Avui fa 10 anys dels fets del 4F. El cas, que va motivar el documental Ciutat Morta, va sacsejar ara fa un any l'opinió pública, però els fets van passar el 2006. La nit del 3 al 4 de febrer, una festa al Palau Alòs, propietat de l'Ajuntament de Barcelona, va acabar amb un agent de la Guàrdia Urbana greument ferit i nou detinguts. Quatre dels arrestats van acabar a la presó per uns delictes que sempre han assegurat que no van cometre. Una de les condemnades, Patrícia Heras, es va suïcidar durant un permís penitenciari.
L'entorn dels condemnats demana un gest de l'equip d'Ada Colau. El nou consistori, amb regidors que van donar el seu suport explícit als afectats, té ara un doble cas. D'una banda, els condemnats, i d'una altra, el cos de la Guàrdia Urbana, amb la ferida encara oberta per les lesions del seu company que va quedar en estat vegetatiu. Helen Torres, la que va ser parella de Patricia Heras, diu a El Nacional que la "policia no pot ser una institució que tapi sempre la mala praxi. Hauria d'investigar i disculpar-se".
Fonts del consistori han explicat a El Nacional que sí que estan mirant de restablir d'alguna manera els danys, sense oblidar l'agent ferit. Però que encara no hi hagut temps d'estudiar exactament com fer-ho. I no descarten avui un petit gest via xarxes socials.
La festa al Palau Alòs, al carrer Sant Pere Més Baix, que va reunir més de mil persones, va acabar de matinada amb aldarulls quan la policia va ordenar tancar-la. Enmig de l'actuació policial, un agent rep un fort cop al cap. La primera versió institucional admetia que algú havia llançat un test des de dins l'immoble. La segona, que un grup de joves a peu de carrer li havien llançat una pedra, avalant les detencions de nou joves que la policia va arrestant enmig de la confusió dels aldarulls.
Els detinguts van denunciar tortures per part dels policies que els van arrestar. Van topar amb un sistema judicial que no els va donar la raó en cap moment i que en el moment de revisar les condemnes, no només no les va abaixar, sinó que les va aumentar i va provocar que alguns d'ells tornessin a la presó dos anys després d'haver-ne sortit.
El cas 4F ha obert molts interrogants sobre l'actuació policial i també sobre el sistema judicial. Els familiars dels condemnats parlen d'un cas de corrupció policial, política i judicial. "Calia buscar culpables", diu Helen Torres, parella de Patrícia Heras, a El Nacional. Heras es va suïcidar quan ja estava complint el tercer grau i només anava a dormir a la presó. "El dia a dia es feia molt complicat quan estava en el tercer grau. Va ser un accelerant que ella tenia latent. La Patricia tenia un idil·li amb la mort, la situació vital d'aquell moment el va engrandir".
Després de 10 anys, l'entorn dels condemnats fa balanç del cas que han viscut en la seva pell: "Primer et culpes per no haver fet alguna cosa més. Després assumeixes que no vas poder fer res. I al final, mires d'acceptar-ho", diu Torres. Per Torres el tercer grau és un càstig i per Mariana Huidobro, la mare de Rodrigo Lanza, un altre dels condemnats, la junta de tractament de la presó on et donen els permisos és una tortura. Mariana Huidobro es va entrevistar amb Montserrat Tura quan la consellera acabava d'aterrar al Departament de Justícia. "Tura em va deixar a entendre que sabia que eren innocents, però no va fer res", diu Huidobro encara amb un pèl de ressentiment. Aquests dies explica que se li ha tornat a regirar tot en veure que el jutge del 4F serà el nou president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, Jesús María Barrientos. "Aquest senyor no el vull tornar a veure. Sabia que els nois eren innocents i els va condemnar.
La mare de Rodrigo Lanza continua difonent aquesta història perquè no té dubtes, i per això s'ha encarregat ella mateixa de l'edició del llibre que recorda el 4F, un cas en què hi ha nous testimonis i documentació judicial inèdita i que sortirà a la llum avui, 10 anys després dels fets.
Un cas judicialment mort
Judicialment el 4F està mort. La instrucció del cas es va tancar amb el judici i si no hi ha res nou, no es reobrirà cap investigació. La Fiscalia sap que hi ha un testimoni que va veure com algú llançava des d'una finestra el test que va deixar l'agent de la Guàrdia Urbana en estat vegetatiu. Però el testimoni ni apareix ni ningú sap on és. El més probable és que fins que el cas no prescrigui no es doni a conèixer. I un cop prescrit el restabliment només podrà ser moral, perquè ja no es podrà tornar a jutjar el delicte.