Han hagut de passar 90 anys perquè protagonistes de la revolta del 6 d’octubre de 1934 a Catalunya rebessin un homenatge públic. Ha estat emotiu. Aquest diumenge, 6 d’octubre de 2024, la sala d’actes del Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria (CADCI), a la rambla de Santa Mònica de Barcelona (encara ocupat), ha acollit l’acte de commemoració i homenatge a les persones públiques i anònimes que van donar la vida i van ser represaliades per defensar una Catalunya lliure i més progressista.
“Era un patriota anònim al 100%; un deixeble de Pompeu Fabra, amb títol de mestre i químic, auster en els costums, que somniava una Catalunya millor. Són els oblidats i es mereixen aquest homenatge”, ha assegurat de Manuel González Alba, el seu net Eduard González. González Alba va morir juntament amb Jaume Compte, del Partit Proletari Català, i Amadeu Bardina aquell 6 d’octubre de fa 90 anys a mans de l’exèrcit espanyol, que va ofegar la revolta, després que el president Lluís Companys proclamés des del balcó de la Generalitat “L’Estat Català de la República Federal espanyola.”.
"No van rendir-se"
L’Helena Compte ha emocionat el centenar d’assistents a l’acte, quan ha recordat la figura del seu oncle, rememorat pels seus pares: "Era un home generós, amb amor a la llengua catalana i la família, que va morir pels seus ideals".
L’acte commemoratiu ha estat organitzat per la Fundació Reeixida, i el seu president Oriol Falguera, ha recordat: “Cal no oblidar-ho van ser 47 morts i 3.400 represaliats que no es van rendir i que volien una Catalunya lliure”. A l’acte, hi ha participat membres de l’Assemblea Nacional de Catalunya (ANC), com Pep Cruanyes, i l'exconsellera i diputada republicana, Ester Capella; l’única autoritat a l’acte.
Els escamots, entre turistes i crits d’independència
Abans de l'acte a la seu del CADCI, sis joves voluntaris, vestits de l’època i amb fusells, han recreat els escamots que van sortir el 1934 a defensar el país, que eren des d’obrers a comerciants, i no pas la policia catalana. A la plaça Reial, plena de turistes, els sis joves han estat fotografiats i filmats. Jordi Altarriba, de l’ANC i els Miquelets de Catalunya, dirigia als voluntaris i els feia posar com en les fotos que hi ha de l’època, de l’agència de notícies Associated Press. La granota de roba que portava un dels joves ha estat una recerca ben laboriosa, ha confessat. Durant el recorregut, han cridat proclames, com "Visca la terra", "Independència!”, i també s’ha escoltat un “Puta Espanya, hòstia ja”, que ha fet riure al seguici.
Igualada recrea la revolta del 1934 amb uns 70 figurants
La Fundació Reeixida ha aconseguit la complicitat de familiars i entitats per recordar els fets del 6 d’octubre arreu del país. Una mostra excepcional ha estat a Igualada, on aquest dissabte a la tarda l’ANC ha aconseguit la participació de 70 veïns com a figurants per recrear la plaça de la Vila, i com s’hissava l’estelada a l’Ajuntament. El 1934 ho van fer una seixantena d’ajuntaments catalans i 1 de Mallorca.
Jordi Altarriba ha estat un dels impulsors del que ell ha anomenat “aquest viatge en el temps” a Igualada, on una participant ha pogut vestir-se amb la roba de l’àvia i rememorar-la. A més de recrear la hissada de la bandera, també es van poder veure representacions, com ara les teixidores, que cridaven a la vaga, i enfrontades amb els empresaris (amb un Jordi Pesarrodona, de participant). I s'ha repetit una imatge icònica de l'època, feta per Procopi Llucià, que amb l'assessorament de l'Agrupació Fotogràfica d'Igualada ha reproduït Josep Balcells.
El CADCI, “la pedrera de l’independentisme”
“El CADCI som una entitat ben viva”, ha manifestat el seu president Daniel Laspra, en l’acte polític a la seu de l’entitat, que és ocupada per la UGT, ja que el Ministeri del Treball encara no ha tornat l’edifici a Barcelona als seus titulars, el CADCI, que la van comprar el 1913, i que va ser requisada pel dictador i ocupada per la Falange i actualment pel sindicat UGT.
Laspra ha recordat la tasca de l’entitat a ensenyar la llengua catalana als nouvinguts de l’Estat espanyol que venien a treballar a Catalunya, que llavors se’ls deia “separatistes” i no independentistes. També ha recordat empresaris com Joan Jorba, que van ajudar a finançar l’ensenyament de la llengua pròpia i a pagar les fiances quan empresonaven a la seva gent.
La Comissió de la Dignitat va aconseguir recuperar el material del CADCI requisat per Franco i que era als arxius de Salamanca. El retorn de l’edifici, però encara es discuteix i es reclama des de l’aprovació de la nova llei de memòria democràtica espanyola de 2022, com els ateneus espoliats.
L’historiador Fermí Rubiralta ha fet una ràpida i curosa classe d’història a tots els presents per entendre el què va passar, i veure-hi les semblances actuals. A Europa, el moviment nazi i feixista creixia arreu, mentre Catalunya era l’única comunitat que tenia competències autonòmiques, assolides amb l’Estatut de Núria, de 1932, i obrers i rabassaires que no volien anar enrere amb els drets assolits en la primera república, que va anar cap a la dreta amb l’entrada de ministres de la CEDA (Confederación Española Autónomas).
L'acusació de malversació
Per a Rubiralta és clau la mort del president Francesc Macià, el 25 de desembre de 1933, i l’assumpció del càrrec per Companys. L’historiador hi sosté que aquell 6 d’octubre va haver-hi “tres estratègies”: la republicana, en què “Companys no calcula bé, creu que no passarà res, com el 1931, i proclama l’Estat Català”; la nacional, de Josep Dencàs, que aposten per armar-se, i la social.
L’historiador ha definit el CADCI “com la pedrera de l’independentisme, tot i tots no ho eren, però va ser un centre català i de defensa dels drets laborals”, i per això la seu va ser un espai a conquerir. Rubiralta ha recordat que per l’1-O de 2017 es va aplicar el 155 a Catalunya, però el 1934, “el coronel Domingo Batet va desmuntar els ajuntaments, la majoria governats per ERC”.
L’historiador tampoc s’ha oblidat de restituir el nom de Dencàs, del qual ha publicat una biografia, recentment. Ha assegurat que Companys, tot i ser empresonat, va ser indultat el 1936 en guanyar el Front Popular, malgrat que després hi hauria l’aixecament militar. Però, Dencàs “del qual tots parlen que va fugir com un covard; té el pensament: s'ha perdut una batalla, no la guerra.” De Dencàs (n’hi havia una familiar entre el públic que al final no ha intervingut a l’acte), Rubiralta recorda que el govern espanyol el volia extradir des de França acusat de malversació, que no va prosperar.
“De malversació, em sona tot ben actual”, referint-se al Tribunal Suprem contra el president Carles Puigdemont i el Govern de 2017, comentava en acabar l’acte, un assistent entre el públic, que està recuperant la història del seu avi, al costat de Dencàs. L’homenatge d'aquest diumenge també és per al seu avi.