"Si tu no vas, ells tornen" és un dels eslògans més cèlebres del socialisme. Aglutinar el vot útil contra el PP i Convergència i Unió –el que ells engloben com la dreta– sempre els ha servit per recuperar el poder després de períodes a l'oposició. Però des de les eleccions municipals de maig això no està tan clar. El PSC i el PSOE han vist com el bipartidisme es desdibuixa i es dessagna especialment per l'esquerra, el seu espai ideològic, i la seva estratègia per aturar-ho és la de sempre: capitalitzar el vot útil.

Els socialistes necessiten quedar segons aquestes eleccions generals. Saben que el PP guanyarà amb tota probabilitat, i si es compleix el que diuen les enquestes la seva única esperança és salvar els mobles i governar amb el suport, com a mínim, de Ciutadans. El candidat socialista a president del Govern, Pedro Sánchez, ja ha tirat el guant a Albert Rivera i a Pablo Iglesias a l'acte que ha celebrat el PSOE a Inca (Balears), oferint-los pactar un programa comú d'alternança al PP. El preu del suport de Ciutadans no li sortirà barat al PSOE.

Si quedessin tercers, podrien posar condicions a la investidura d'un Rivera que frisa per ser president i evitar la reedició d'un govern del PP amb l'abstenció de Ciutadans. La derogació de la reforma laboral i l'arraconament del contracte únic, a més del manteniment de l'IVA superreduït que Ciutadans vol pujar a canvi de baixar el de tipus general, en podrien ser exemples que reconciliessin el PSOE amb el seu votant desencantat d'esquerres en un escenari de recuperació econòmica.

Vot fidel

Per aconseguir aquesta segona plaça els socialistes necessiten, més que mai, mobilitzar el seu electorat. Cap militant o simpatitzant es pot quedar a casa. Tota la seva estructura territorial està cridada a trucar fins a l'última porta. És ara o mai.

A Catalunya, que els havia proveït grans bosses de vots a les eleccions de 2004 i 2008, algunes enquestes els situen frec a frec amb Ciutadans, amb 8 escons i escaig. El 2008 van aconseguir la xifra rècord a unes generals: 25 diputats.

Ara només poden intentar apuntalar els seus feus. Per això han començat la campanya allà on van obtenir més vots sobre cens, Badia del Vallès, i han reservat per a Pedro Sánchez la joia de la corona: l'Hospitalet, la segona ciutat de Catalunya, que els socialistes conserven. El míting del candidat del PSOE ha aglutinat uns 1.000 militants i simpatitzants.

També passaran per Tarragona i Lleida, ciutats on han aconseguit mantenir-se després de les darreres municipals malgrat l'envit de les candidatures municipalistes d'esquerres i de Ciutadans. A Tarragona, Ciudadanos els trepitja els talons després del sorpasso de les eleccions catalanes. Mataró, Santa Coloma i diversos municipis del vacil·lant cinturó roig també conformaran el seu itinerari.

El valor Sánchez

Pedro Sánchez ha visitat Catalunya diversos cops des de les eleccions catalanes i ha passat el primer dia de campanya a alguns dels llocs on la batalla amb Ciutadans i Podemos (representat a En Comú Podem) és més aferrissada: Nou Barris i l'Hospitalet. La situació política a Catalunya requereix, pels socialistes, una mostra del compromís de Madrid, i el candidat a la presidència del Govern és el més indicat per expressar-lo.

Ho ha fet prometent la reforma constitucional que PSOE i PSC aporten per a convèncer els independentistes, amb un nou finançament per a Catalunya, amb el Senat a Barcelona i amb respecte a la "singularitat" catalana. Tot recorda a la promesa de Zapatero a Maragall el 2003 amb la reforma de l'Estatut: "Miquel, jo faré aquesta reforma constitucional perquè Catalunya es quedi en una Espanya millor", ha dit a Iceta a l'Hospitalet. Sánchez també clourà la campanya socialista catalana, a un acte a Barcelona el dia 18, per ratificar aquest compromís.

Full de serveis

Per "fer fora Rajoy", Chacón, Iceta i Sánchez reivindiquen un cop més l'herència dels socialistes amb els espanyols i els catalans, l'Espanya de la universalització de la sanitat i l'educació, la del pacte per les pensions: l'Espanya de Felipe González i la Catalunya de Maragall i Ernest Lluch, la filla del qual tanca la llista de Chacón. És un discurs que no varia des que el PP va pujar al poder. Va ser així a les eleccions europees, a les municipals i, en menor mesura, a les catalanes, on el marc mental del plebiscit sobre la independència es va imposar al discurs socialista.

C's i Podemos

Guanyar la partida a Ciutadans i esgarrapar vots a Podemos implica diferenciar-se de tots dos, però mantenint l'equilibri per estendre la mà amb qui probablement haurà de pactar. Per això el discurs se centrarà en presentar Albert Rivera com un Rajoy en jove i a Podemos com una còpia mal feta del PSOE i d'Izquierda Unida. Els seus esforços, però, se centren en el candidat de Ciutadans: "Qui diu que no és ni d'esquerres ni de dretes, és de dretes".

El PSOE lluita per erigir-se com a únic candidat amb possibilitats de guanyar veritablement d'esquerres, i amb una experiència demostrable en la construcció de l'Estat del benestar.

I per consolidar-se com l'opció útil contra el PP i contra Ciutadans, els socialistes anuncien que derogaran totes les lleis estrella de la legislatura: la llei Wert, la llei mordassa i la reforma laboral.

Chacón: eterna candidata

Un dels principals interrogants a Catalunya és el suport que pot aconseguir una candidata que es presenta com a cap de llista per tercer cop consecutiu. A més, inclou a la llista una altra figura ben allunyada de la regeneració del PSC: José Zaragoza. Chacón és una presa fàcil per a En Comú Podem, que la va batejar ministra dels desnonaments per anunciar l'obertura de jutjats per agilitzar els llançaments dels que va anomenar "morosos professionals".

Per a un PSOE que necessita reivindicar la compatibilitat de sentir-se català i espanyol dins d'una Espanya federal, Chacón representa un valor segur que planta cara a Ciutadans sense complexes: “A mi ningú em pot dir que sóc equidistant, a Catalunya no li convé ni la ruptura ni la separació”, va dir el dia en què va presentar la seva candidatura al Congrés. I si no fos un valor segur, no hi havia massa solució: fonts del PSOE asseguren que tampoc no hi havia alternativa a l'exministra per a encapçalar les llistes.

Ha sobreviscut a tres candidats a president de Govern diferents: Zapatero, Rubalcaba i ara, Pedro Sánchez. Amb el primer encara omplien el Palau Sant Jordi de gom a gom, encara que fos portant autocars de gent d'arreu, i van obtenir els millors resultats del PSC a unes eleccions generals. Ara, s'enfronten als pitjors. Tot plegat, en només vuit anys, amb prou feines. Asseguren, però, que ja "s'han acabat els temps de la resistència", contentant-se amb uns resultats a les eleccions del 27S menys devastadors del que esperaven. Ara, asseguren, "és hora de l'ofensiva".