Esquerra Republicana posarà en marxa aquesta tarda el debat intern per decidir sobre el seu futur, tal com avança Catalunya Ràdio. Es farà només quatre dies després de la patacada dels republicans de les eleccions del 12 de maig, en les quals han passat de 33 diputat a 20. Això ha provocat l'inici d'un debat intern sobre què fer amb el futur de la formació, ja que té la clau d'una possible investidura del líder del PSC, Salvador Illa, i haurà d'intentar remuntar la mala dinàmica de les tres patacades seguides que ha rebut: les eleccions municipals, les eleccions generals i les catalanes. El seu candidat i president de la Generalitat, Pere Aragonès, va anunciar el passat dilluns que no recolliria la seva acta de diputat, assumint la responsabilitat dels mals resultats dels republicans. Tot i això, el candidat d'ERC el 12-M també va parlar de "responsabilitats col·lectives", fet que va provocar que totes les mirades es posessin en Oriol Junqueras i Marta Rovira. Precisament, el primer va enviar una carta aquest dimarts a la militància reivindicant-se i oferint-se a la militància per seguir al capdavant d'Esquerra Republicana.
Joan Tardà demana no bloquejar Illa i Elena ho descarta
I és que ja comencen a sortir les primeres veus sobre què han de fer els republicans. L'exportaveu d'ERC al Congrés Joan Tardà ha apostat per no bloquejar la investidura de Salvador Illa i tenir una actitud "col·laborativa", mentre el conseller d'Interior, Joan Ignasi Elena (pròxim a Junqueras) aposta per no investir el candidat socialista. Tanmateix, el discurs dels republicans, tant d'Aragonès com d'Oriol Junqueras, és que han d'anar a l'oposició per recompondre's dels mals resultats.
Tot i que la intenció dels republicans a hores d'ara és no facilitar una investidura de Salvador Illa, una possible repetició electoral agafaria els republicans a contrapeu. Pere Aragonès no repetirà com a cap de llista, mentre que hi ha dubtes que Oriol Junqueras estigui amnistiat a la tardor a causa de les prejudicials. Tot i que Junqueras no amaga la intenció de presentar-se com a candidat, si continua inhabilitat hauran de buscar un altre candidat, amb el risc de perdre encara més suports.
ERC opta per l'oposició i passa la pilota a PSC i Junts
De moment, han passat la pilota al PSC i Junts perquè siguin ells els que facin una majoria, tot i que el candidat de Junts, Carles Puigdemont, ja ha avisat que té la intenció de presentar-se a un debat d'investidura perquè assegura que el projecte independentista compta amb més vots que el projecte socialista. Tot i això, sense una possible abstenció dels socialistes, Puigdemont té molt complicat una investidura.
Malgrat que Junqueras vulgui seguir al capdavant del partit, això xoca amb la visió de la seva secretària general, Marta Rovira, que vol fer una "transició tranquil·la" a la direcció. El partit va reunir l'executiva dilluns a la tarda per valorar els resultats del 12-M, ja amb l'anunci d'Aragonès de fer un pas al costat. L'opció de precipitar un congrés extraordinari al juliol planava damunt la taula, però, de moment, es va acabar descartant. En tot cas, el conclave se celebraria a finals de 2024 o principis de 2025. ERC va celebrar el seu últim congrés nacional el gener del 2023, a Lleida, on va tornar a avalar un mandat de Junqueras i Rovira per als pròxims 4 anys. Els resultats encadenats entre les eleccions municipals i les espanyoles de l'any passat, i la desfeta d'aquest 12-M poden precipitar aquest congrés extraordinari.
Xoc de visions entre Junqueras i Rovira
Rovira aposta per un relleu pausat, sense gaires estridències. I també fa una lectura diferent del futur que ha d'assumir el seu partit. La secretària general no descarta que ERC necessiti un relleu, també a la direcció -presidència i secretaria general incloses-, per deixar pas a nous lideratges. Aquest canvi de cicle passaria perquè tant Junqueras com Rovira s'apartessin de la cúpula del partit. Però això, de moment, topa amb la carta que el president d'ERC va enviar ahir a la militància.
L'entorn de Junqueras recorda que ell només es va poder presentar com a cap de llista amb "plenes facultats" a les eleccions del 2012. A la següent convocatòria, el 2015, ERC es va presentar dins la coalició de Junts pel Sí. I el 2017 Junqueras sí que va ser cap de llista, però estava empresonat. A les comtesses de 2021 el candidat ja va ser Aragonès, com aquest 2024, amb Junqueras encara inhabilitat. De fet, el president d'ERC no se sent responsable ni dels èxits ni dels fracassos d'Aragonès. Sobretot perquè hi va haver decisions clau que va prendre Aragonès que Junqueras no hi ha tingut a veure, com per exemple la vicepresidència de Vilagrà, l'avançament electoral, l'estratègia de campanya o la confecció de llistes electorals. Per això es veu amb tota la legitimitat de continuar al capdavant del partit i, també, de ser cap de llista a les pròximes eleccions un cop sigui amnistiat.