Economista i doctora per la Universitat de Harvard, Elsa Artadi (Barcelona, 1976) va donar classes d’Economia a la Universitat Bocconi de Milà i va ser consultora del Banc Mundial a Washington abans d’entrar al Govern de la Generalitat de la mà d’Andreu Mas Colell, que li va confiar la posada en marxa de la Grossa. El 21-D ha de significar el seu aterratge al Parlament, però fins que això arribi, s’encarrega de dirigir la campanya de Junts per Catalunya des del nucli dur de col·laboradors de Carles Puigdemont al Govern i a la candidatura.
Les formacions unionistes estan tensant el seu discurs les últimes hores, dirigents com el socialista Josep Borrell...
Ho diu per les infeccioses?
També Soraya Sáenz de Santamaría dient que han escapçat l’independentisme...
Sí, segueixen fent una campanya molt propositiva i amb un gran projecte per a Catalunya...(somriure irònic)
Suposo que [el tensament del discurs unionista] ve derivat dels nervis
A què ho atribueixen?
Suposo que ve derivat dels nervis. Quan convoquen les eleccions estan convençuts que Puigdemont no es presentarà. El president crea una candidatura, que ningú no se l’espera, que està donant millors resultats enquesta rere enquesta. I sobre tot, la gent reconeix Puigdemont com el legítim president de Catalunya i l’elecció preferida com a president després del 21 de desembre.
Però les eleccions ja ho tenen això, hi ha un pols, uns guanyadors i uns perdedors...
Que el president sigui la persona que guanya aquestes eleccions, que ho hagin d’anunciar ells mateixos, perquè són unes eleccions que convoquen i organitzen ells i hauran de donar ells els resultats, suposo que molta il·lusió no els fa. És la gran derrota de Rajoy i del 155 que la persona que guanya sigui el president i que el poble de Catalunya es reafirmi en les seves institucions que és el que ell ha volgut matar.
Aquest discurs tan dur els deu funcionar si el fan, no?
No sé si els funciona. No ho sé. No sé si és una sortida de to o una estratègia. Dir que som una malaltia infecciosa... Nosaltres no fem aquest tipus de campanya perquè no creiem que a la gent se li hagi de parlar així. Cadascú té la seva estratègia, però nosaltres no volem ser així.
Què passarà si ERC supera Junts per Catalunya i no accepta investir Carles Puigdemont?
Aquesta és la seva elecció. Nosaltres estem compromesos amb Puigdemont com a legítim president de Catalunya perquè ho continuï sent. No acceptem que aquestes eleccions canviïn el Govern de la Generalitat. Si no ens defensem aquesta vegada, creem un precedents perillosíssim. Simplement no ho farem. És el nostre compromís amb la ciutadania.
Han parlat amb ERC sobre els escenaris de l’endemà de les eleccions?
No. Cadascú està centrat en aquestes eleccions que han estat molt precipitades i no hem tingut reunions de post 21.
La secretària general d'ERC, Marta Rovira, ha assegurat que hi ha fórmules d’acord possible...
Suposo que seran els escenaris que ells mateixos hauran treballat internament.
No tenim pla B. El nostre pla passa per restablir el president Puigdemont
No n’han parlat?
No n’hem parlat. I la nostra posició ha sigut molt clara des del primer dia. No tenim pla B. El nostre pla passa per restablir el president Puigdemont, no per ell, tot i que ens agrada, sinó per la institució. Tot això ho fem per restablir la institució.
Però aquestes són eleccions al Parlament...
A la nostra llista hi ha molta gent que no ve de la política. Se li ha demanat que faci un pas en un moment que hi ha líders civils a la presó, president i Govern a l’exili o la presó, hi ha una macrocausa oberta per a tothom que pensa com nosaltres... No ho estan fent per tenir un Parlament autonòmic, per tenir un govern diferent perquè el senyor Rajoy ha volgut canviar el Govern de la Generalitat. Ve d’un fort compromís de la gent que està en aquesta llista per salvaguardar les institucions, perquè només així podrem tirar endavant el país. Si nosaltres ara som còmplices que les institucions catalanes no depenguin del poble de Catalunya no podrem defensar-ho la propera vegada. I en cap cas podrem construir república ni podrem fer res del que és el nostre projecte polític. Per això demanem el vot, perquè el nostre compromís és amb Carles Puigdemont, amb el vicepresident Junqueras i amb tots els consellers del Govern. Amb tots.
