocada al fracàs. L'ocurrència de ser president d'Espanya per “empresonar els qui vulguin trencar Espanya" va generar una estupefacció generalitzada. La desesperació comença a ser evident a la direcció de Ciutadans, que ha hagut de recórrer a mètodes extrems per guanyar protagonisme. Per exemple, aprofitar l’embaràs d’Inés Arrimadas per a convertir-ho en un reclam electoral que penjar d’un cartell a la seva seu estatal.

Qui sap què hagués passat si haguessin aixecat el cordó sanitari a Pedro Sánchez abans que es dissolguessin les Corts espanyoles el passat 21 de setembre. Volien ser el gran partit de centre, però, segons el CIS, els espanyols ja no el perceben com a tal. Ara hauran de parlar les urnes.