A l'espera que s'executi la sentència per la qual l'Estat espanyol recupera la propietat del Pazo de Meirás -la casa senyorial situada en el terme municipal de Sada (A Coruña), que el 1941 es va convertir en una de les residències de Francisco Franco- els descendents del dictador han decidit lliurar l'immoble a l'Estat, això sí, de forma provisional i en espera que es resolgui el recurs que van presentar contra la sentència que els obliga a tornar la propietat al patrimoni públic.
Segons avança el digital eldiario.es, així ho asseguren els Franco en un escrit enviat al Jutjat número 1 d'A Coruña, segons ha pogut confirmar Praza.gal de fonts jurídiques i el contingut de les quals ha avançat La Opinión de A Coruña. La família Franco accepta d'aquesta manera l'execució provisional de la sentència, en espera que es resolgui el recurs presentat contra aquesta.
Pendent de recurs
En la sentència pendent de recurs, el jutjat de primera instància número 1 de la Corunya va estimar íntegrament la demanda interposada per l'Estat i el va declarar propietari del Pazo de Meirás, pel que condemna a la família Franco a la devolució de l'immoble sense ser indemnitzada per les despeses en què afirma haver incorregut per al manteniment de la propietat. En el procediment, la Xunta de Galícia, el concello de Sada, el de la Corunya i la Diputació Provincial van defensar també la postura de l'Advocacia de l'Estat, mentre que com a demandats consten sis familiars de Francisco Franco i una societat limitada.
Segons la sentència, la magistrada Marta Canales afirma que els documents demostren que la Junta Pro Pazo va regalar l'immoble al cap de l'Estat, no a Francisco Franco a títol personal, i per això conclou que la compravenda de 24 de maig de 1941, amb la que el dictador va aconseguir inscriure la finca al seu nom al Registre de la Propietat, va ser una simulació, "la qual cosa determina la nul·litat de la mateixa". La jutgessa rebutja l'existència de retard en la presentació de la demanda i subratlla que la possibilitat de presentar-la "neix d'un important estudi històric i d'un consens social aconseguit després de molts anys".
Des de 1941 Franco i els seus successors la van utilitzar com a pròpia, convertint-la en residència estival del dictador fins a la seva mort i posteriorment l'han gaudit part dels hereus de la seva filla Carmen. L'intent de posar-lo a la venda el 2018 va provocar la controvèrsia sobre la propietat.