Quan davant d'un moment transcendent s'acumulen els nervis, aquests sempre acaben sortint per algun costat. Superat el tràngol de la investidura de Pedro Sánchez en una votació d'infart sota l'amenaça permanent d'un tamayazo, els 167 diputats que han fet possible el naixement del primer govern de coalició en democràcia a Espanya s'han fos en una efusiva ovació, al crit de "presidente, presidente" i "sí se puede". Una eufòria que ha trencat el futur vicepresident espanyol, Pablo Iglesias, que no ha pogut contenir les llàgrimes.
L'esclat d'emoció d'Iglesias ha arribat just després d'abraçar-se al seu company de files Pablo Echenique i és la viva imatge de la tensió i la duresa que han acompanyat les negociacions amb el PSOE i de com de costerut ha estat per a Podemos el camí fins a aconseguir asseure's a la Moncloa. I de les pressions que ha desencadenat l'aliança dels socialistes amb la formació morada, un pacte de govern de coalició que no fa tant Pedro Sánchez deia que no el deixaria dormir tranquil.
No ha estat l'únic moment emotiu. També li han brollat les llàgrimes a la diputada d'En Comú Podem, Aina Vidal, que fa unes hores que ha revelat que pateix càncer. Malgrat la malaltia, avui ha estat present a l'hemicicle; tenint en compte com d'ajustat era el marcador per investir Sánchez, el seu vot era imprescindible. Vidal ha aconseguit l'impossible: la pràctica unanimitat de tots els grups quan Iglesias ha agraït la seva presència des de la tribuna d'oradors. La cambra s'ha alçat per ovacionar-la. Només els 52 diputats de VOX han restat insensiblement impassibles.
Encara hi ha hagut més emocions. Quan en acabar el ple el líder de Podemos s'ha atansat a l'escó de Vidal per regalar-li un ram de flors. Els seus companys de files han aplaudit el gest. I han recuperat el seu crit de guerra, 'si se puede'. Sí que es pot superar la malaltia.