I aquest salvar la institució només passa per Carles Puigdemont?
Perquè és el president. Qui pot salvar la institució del president de la Generalitat si no és el president de la Generalitat?
Vostè ha dit que no era per Puigdemont...
Si això hagués passat quan hi havia el president Pasqual Maragall al capdavant de la Generalitat i algú m’hagués dit: han intervingut la Generalitat, hi ha un president a Madrid que vol carregar-se el president de la Generalitat només perquè no li agrada com pensa o el que diu, el defensaries? Absolutament. Perquè el que anem a defensar és la institució, la voluntat dels catalans, el Parlament de Catalunya.
Estem en un conflicte polític. Si Puigdemont guanya i és el president, tornarà
I si Puigdemont no pot tornar?
Tornarà si és el president de Catalunya. Si és qui guanya les eleccions. El poder que té el president Puigdemont depèn del resultat de les eleccions del 21. Al final estem en un conflicte polític. Dependrà del poder que tingui en funció dels resultats. Tot el que passi el dia 22 depèn del 21.
Puigdemont podria ser investit a l’exili?
Ho hem de veure. Prendre possessió de l’escó tots ho podran fer perquè no estan inhabilitats, ni Puigdemont, ni Sànchez ni Quim Forn. No estan inhabilitats, la llista electoral és legal, el programa electoral és legal... Un cop ets diputat tens dret a ser escollit president. El Reglament no contempla la possibilitat que estiguis a l’exili. Hem demanat a experts en normativa parlamentaria com hem de procedir a partir del 22, però és una reunió que no hem tingut perquè no tenim ni un minut. És un tema que no hem obert. Però és cert que al Reglament no hi diu en cap cas que el president no pugui ser investit president.
Per tant, tampoc han descartat la possibilitat que sigui investit fora de Catalunya...
Hem d’estudiar-ho. Sempre amb l’objectiu que el president sigui president i sigui president executiu des del palau de la Generalitat. Hem de veure com ho farem. Fins el dia 22 que tinguem reunions amb les persones que s’ho estan mirant. El que sí és que l’objectiu és que sigui un president executiu, no representatiu, no des de Brussel·les sinó dins del palau de la Generalitat, no hi ha més.
Descartem absolutament que hi hagi dos governs, un legítim i un executiu
Descarten, per tant, aquella proposta de Marta Rovira que diferenciava entre un president legítim i un president executiu...
Absolutament.
També que sigui president des de Brussel·les fins que pugui tornar...
El nostre objectiu no és un altre que sigui president des del palau de la Generalitat. Absolutament. Descartem que hi hagi dos governs. Els països normals tenen un govern, i la Generalitat de Catalunya sempre ha tingut un únic Govern i aquest és el nostre objectiu.
Els consellers assumiran de nou les conselleries, Josep Rull, Jordi Turull...
La nostra voluntat és restaurar el Govern com estava.
JuntsxCat ha fet bandera dels independents, gent de diferents branques professionals que no vénen de la política, qui s’encarregarà de portar el grup parlamentari?
Això ho decidirem el 22, en funció del grup parlamentari que tinguem. És una decisió que es prendrà dins del grup parlamentari, amb un pes específic del president Puigdemont, una opinió molt forta i molt escoltada de Jordi Sànchez, com a persona que colidera aquesta candidatura. I en funció del que parlem s’haurà de decidir. És una feina que no està feta. L’haurem de fer a partir del dia 22.
No creu que tinguin problema per fer funcionar el grup amb tantes persones externes al món de la política?
No tinc cap dubte que seran capaços de fer-ho.
Moltes cartes de Jordi Sànchez des de la presó no surten i li estan tornant
Quin paper tindrà Jordi Sànchez?
Se l’ha d’escoltar a ell. Per a nosaltres és un gran referent. Ara fa dies que no rebem cartes d’ell. A la presó han decidit que les cartes no acaben sortint. Però hi tenim comunicació molt fluïda.
No reben cartes de Sànchez?
Moltes cartes que està enviant li estan tornant.
