L'exlíder de Junts a Barcelona, Elsa Artadi, ha declarat aquest dijous com a testimoni davant del jutge del cas Volhov, el titular del jutjat d’instrucció 1 de Barcelona, que el president Carles Puigdemont va enviar-la a una reunió amb un ciutadà rus, portat per Víctor Terradellas, excap de relacions internacionals de Convergència, l’octubre de 2017 perquè ella és economista i volien parlar de criptomonedes, segons fonts judicials. Ha assegurat que la reunió, a l’Hotel Colon, va durar només vint minuts i que ella no tenia clar què volien, tot i que li van preguntar què faria Catalunya amb la legislació de criptomonedes. Artadi també va assistir en una reunió amb uns suposats emissaris del Kremlin amb Puigdemont, a la Casa dels Canonges, i ha assegurat que només va durar cinc minuts, que tot era molt difús i que no recorda qui eren ni del que es va parlar, però que a ella no li van demanar fer seguiment d’aquesta reunió. Artadi llavors era secretària de coordinació interdepartamental de Presidència. Al final de la declaració, que ha estat curta, el magistrat Joaquín Aguirre l’ha advertit que no es creia la seva declaració i que podria tenir conseqüències penals. Amb tot, Artadi, que recentment ha deixat la política activa, ha pogut sortir per la porta del darrere i esquivar els periodistes.
El nom d’Artadi va ser citat per Víctor Terradellas en la declaració que va fer com a investigat l’11 de maig passat, davant el jutge Aguirre. Terradellas, amb el seu advocat Francesc Sánchez, va declarar que va participar en dues reunions amb Puigdemont i els suposats representants de l'entorn del govern rus, el 24 i 25 d’octubre de 2017, a dos dies de l'anunciada declaració d’independència de Catalunya, al final suspesa. Terradellas va aclarir al jutge que els representants russos, portats per Jordi Sardà Bonvehí, volien saber que quan Catalunya fos un país independent com es finançaria i que ells oferien fer-ho amb el negoci de les criptomonedes. Fa unes setmanes, des de l’oficina del president Puigdemont es va confirmar que va mantenir una reunió la vigília del 27 d’octubre a la Casa dels Canonges, a petició de Víctor Terradellas, amb uns ciutadans russos, com havia fet amb altres autoritats i sense arribar a cap compromís. El Periódico va revelar que en la segona reunió va participar Nikolay Sadavnikov, a qui atribueix vincles amb el ministeri d'Exteriors rus i amb una empresa de Panamà, i també Sergey Motin, del qual explica que va deixar sense pagar un tractament a una clínica de Barcelona i posteriorment va morir de càncer. I la referència de Sardà Bonvehí, és que va estar implicat en una suposada estafa sobre venda de gas a Ucraïna.
“Rússia anava amb Espanya”
Abans d’Artadi, ha declarat l’empresari rus resident a Barcelona Alexander Dmitrenko com a investigat en el cas Volhov davant del titular del jutjat d’instrucció 1 de Barcelona, Joaquín Aguirre, i ha assegurat que les seves gestions amb Rússia no eren per impulsar el procés d’independència de Catalunya, segons fonts judicials. En concret, el fiscal Fernando Maldonado, i el jutge li han preguntat per què el cap de l’oficina del president Puigdemont, Josep Lluís Alay, el felicita i comparteix la seva alegria el juny de 2020 (en un xat del mòbil intervingut judicialment) per una operació de venda de gas liquat d’una empresa russa a una xinesa, operació de la qual es van pagar 295.000 euros, però que no va arribar a bon port. Ha explicat que ell feia d’intermediari i l’alegria era que cobraria una comissió, que al final no va aconseguir, i que aniria bé per a Catalunya perquè tributa aquí. El jutge li ho ha qüestionat en assegurar que ell va demanar cobrar la comissió en un compte a Rússia. Segons les converses intervingudes, l'operació entre Rússia i la Xina va ser possibilitada per persones vinculades a empreses seves i en la qual va intervenir Artem Lukoyanov, fill adoptiu de Vlasilav Shurkov, que té el sobrenom del 'cardenal gris', un influent exasesor personal del president rus, Vladimir Putin.
El fiscal es va oposar a aquesta investigació en considerar-la “prospectiva”. L'Audiència de Barcelona, però va avalar la investigació. El jutge Aguirre va encarregar, el setembre passat, a la Guàrdia Civil que investigués si aquesta operació de venda de petroli entre Rússia i la Xina era “una pantalla per a algun finançament il·legal d’un partit polític”.
Negocis
En la declaració d'avui, Dmitrenko ha assegurat que el seu vincle amb Alay és perquè el va conèixer com a professor de la Universitat de Barcelona i ell li va obrir les portes de la Cambra de Comerç de Barcelona, on li van fer fins i tot una targeta que posava “ambaixador” de la cambra a Rússia. L’empresari, però ha negat cap acció política en les seves reunions i viatges a Rússia, i ha negat l’existència de cap trama russa. Dmitrenko ha relatat que Catalunya, amb el port de Barcelona i el de Tarragona, podria ser un bon destí per portar petroli o gas liquat rus i que des de les autoritats d’allà, però li van dir que no fes cap gestió per no perjudicar relacions amb Espanya.“Així amb qui anava Rússia amb Espanya o amb Catalunya?”, li ha preguntat l’advocat Gonzalo Boye i Dmitrenko ha respost: “Amb Espanya”, segons fonts judicials. El govern espanyol va denegar la nacionalitat espanyola el 2020 a Dmitrenko, acusat de ser un espia rus, malgrat que recentment se li ha concedit un permís de residència i poder viatjar als Estats Units.
El març passat, Alexander Dmitrenko va negar ser un contacte del president Carles Puigdemont amb el Kremlin de Vladímir Putin i va carregar contra aquells que "s'han inventat el relat que soc un espia rus", en unes declaracions a la ràdio. I va afegir: "A Carles Puigdemont el vaig veure una vegada a Ginebra quan ja era eurodiputat i res més. A ell personalment li han parlat de mi i per cortesia ens vam conèixer en una reunió de cinc minuts en una sala enorme d'un hotel.” En la declaració d’avui, Dmitrenko ha estat assistit per un advocat del despatx Riba-Vidal.
