La comissió d’investigació del Congrés dels Diputats sobre els atemptats de Barcelona i Cambrils de l’agost del 2017 continua paralitzada. El primer pas perquè pugui arrencar és que el PSOE, Sumar, ERC i Junts pactin el pla de treball, que inclou els objectius i els plantejaments de la comissió. El primer intent (frustrat) es va produir la setmana passada, però els diferents actors van ser incapaços de posar-se d’acord. La Comissió es va donar un termini de set dies més, fins aquest dimarts, per intentar portar les negociacions a bon port, però les converses tampoc han fructificat. Estava convocada per aquest migdia, però s’ha desconvocat a primera hora a causa de la falta d’acord.

Fonts de la Mesa de la Comissió consultades per ElNacional.cat expliquen que hi ha dos esculls principals. El primer és el desacord entre el Ministeri de Defensa i el Ministeri de l’Interior sobre els continguts que s’han de tractar. El segon ateny la informació classificada i a les dues vies que hi ha per respondre a la reclamació de Junts i ERC de demanar explicacions al Centre Nacional d’Intel·ligència: desclassificar la informació relativa al 17-A per poder discutir-la a la comissió d’investigació, cosa que a hores d’ara està descartada, o mantenir-la classificada i remetre la qüestió a la Comissió de Secrets Oficials. I en aquest punt no hi ha un punt de consens entre totes les posicions. De moment, les dues formacions independentistes mantenen silenci sobre els elements de discrepància que encara impedeixen posar en marxa la comissió.

La voluntat de la Mesa, segons ha pogut saber aquest mitjà, és explorar la possibilitat de convocar novament la comissió d’investigació per aquest dijous, 21 de març, al·legant que l’acord “està a prop”. L’horitzó que es va fixar la comissió és que el 9 d’abril es pugui començar a treballar. Les mateixes fonts apuntaven la setmana passada que la previsió és que, un cop aprovat el pla de treball, es fixi un nou termini de set dies per presentar les propostes de compareixences. La comissió d’investigació del 17-A, registrada per Junts i el PNB el novembre i inclosa en l’acord entre els juntaires i el PSOE per votar a favor de Francina Armengol com a presidenta del Congrés, té la voluntat “d’aclarir quines van ser les presumptes responsabilitats polítiques o de qualsevol altra índole” i “proposar mesures de restitució o compensació per a totes les persones afectades, així com per als familiars de les persones que van morir”.

Junts i ERC volen conèixer la relació de l’imam de Ripoll amb el CNI

En els plans de treball presentats la setmana passada per Junts i per ERC, els dos partits independentistes aposten per analitzar en profunditat la relació de l’imam de Ripoll i cervell de la cèl·lula responsable dels atemptats, Abdelbaky Es Satty, amb el Centre Nacional d’Intel·ligència i, alhora, estudiar les possibles responsabilitats del Ministeri de l’Interior i de l’Estat. Concretament, els republicans volen posar la lupa en “la seva remuneració, si n’hi va haver, la durada i l’objectiu final d’aquesta relació”, així com estudiar “la correlació d’errors a la cadena de comunicació i coordinació entre les forces policials en relació amb la figura de l’imam de Ripoll” i “les actuacions del Ministeri de l’Interior i les mesures de control que s’aplicaven a Es Satty, sabent que formava part o tenia relació amb moviments del gihadisme”.

Per la seva banda, els juntaires exhorten l’Estat a respondre per “la seva possible actuació negligent” i demanen “desclassificar els documents dels serveis d’intel·ligència espanyols” i “reobrir la investigació judicial” argumentant que “hi ha molts punts foscos que caldria aclarir” després d’una instrucció que va ser “deficient”.

Totes dues formacions també coincideixen en la voluntat d’analitzar tot allò que envolta la mort de l’imam: ERC pregunta per “les diverses incongruències detectades sobre la identificació de sus restes” i Junts recorda que tant el jutge d’instrucció com el Centre d'Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat (CITCO) “van donar per mort l’imam fins i tot abans de tenir les proves d’ADN”. Unes proves que els juntaires sostenen que “no compleixen els estàndards europeus”.

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l’actualitat, en un clic!