Totes les previsions s'han confirmat amb l’entrada en vigor de la Llei d’amnistia del procés aquest dimarts, després la seva publicació al BOE. La majoria de jutges i tribunals han començat a complir la norma i han realitzat el primer pas que és consultar la Fiscalia, acusacions i defenses, si els casos que tenen relacionats amb el 9-N i l’1-O, i que hagin succeït entre l’1 de novembre de 2011 i el 13 de novembre de 2023 encaixen en els supòsits de la llei perquè es decreti la seva extinció definitiva. Els magistrats de la sala penal del Tribunal Suprem, tot i fer les consultes a les parts, ja han mostrat la seva reticència a complir el que diu la llei, criticada obertament per la majoria d’associacions judicials i fiscals. La prova més evident és que el jutge instructor de l’1-O al Suprem, Pablo Llarena, ja ha anunciat que manté l’ordre de detenció a l’Estat espanyol del president a l’exili Carles Puigdemont i dels exconsellers Lluís Puig i Toni Comín, pel delicte de malversació, a més de Marta Rovira, pel de desobediència que no implica presó, malgrat que la norma de l’oblit penal deixa clar que aquestes mesures cautelars han de decaure “de forma immediata”. Això significa que el jutge Llarena incompleix la llei i pot ser denunciat per prevaricació?
Aquesta setmana vinent es pot veure el desenllaç. El magistrat Llarena ha donat cinc dies de termini a les parts personades -fins dimarts vinent o el 19 de juny, si es compta el dia de gràcia que donen tots els tribunals a les parts- perquè informin no només si es pot aplicar la llei d’amnistia, sinó que indiquin si és “aplicable o inaplicable” amb relació al delicte de malversació per l’1-O que s’imputa a Puigdemont, Comín i Puig per l’organització de l’1-O i si pot ser exclòs, com indica la llei quan “afecti els interessos financers de la Unió Europea”. No està sol. Els companys de Llarena a la sala penal del Tribunal Suprem, que dirigeix Manuel Marchena, també han donat 5 dies a acusacions i defensen perquè responguin si es pot amnistiar el delicte de malversació de l’1-O pel qual van ser condemnats l’exvicepresident Oriol Junqueras i els exconsellers Jordi Turull, Raül Romeva i Dolors Bassa, i que els deslliuraria o no de la inhabilitació a càrrec públic que tenen fins al 2030 i 2031. A més, la sala penal del Suprem hauria de resoldre els recursos que es presentin contra la resposta de Llarena, que novament, es pot recolzar en el partit ultra Vox. Per la seva part, el fiscal general de l'Estat ja ha deixat clar que s'ha d'amnistiar la malversació de l'1-O, tot i la rebel·lió que li han muntat els quatre fiscals del Suprem.
Les tres opcions de Llarena
Els advocats han de complir els terminis fixats. Els jutges no en tenen, tot i que en aquest cas la llei d'amnistia fixa que tenen dos mesos per aplicar-la. Això significa que el jutge Llarena pot resoldre la setmana vinent si manté l’ordre cautelar per detenir Puigdemont o l’aixeca, com ordena la llei. La resposta ja la té clara i no fer-la pública, amb una resolució, demostrarà que fa política, com l’acusen des de Junts. El fet que hagi donat 5 i no 10 dies a les parts, com és habitual, ja demostra que és conscient que el procediment és urgent i que pot tornar a influir en la política catalana. La primera convocatòria de la investidura és el 25 de juny i Puigdemont i el seu advocat, Gonzalo Boye, han afirmat per activa i per passiva que anirà al Parlament de Catalunya, malgrat que ara s’obre la porta que sigui una investidura fallida i sense candidats, per engegar el rellotge per a noves eleccions.
La primera opció és que el jutge Llarena mantingui l’ordre de detenció de Puigdemont i Puig quan travessin la frontera. La direcció dels Mossos d’Esquadra ja ha estudiat una actuació si arriba aquest extrem, a més ha de garantir la seguretat d’un president de la Generalitat quan posa un peu al país. La policia catalana hauria de conduir-los a un jutjat per tal que des d’allà es comuniqui amb el jutge Llarena, a Madrid, el qual hauria de resoldre si deixar-los en llibertat, com va fer amb l’exconsellera Clara Ponsatí, o fer-los empresonar per l’alt risc de fugida. La segona opció és que aixequi l’ordre de detenció de Puigdemont, Puig i Comín i compleixi la norma.
La suspensió, com demana Turull
La tercera opció i la més factible és que el magistrat del Suprem ordeni la suspensió de l’ordre de detenció. Per què? Llarena pot argumentar que ha de consultar al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) si la malversació és amnistiable, i fins a obtenir una resposta poden passar uns 18 mesos, i per no perjudicar Puigdemont i els exconsellers amb la mesura més restrictiva de drets que és la presó, la suspèn. La suspensió, però, pot ser recorreguda per una de les parts, com ara Vox, i la sala penal de Marchena pot aixecar-la i decretar en vigor la detenció dels polítics catalans.
La suspensió és una opció ja demanada per la defensa de l’exconseller Jordi Turull. El seu advocat, Jordi Pina, ja ha demanat l’amnistia per al secretari general de Junts i que se li aixequi la part de la condemna que li queda: la inhabilitació a càrrec públic fins al 2030. I, en el cas que el Suprem es plantegi una consulta al Tribunal Constitucional o al TJUE, fet que implicarà deixar congelada l’aplicació de l’amnistia, li demana que “suspengui l’execució de la inhabilitació fins que finalitzi la suspensió de l’aplicació de la llei”.
Àgora Judicial crida els jutges a “no considerar-se víctimes”
El Tribunal Suprem fa temps que ja ha marcat el seu full de ruta, i caldrà veure fins on arriba la seva interpretació de la llei d’amnistia. Amb l’entrada en vigor de la norma, l’associació de jutges Àgora Judicial ha estat l’única que, en un comunicat, ha fet una crítica oberta a companys de la judicatura que en aquests mesos de negociacions polítiques han fet una oposició insòlita a la norma, amb declaracions i informes. L'entitat, amb la majoria de membres a Catalunya, ha recordat la “prohibició” de fer crítiques als altres poders públics. A més, Àgora Judicial ha fet una crida al “Poder Judicial espanyol perquè es comporti com a tal, perquè actuï realment com a tercer imparcial i deixi de considerar-se part perjudicada o víctima, i retorni al terreny de la legalitat i de la separació de poders, on mai no s’hauria d’haver allunyat”.