La diplomàcia és la màxima institució encarregada de representar un Estat a l'exterior. La carrera fins a esdevenir ambaixador o cònsol és molt llarga i exigent, i comporta molts anys d'estudi i estades en diversos càrrecs, abans d'assolir el grau màxim dins la jerarquia. Tanmateix, en els darrers anys, la tasca d'algunes ambaixades espanyoles s'ha vist enterbolida per certs casos que han sacsejat els seus titulars, els quals s'han vist involucrats de forma directa o indirecta en determinats delictes. 

Brasil: crim masclista

Aquesta setmana, el Grup Socialista al Congrés, a iniciativa de la portaveu d'Igualtat, Susana Sumelzo, i del portaveu d'Interior, Antonio Trevín, ha presentat una bateria de preguntes per adreçar al ministre d'Exteriors en funcions, José Manuel García-Margallo, després que els arribessin “informacions” segons les quals el Govern en funcions manté com a conseller assessor a l'ambaixada del Brasil “un comissari jubilat de la Policia Nacional que es troba a l'espera de judici per l'assassinat de la seva dona, després d'haver confessat ser l'autor dels fets”.

Els diputats es feien eco d’una notícia del Diario.es. Aleshores, el ministre d’Exteriors en funcions hauria respost “que Espanya renunciaria a la immunitat diplomàtica de què gaudia aquesta persona si es confirmava que la investigació era per un crim masclista". Però segons Trevín i Sumelzo, el diplomàtic Figón "no va ser apartat del seu lloc, segueix cobrant el seu sou íntegre i Espanya només ha renunciat a la immunitat de jurisdicció, de manera que quan hi hagi una sentència no compliria condemna en una presó brasilera, sinó que seria traslladat a Espanya".

Els diputats, que han demanat la compareixença de Margallo, afirmen en el comunicat sobre l'assumpte que "el manteniment d'aquest càrrec ha tingut com a conseqüència que aquesta persona ni tan sols hagi estat detinguda pel crim, beneficiant-se de la inviolabilitat del personal diplomàtic que preveu l'article 29 del Conveni de Viena sobre relacions diplomàtiques".

Davant d'aquesta situació, els socialistes han preguntat al Govern en funcions "per quin motiu es manté aquest comissari jubilat en el càrrec de conseller assessor de l'ambaixada al Brasil; si una persona que pot ser condemnada per un assassinat masclista és idònia per exercir aquest lloc; per quina raó no s'ha complert l'anunci del ministre d'Exteriors respecte a la renúncia a la immunitat diplomàtica d'aquesta persona; i si és conscient el Govern que s'està oferint a l'exterior la imatge d'un Govern que protegeix econòmicament, processal i penal a qui està acusat d'un crim masclista".

José Manuel García-Margallo / EFE

Bèlgica: absentisme i abús d’autoritat

La setmana anterior va ser destituït en Consell de Ministres l’ambaixador d’Espanya a Bèlgica, Ignacio Jesús Matellanes. Un informe de la inspecció extraordinària, realitzat entre el 9 i l'11 de març exposava que el titular de l’ambaixada “no semblava complir les funcions essencials que li són pròpies, com representació diplomàtica davant les autoritats belgues, situació atribuïble a la manera de gestió del cap de missió”.

En els documents, als quals va tenir accés Europa Press, s’hi feia constar, a més, el següent: "el clima social imperant a l'Ambaixada és de desconfiança, falta de comunicació i tensió per l'exercici de l'autoritat per part del Cap de Missió a través de la por, l'amenaça i l'enfrontament, que s'ha vist reflectit en un nivell inusualment alt de baixes mèdiques per depressió".

Els fets podrien ser greus, fins al punt que es parla que la inspectora recorda en el seu informe que en l'Administració General de l'Estat constitueix assetjament laboral “l’exposició a conductes de violència psicològica intensa, dirigides de forma reiterada, metòdica i prolongada en el temps cap a una o més persones, actuant des d'una posició de poder, amb el propòsit i l'efecte de crear un entorn hostil i humiliant que pertorbi la vida laboral i personal de la víctima”.

Fonts diplomàtiques van indicar que quatre persones, dos diplomàtics, una secretària i un xofer es van donar de baixa durant el seu mandat.

Boston: incompliment d’obligacions

L’any 2013 Margallo va haver de destituir també el cònsol espanyol a Boston. Pablo Sánchez-Terán va ser acusat “d’incompliment de les seves obligacions”. S’exposava que el diplomàtic havia tancat la seva oficina dues hores després de l'atemptat a la ciutat de Boston, l'abril d'aquell any, sense deixar línies d'emergència disponibles.

En el succés van morir tres persones, entre ells un nen, i hi va haver 282 ferits, molts dels quals van patir amputacions en membres del cos. El departament de policia va confirmar que les detonacions corresponien a dues bombes que havien esclatat a escassos metres de la meta de l'emblemàtica cursa, i la ciutat va extremar les precaucions fins al punt de suspendre un dels esdeveniments amb més assistència de públic als Estats Units, com és un partit de la lliga de bàsquet de l'NBA. El diplomàtic va al·legar que l'hora de tancar es corresponia amb l'hora habitual, i que li constava que no hi havia ferits de nacionalitat espanyola. 

Tanmateix, amb anterioritat, Sánchez-Terán havia vessat les següents declaracions, quan era cònsol a Argentina i es celebrava el dia de la Hispanitat: “molt pitjor estaríem sota les civilitzacions inques, asteques, maputxes, sioux o apatxes, que han estat idealitzades per historiadors i antropòlegs, quan és ben coneguda la seva divisió en castes i el seu caràcter imperialista i sanguinari”, va dir. 

República Democràtica del Congo: prevaricació

L’Audiència Nacional va investigar l’any 2014 Antonio Fernández Mazarambroz per “prevaricació” i presumpta venda de visats als ciutadans del país africà per import de 3.000 euros cadascun. El seu cessament va anar lligat a la finalització dels seus serveis, i no a aquesta qüestió, per bé que una investigació interna ordenada per la Subsecretaria del Ministeri d’Exteriors havia apuntat prèviament la presència d’irregularitats.

Índia: comissions

Gustavo de Arístegui va deixar el desembre del 2015 el càrrec com a ambaixador de l'Índia. La renúncia es va produir després de ser imputat per haver cobrat, presumptament, comissions per haver intercedit en favor d’empreses espanyoles a l’estranger. La trama on Arístegui podria haver participat comptava amb una vintena de persones vinculades, entre les quals hi constava el diputat del Partit Popular (PP) Pedro Gómez de la Serna (ara al Grup Mixt).

L’escàndol va esclatar just després de les eleccions del 20 de desembre, malgrat que De la Serna no va renunciar a la seva acta de diputat, aleshores. Ambdós van ser citats per l’Audiència Nacional a declarar fa uns dies. Arístegui hi assistirà el proper 6 de maig i Gómez de la Serna està convocat el dia 10, per bé que per la seva condició d’aforat només ho haurà de fer si decideix anar-hi voluntàriament.

Així les coses, aquests només en són alguns exemples, dins la gran quantitat de càrrecs que sí que exerceixen amb normalitat la seva tasca com a representants de la diplomàcia espanyola.