Reclam d’empara urgent. L’empresari Oriol Soler Castanys, editor i director general de SOM -que va ser detingut l’octubre de 2020, amb una vintena més d’empresaris catalans pel cas Volhov, ordenat per un jutge de Barcelona, que també va derivar-lo al cas Tsunami Democràtic, que investiga l’Audiència Nacional des del  17 d’octubre de 2019- ha demanat al Tribunal Constitucional (TC), que aprovi la mesura cautelar d’ordenar l’aixecament immediat del secret d’aquesta investigació i tenir accés íntegre a les investigacions perquè vulnera el seu dret de defensa pel que fa a l’accés a la informació i a un procediment sense dilacions indegudes, segons detalla el recurs d’empara al qual ha tingut accés ElNacional.cat. L’advocat de Soler, Benet Salelles, hi afirma que fa tres anys i mig que la causa està secreta, i que Soler porta gairebé dos anys sense saber els motius pels quals se l’investiga. I sosté: “Soler té sospites fundades de considerar que està sent víctima d’una persecució policial i judicial injustificada, ideològica i víctima d’una investigació prospectiva.”

 En el recurs d’empara, l’advocat Benet Salelles exposa que la investigació contra Oriol Soler va ser a partir d’una troballa casual el 2018 en el mòbil de l’exdirigent de CDC Víctor Terradellas, arran d’unes subvencions de la Diputació de Barcelona, causa que el jutjat d’instrucció 1 de Barcelona continua investigant des del 2016. El cas va estar un any i escaig secret fins que van detenir-lo el 20 d’octubre de 2020. L’estiu del 2021 el magistrat del jutjat Central d’Instrucció 6 de l’Audiència Nacional, Manuel García Castellón, va exigir al seu col·lega de Barcelona, el magistrat Joaquín Aguirre, que li derivés tot el que tenia relació amb l’organització de les mobilitzacions de Tsunami, i els suposadament organitzadors, com ara Oriol Soler, i també l’exconseller d’ERC Xavier Vendrell i l’empresari i exdirigent de CDC, David Madí.

Des de llavors, Salellas ha mantingut una lluita legal constant per, primer, que se l’admetés com a part, i després ser informat. Va demanar la intervenció del president de l’Audiència Nacional i de la sala penal de l’Audiència. En una darrera resolució, del desembre de 2022,el nou jutge  Joaquín Gadea, va ser advertit per la sala que havia de motivar el manteniment del secret. En el darrer, però, la sala l’ha avalat, tot i que només argumenta que espera diligències de l’estranger. Per Salellas són insuficient, i per això demana l’actuació urgent del TC.

Cas Volhov, sense noves

Del cas Volhov, on s’investiga un suposat finançament il·legal a l’independentisme a l’exili, l’advocat exposa que l’estiu del 2022, la Guàrdia Civil va aportar una part de l’anàlisi dels aparells electrònics de Soler i no va veure res destacat. Per això, el jutge Aguirre, a petició de la defensa, va dictar el sobreseïment parcial de Soler vers el delicte contra l’administració pública perquè li impedia tancar un acord comercial i no hi havia cap acusació concreta contra ell.  De la resta d’investigació la Guàrdia Civil, ha d’aportar els informes finals.

Pel que fa al secret de Tsunami, l’advocat manifesta que “és contradictori”, mantenir la protecció de les diligències, mentre que “hi ha constants filtracions a mitjans de comunicació”. Hi afegeix que, tot i que no s’han adoptat mesures oneroses, com la presó provisional, “no és propi d’un estat de dret allargar sine die una causa secreta”, com el cas de Tsunami. A més, insisteix en la “intranquil·litat” i “neguit” que provoca aquesta situació a Soler.

Dilacions excessives

L’advocat detalla que la causa de Tsunami Democràtic porta secreta 42 mesos, temps que supera de llarg -indica- els 36 mesos que la doctrina del Tribunal Suprem fixa com a període per apreciar l’atenuant molt qualifica de dilacions indegudes. I davant la vulneració de drets, demana al TC que ordeni l’aixecament immediat del secret d’aquesta investigació, iniciada tres dies després que el Suprem condemnés els líders independentistes i amb les massives mobilitzacions posteriors.

 

A la foto principal, Oriol Soler, quan va quedar en llibertat el 2020, a la Ciutat de la Justícia de Barcelona. / Foto: Efe