La princesa Elionor inaugurarà el polèmic submarí Isaac Peral amb el qual el govern espanyol socialista ha decidit tirar endavant la major despesa de la història en un artefacte militar, en total 1.800 milions d'euros, amb sobrecostos inclosos pels problemes tècnics que van tenir en el seu disseny i el retard en la seva construcció. D'aquesta manera, Elionor serà l'encarregada d'inaugurar amb una ampolla de xampany aquest submarí davant la mirada del seu pare, Felip VI, i la ministra de Defensa, Margarita Robles.
Submarí Isaac Peral / Foto: Navantia
Així doncs, Elionor complirà amb una vella tradició, la d'estavellar una ampolla de forma manual contra un submarí, una mena de bateig que s'ha substituït per antics rituals, primer va ser amb la sang i després amb vi. Un dels casos més emblemàtics és quan, el 1911, White Star Line va decidir llançar el 'Titanic' a la mar sense haver prèviament realitzat el seu bateig tradicional.
Més enllà d'aquestes anècdotes, des de la Casa Reial i el Ministeri de Defensa volen donar la màxima difusió a aquest event: a partir del migdia obriran un canal de youtube per retransmetre la inauguració i fer tots els honors a la 'padrina' Elionor.
L'escàndol del preu
El govern espanyol destaca que, juntament amb la companyia Navantia, han aconseguit tirar endavant el primer submarí 100% 'made in Spain'. Anteriorment, la drassana francesa aportava prèviament el disseny com ja havia passat amb el model S-70. Trencar aquest contracte també va suposar una despesa i, posteriorment, els primers intents de tenir un submarí sense ajuda estrangera van suposar un gran fracàs, com el model S-80 per la seva manca d'efectivitat. Amb l'Isaac Peral va passar una cosa similar: després de construir-lo es van adonar que faltaven deu metres d'eslora per compensar el pes a una banda i altra i es van haver de modificar els molls de la base a Cartagena, Múrcia.
Inicialment, el sobrecost es va xifrar en 1.550 milions d'euros i, posteriorment, una reserva de cent milions per imprevistos. Però la xifra encara va augmentar més. Lluny de tapar aquest forat, la previsió és gastar-se més recursos públics. Està previst construir-ne tres més. En total, una inversió de 4.000 milions d'euros que arribarà al seu punt àlgid amb la presentació de tots ells l'any 2023. D'aquesta manera, l'Armada rebrà més submarins de forma esglaonada: el desembre del 2024 l'S-82; l'octubre del 2026, l'S-83 Cosme García; i el darrer que completarà els quatre projectes, l'S-84 Mateo García de los Reyes, el 2028. Són terminis "factibles i realistes", asseguren.
La justificació d'aquesta inversió ve motivada pels "8.000 quilòmetres de costa que té Espanya entre el Mediterrani i l'Atlàntic", també per "protegir-se de possibles escenaris bèl·lics en aquestes aigües" i no quedar enrere en l'activitat frenètica de submarins, alguns nuclears, que circulen per l'Estret de Gibraltar, pràcticament 82.000 anuals.
Del Cervantes al Peral
L'agenda oficial d'Elionor cada vegada té més protagonisme. Els seus dos primers actes oficials com a màxima protagonista són antagònics: de la cultura a les forces armades. El passat mes de març va presidir un acte de l'Institut Cervantes juntament amb la vicepresidenta Carme Calvo. Des del govern, consideren indispensable recolzar la defensa perquè "les flotes es troben sota mínims". Així doncs, l'equip de Robles "lamenta" que amb les dues darreres crisis econòmiques, s'han donat de baixa 27 vaixells i "només" s'han incorporat nou. I també treballen per renovar "amb urgència" les fragates F-100 i allargar la vida útil de totes elles.
Fotografia principal: Elionor a l'Institut Cervantes