Avui havia de publicar el seu últim dibuix, però l'han censurat. Aquest 28 de febrer havia de sortir a la llum l'última vinyeta del ninotaire Miquel Ferreres a El Periódico, però no ho ha fet a través del diari citat, sinó del digital Vilaweb, a qui li ha cedit la imatge.
Després de 20 anys publicant un acudit diari, i després que el diari citat tirés pel dret i decidís acomiadar-lo, Ferreres havia dibuixat un acudit en què s'hi pot veure com cau un 155 gegant damunt del seu escriptori —en referència a l'article de la Constitució espanyola aplicat pel govern de Mariano Rajoy a Catalunya— i ell marxa corrents. "Ui, per poc", s'hi pot llegir.
Enlloc d'aquest, el diari d'Enric Hernàndez ha decidit publicar una vinyeta molt diferent i que no té res a veure amb la situació política, sinó amb el temporal de neu que ha ocupat gran part de l'actualitat aquests dos dies. Un dibuix que poc té a veure amb els mítics acudits de Ferreres a El Periódico, que demà començarà una nova etapa al diari Ara.
A principis de febrer es va fer pública la notícia que el rotatiu mencionat acomiadava Ferreres, després que els seus dibuixos es centressin, generalment, en fer crítica de la repressió del govern espanyol contra Catalunya.
De fet, el dibuix d'ahir ja no tractava sobre l'actitud de l'executiu de Mariano Rajoy, sinó sobre la situació política a Israel, en què s'hi podia veure el primer ministre, Benjamin Netanyahu, amenaçant amb bombardejar Gaza; mentre que en el de dilluns s'hi pot veure Luis Bárcenas a judici. Des de diumenge no publicava cap vinyeta fent referència a la situació de repressió que viu l'Estat espanyol en general. L'última vinyeta publicada que ironitzava sobre l'aplicació del 155.
Aquesta és la primera vegada que acomiaden Ferreres d'algun dels mitjans en què ha treballat en 42 anys de carrera. El ninotaire ha passat per El Correo Catalán, Diari de Barcelona, El País, Avui, La Vanguardia, El Papus, Be Negre, i El Temps, a banda de El Periódico.
Ferreres ja va explicar a El Nacional que les raons que li havia donat el director del diari "són que han de fer una planificació nova" i va voler posar de relleu que, tot i que no li va donar cap motiu ideològic ni polític, "és evidentíssim que no hi lligo, com tothom veu des de fa temps".
A banda d'això, el Grup Zeta —grup al que pertany El Periódico— va anunciar una setmana abans de revelar l'acomiadament del seu ninotaire que havia de retallar un 45% la seva massa salarial dels quasi 400 treballadors que treballen al diari.
Efecte Streisand
Però, què ha aconseguit amb tot això el diari citat? Enlloc de fer com si no hagués passat res, i com si aquest dibuix no hagués existit mai, la vinyeta ha començat a córrer per la xarxa com la pòlvora. L'economista Xavier Sala-i-Martin ha volgut fer saber a Hernàndez que el que ha aconseguit és que " tots els que no llegim el seu pamflet i que mai haguéssim vist el dibuix, el veiem i el twitegem amb entusiasme".
L’@Enric_Hernandez és un altre que no ha entès L’efecte Streisand!: li censura el darrer dibuix a Farreres i, què aconsegueix? Doncs que tots els que no llegim el seu pamflet i que mai haguéssim vist el dibuix, el veiem i el twitegem amb entusiasme!!! Enhorabona Enric! pic.twitter.com/NrctPn4lPb
— Xavier Sala-i-Martin (@XSalaimartin) 28 de febrer de 2018
També l'ha compartit la periodista Pilar Rahola, que s'ha limitat a fer-lo visible a la xarxa sense necessitat de dir res més.
El dibuix de Ferreres censurat pel @elperiodico
— Pilar Rahola (@RaholaOficial) 28 de febrer de 2018
No calen més paraules. pic.twitter.com/ggY4gxMGp1
Precisament per això, a Twitter la vinyeta ha corregut com la pòlvora i, de fet, els usuaris han demanat que es comparteixi perquè arribi a tothom.
Avui és l'últim dia que el dibuixant Miquel Ferreres publica a El Periódico. I un cop més li han censurat el dibuix. Fem que aquesta darrera vinyeta arribi a tothom. #stopcensura. pic.twitter.com/dRnjxDizeR
— [pau llonch méndez] (@paullonch) 28 de febrer de 2018
El Periódico, doncs, ha aconseguit, com ha subratllat Sala-i-Martin, l'efecte Streisand, que consiteix en el fet que, quan s'intenta censurar alguna cosa a Internet, s'aconsegueix l'efecte contrari, que és justament que s'escampi per tot arreu.