El fiscal en cap de l'Audiència Nacional, Javier Zaragoza, ha ordenat als Mossos d'Esquadra, a la Policia Nacional i a la Guàrdia Civil que actuïn si en el procés independentista català es produís un "delicte de sedició".

Segons ha pogut saber El Nacional, la notificació va arribar a la seu de la conselleria d'Interior la setmana passada i ha estat analitzada pel nucli més directe del conseller Jordi Jané, format pel director general de la Policia, Albert Batlle, i el comissari en cap dels Mossos, Josep Lluís Trapero.

De moment, Interior no vol fer cap tipus de comentari públic a la notificació de la Fiscalia de l'Audiència, però sí que s'ha tramès la informació als comandaments dels Mossos.

Fonts de la conselleria i del cos policial, però, informen a El Nacional que l'ordre en si s'hauria de concretar en ordres expresses i això no es podrà fer fins que no hi hagi com a mínim la resolució del Tribunal Constitucional.

Ordre genèrica

"No es pot fer una ordre d'intervenció tan genèrica, en tot cas, caldrà que delimitin què interpreten per un delicte de sedició o en quines hipotètiques actuacions concretes i concises hauríem d'actuar", avisen les mateixes fonts. "No estem parlant d'aturar el fenomen del top manta sinó d'uns delictes que no es poden identificar fàcilment", detallen fonts dels Mossos.

Ara bé, al quarter general d'Interior no s'hi respira precisament tranquil·litat. En aquest sentit, s'han mantingut les reunions de coordinació dels comandaments amb aquesta instrucció sobre la taula, amb "inquietud però sense alarmes".

"No ens agrada que barregin la política amb els Mossos", insisteixen des d'Interior. També assenyalen que volen protegir el cos de polèmiques fins que no hi hagi una instrucció concreta d'actuació i valorar llavors quina haurà de ser aquesta actuació.

L'ordre de la Fiscalia

Segons la instrucció de la Fiscalia, les forces de seguretat hauran d'actuar des del moment en què el Tribunal Constitucional invalidi la resolució independentista aprovada ahir al Parlament català, ja que només llavors quedaria certificada la seva "il·legalitat".

Els agents hauran d'encarregar-se de tots els actes que tinguin com a propòsit "canviar il·legalment l'organització territorial de l'Estat i declarar la independència d'una part del territori nacional, en el cas en qüestió de la Comunitat Autònoma de Catalunya", segons afirma el fiscal Javier Zaragoza en una instrucció lliurada dijous passat.

L'Audiència Nacional seria competent per actuar contra les persones no aforades, amb la qual cosa quedarien fora els diputats autonòmics i els membres del Consell de Govern de la Generalitat, que serien investigats pel TSJC i, en el seu cas, pel Tribunal Suprem. En canvi, aquesta resolució sí que afectaria altres participants en els actes independentistes, com podrien ser "altres autoritats, funcionaris públics o particulars".

El delicte de sedició

El delicte de sedició es pena amb entre 10 i 15 anys de presó per a les persones constituïdes en autoritat, a més de la inhabilitació absoluta pel mateix temps. Podria comportar també, avisa el fiscal en cap, els delictes de prevaricació, desobediència, usurpació d'atribucions i l'ús indegut de fons públics, que serien competència de l'Audiència Nacional com a delictes connexes.

La sedició és un dels delictes contra l'ordre públic tipificats al Codi Penal. El cometen "aquells que s'aixequen públicament i tumultuària per impedir, per la força o fora de les vies legals, l'aplicació de les lleis o a qualsevol autoritat, corporació oficial o funcionari públic, el legítim exercici de les seves funcions o el compliment dels seus acords, o de les resolucions administratives o judicials".

En el cas de persones no constituïdes en autoritat, les penes van de quatre a vuit anys de presó i la inhabilitació especial per ocupar un càrrec públic pel mateix temps.