També divendres va explicar que l’havien canviat de cel·la com a càstig...
Després que nosaltres vam anunciar que podríem comptar amb la participació de Jordi Sànchez en el míting final, divendres, al migdia, se li va acostar un funcionari que li va dir que havia d’estar al seu costat to el dia. Això li va provocar estrès perquè no sabia quin era el motiu. No sabia si és que havia rebut amenaces o què passava. Va demanar explicacions i no li van donar. Quan va començar el míting, ell ja estava a la seva cel·la. Van entrar funcionaris que van registrar la seva cel·la i les cel·les veïnes. El van escorcollar i van fer el mateix amb el seu company de cel·la. Només li preguntaven on estava el mòbil. La trucada on van gravar el missatge estava feta des d’un telèfon del centre penitenciari.
De fet se sentia el so de fons...
Se sent. A més parla ràpidament perquè li càpiga tot el missatge en el temps de què disposa. El mateix jutge quan va denegar les entrevistes amb els mitjans i la participació en la campanya va dir que utilitzés el telèfon i es va avisar que faríem això. L’endemà el van canviar de mòdul. A un mòdul molt més dur. El represalien només perquè està fent campanya pel president Puigdemont. És una violació dels seus drets.
Serà molt complicat estar en un Parlament amb els còmplices [dels empresonaments i l'exili del Govern i els Jordis]
No serà fàcil tornar a fer política amb els partits que han recolzat o senzillament aplaudit aquestes mesures...
És molt complicat. Perquè estàs en un Parlament en què hi ha gent que és còmplice. En el cas de Rull i Turull, dels consellers que han sortit, ja s’ho han trobat, estan en debats a platós de TV amb persones que són còmplices del seu empresonament per fer que el poble de Catalunya voti. Això és molt dur. No només has anat a la presó 32 dies sinó que estàs pendent d’un judici que t’han demanat 30 anys de presó. I són còmplices d’això. És complicat.
Com va decidir passar de la rebotiga de la política a la primera línia?
M’ho va demanar el president. El vam anar a veure a Brussel·les i un dia abans que pugéssim ens va dir que havia parlat amb el partit i que faria una llista, el que volíem que fos la llista unitària, i que l’havíem d’ajudar a fer-ho. Quan estava fent la llista hi vaig veure el meu nom. Li vaig dir: “veig que comptes que hi aniré”. Es va posar riure i ja està. Va ser així.
Ja havia deixat el PDeCAT quan va passar tot això. Per què va deixar el PDeCAT?
Per un tema personal que no té res a veure amb la llista.
Però vostè havia format part de l’executiva del PDeCAT que va sortir del congrés del juliol del 2017, va haver d’abandonar la direcció per una qüestió d’incompatibilitats i finalment ha abandonat el PDeCAT...
La meva militància en partits polítics diguem que ha sigut efímera.
Com és que el PDeCAT no està gens present a la campanya?
La campanya és de JuntsxCat.
La campanya d’ERC és d’ERC i Antoni Castellà, el líder de Demòcrates, està als mítings.
Antoni Castellà va a les llistes d’Esquerra i ell és candidat. Està present ell perquè és candidat. És una llista d’ERC.
Vol dir que el PDeCAT no està a la llista, que només hi ha membres del partit?
Hi ha membres o exmembres del PDeCAT, d’ERC, d’ICV, del PSC, d’Unió, i sobre tot hi ha gent independent.
JuntsxCat serà un grup del Parlament amb autonomia i amb els seus líders, Puigdemont i Sànchez, i pes específic dels consellers
Podrà conviure bé Junts per Catalunya i el PDeCAT?
JuntsxCat serà un grup del Parlament i tindrà l’autonomia d’un grup parlamentari. Amb els seus líders del grup, que és claríssim qui són, el president i Jordi Sànchez, i amb un pes específic dels consellers, com no pot ser d’una altra manera. I amb gent de molta vàlua que ha decidit fer aquest pas, que molts són independents i altres no i altres són alcaldes i altres vénen d’altres tradicions. Tothom que estarà en el grup som persones molt raonables i molt constructives i tots compartim el mateix objectiu i per tant haurem de consensuar les posicions.
I la relació amb PDeCAT i Marta Pascal?
Cadascú fa la seva feina.