Hi ha vida, i debat, més enllà de la qüestió independentista, és l'eterna crítica dels partits que no en són i que sovint acaben sent els primers de treure el tema. Aquest dilluns a la nit, Elsa Artadi era la convidada als sopars amb candidats per Barcelona que organitza el think tank liberal Col·lectiu Catalans Lliures. El cap de llista, Quim Forn, no podia ser-hi per raons òbvies. Dues hores i mitja de conversa. Ni mitja paraula sobre el procés. Discutir sobre el model de ciutat, dóna per molt.
Artadi arribava a la cita directa de la presentació del llibre de Jaume Alonso-Cuevillas a càrrec del president Quim Torra: procés en vena. Durant aquell acte va provar d'evadir-se i pinzellar un guió pel col·loqui que venia després. L'exposició, breu, va versar sobre el trencament de confiances que han generat els últims quatre anys de mandat d'Ada Colau, de com Barcelona ha perdut la capacitat de lideratge i de la qüestionable gestió en relació als dos grans problemes de la ciutat, l'habitatge i la inseguretat. Per resumir-ho, una frase: "cal un canvi, tornem a veure heroïna als carrers, trilers a la Rambla i prostitució, hem tornat a la Barcelona dels 80".
Més Guàrdia Urbana, més oportunitat al lloguer
La número dos de Junts per Catalunya a Barcelona venia amb els deures apresos, amb les xifres a la mà. "En l'època Trias la inseguretat va decréixer al 15%, amb Colau s'ha disparat fins al 20%". No li va costar gaire guanyar-se al públic. Artadi va recordar com l'actual alcaldessa va decidir no crear una regidoria específica de seguretat i va preferir assumir-ne ella les funcions. "Des d'aleshores, no hi ha hagut promocions a la Guàrdia Urbana". Segons l'exconsellera de Presidència calen més agents. Si ara n'hi ha 2.700, l'ideal -i realista- seria arriba als 3.300 a final de mandat, va apuntar.
La crítica principal a Colau per part d'Artadi es basa en l'aïllament amb què al seu parer governa l'alcaldessa, la manca de comunicació amb la resta d'administracions, amb els veïns i amb el sector privat. Com a exemple, la gestió del top manta. Artadi va defensar la necessitat d'una cooperació millor i més intensa entre adminsitracions, "perquè en aquest conflicte conflueixen diverses competències".
Pel que fa a l'habitatge, des de Junts per Catalunya aposten per esmenar la tendència a la propietat. Només el 20% dels pisos a Barcelona són del lloguer i d'aquests, només un 2% es destinen al lloguer social. En aquest aspecte, Artadi va criticar les promeses incomplertes de Colau. "Va arribar a prometre 8.000 pisos i n'ha fet 1.700, hem de potenciar el fact checking". Alhora, va insistir en la necessitat que entre partits i entre administracions hi hagi una batalla per veure qui és més social. Cal, va dir, ser realistes i fer promeses que siguin factibles. Una de les seves propostes passa per reconvertir en habitatge els centenars de locals comercials que hi ha en desús a la ciutat.
El taxi i les VTC, la pedra a la sabata
El moment en què l'estira i arronsa va ser més intens va ser quan els organitzadors de l'acte van qüestionar la gestió del conflicte el taxi, aprofitant, a més, que Artadi n'està totalment al cas, ja que era la número dos de Torra quan el problema estava en plena ebullició. L'exportaveu va reconèixer que el decret que va promoure el Govern va ser per parar el cop i va demanar confiança en la llei integral en la qual està treballant l'executiu, que no podia fer-se d'un dia per l'altra i que contemplarà un element claru, que és com s'ha de fer la transició per integrar taxis i VTC.
Per acabar, una confessió. Quan va fer-se públic que Artadi aspirava a l'alcaldia, el mòbil va inundar-se-li de trucades de vells coneguts demanant-li audiència: "t'haig d'explicar el problema que tenim". Té feina...