Fer efectiva la separació de poders. És el que han exigit els advocats dels quatre exmembres de la mesa del Parlament presidida per Roger Torrent, que han començat a ser jutjats en el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) aquest dimecres, acusats de desobediència al Tribunal Constitucional (TC) per haver permès el debat de dues resolucions sobre l’autodeterminació i la reprovació de la monarquia el 2019. Andreu Van den Eynde, advocat de Torrent, ha apel·lat al tribunal, presidit pel magistrat Carles Mir, que declari la nul·litat del procediment davant la inviolabilitat parlamentària dels encausats i per fer efectiva la separació de poders. “Quin sistema penal defensem si el legislatiu pot ser condicionat pel judicial?”, s’ha preguntat. Reclam subscrit per Olga Arderiu, defensora de l’exsecretària segona del Parlament i alcaldessa de Sant Vicenç de Castellet, Adriana Delgado, de la qual també ha indicat que no se la va interrogar sobre una part de l’acusació. Jordi Pina, advocat de l’exsecretari primer del Parlament i actual secretari per l’Administració de Justícia, Eusebi Campdepadrós, ha invocat a la vulneració del dret al jutge predeterminat per la llei, ja que Campdepadrós va deixar de ser aforat l’estiu del 2021 i, per tant, hauria de ser jutjat en un jutjat penal i no en el TSJC. Finalment, l’exvicepresident Josep Costa – que s’ha assegut en un espai de defensors i amb toga perquè a més d’acusat exerceix la seva defensa- ha reclamat la “nul·litat radical” del procediment, ja que considera que el tribunal del TSJC “no té jurisdicció, ni competència ni és imparcial”.
Abans de plantejar-se les qüestions prèvies, la Fiscalia ha demanat la suspensió de la vista fins que la sala 77 del TSJC resolgui el recurs que va presentar la setmana passada contra l’acceptació de la recusació del jutge Carlos Ramos, demanada per Costa. Totes les defenses van demanar-ho divendres passat, mentre la fiscalia ho ha fet en l’inici del judici, quan pertoca processalment. Això no obstant, Costa ha acusat la fiscalia de “mala fe processal” perquè la recusació de Ramos va ser acceptada a principis d’agost i fins finals de setembre la fiscalia no ha representat el seu recurs. La segona sorpresa de la fiscalia ha estat quan el fiscal José Joaquin Pérez de Gregorio ha expressat que és una “bola”, que els processos contra els independentistes catalans seran retirats dels jutjats, com el judici de la Mesa, del qual s'ha queixat del seu endarreriment, malgrat que la seva companya ha demanat la suspensió. A banda, totes les defenses han sol·licitat la retirada de VOX com a acusació popular. Demà, dijous, el tribunal contestarà les reclamacions de les parts, tot i que ha avançat que ho motivarà en sentència.
"Estrasburg no ho tolerarà"
En les qüestions prèvies, el penalista Andreu Van den Eynde ha invocat els drets fonamentals de llibertat d’expressió i participació política que emparen l’actuació dels diputats i membres de la cambra catalana. I ha lamentat que a partir del 2017 i arran de la causa catalana “canvien les regles del joc” i el Tribunal Constitucional (TC) canvia la seva doctrina anterior sobre la inviolabilitat parlamentària. El penalista ha afegit que fins i tot el magistrat Ramon Sáez Valcárcel en un vot particular sobre la causa de Forcadell i el procés alerta que “hem fet desaparèixer la inviolabilitat parlamentària”. Van den Eyde ha assegurat: “Debatre sobre la independència i la monarquia són temes d’interès públic. El Tribunal d’Estrasburg no tolerarà aquest delicte de desobediència”, fent rerència al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH). Per contra, el fiscal José Joaquín Pérez de Gregorio ha expressat que no se’ls jutja pels seus posicionaments polítics, sinó per haver desobeït el TC “en tràmits organitzatius” de la Mesa, i "permetre accions prohibides", seguint el raonament de la condemna als membres de la mesa del Parlament del 2017, per part del TSJC, avalada pel Suprem i el TC.
Per la seva part, Jordi Pina ha denunciat la “inseguretat jurídica” que genera els canviants criteris dels tribunals sobre l’aforament de les persones encausades. Ha recordat que el Tribunal Suprem va acceptar jutjar per separat Joan Josep Nuet sobre la primera causa de la Mesa del Parlament en haver obtingut l’aforament en el Congrés dels Diputats, així com la de Francesc Homs, en la causa del 9-N del 2014, però no hi ha claredat quan els encausats perden el seu aforament, com és el cas d’Eusebi Campdepadrós.
El repte de Costa al TSJC
Per la seva part, Josep Costa, en un to ferm, ha platejat el “repte” al tribunal del TSJC que demostri que és “independent i que no està vinculat a les resolucions del TC", del qual ha recordat que "és jutge i part en el procediment", ja que va impulsar la querella contra ells. Costa ha defensat la inviolabilitat parlamentària dels quatre encausats: “No se’ns jutja a nosaltres, sinó pels actes parlamentaris que vam fer.” També ha demanat al tribunal que li exposi un cas, d’un estat democràtic, “i no val Turquia”-ha afirmat-, en què els representants d’un parlament són jutjats per l’exercici de les seves funcions. Ha recordat la jurisprudència del cas Atutxa, del TEDH i fins i tot un cas recent als EUA.
Finalment, Costa ha denunciat la vulneració dels seus drets fonamentals, ja que ha llegit una moció aprovada per majoria en el Parlament el 2017, on de forma més explicita es reprovava la monarquia dels Borbons i l’herència de Franco, que no va ser denunciat per cap govern ni tribunal, i de la qual ha confessat que va ser-ne l'ideòleg i redactor. “La resolució per la qual se’ns jutja ara és més simbòlica. I el motiu és que Pedro Sánchez no volia que li espatlléssim la campanya”, ha reblat Costa. El president del TSJC li ha demanat que acabés la intervenció després de permetre-li una bona exposició.
En concret, la Fiscalia acusa tots quatre d’un delicte de desobediència al TC per haver mantingut el 29 d’octubre i el 5 de novembre de 2019 una resolució dels tres grups independentistes que refermava el dret a l’autodeterminació del poble de Catalunya i la “reprovació de la monarquia tantes vegades com vulguin els diputats”. Per a Torrent, Costa i Campdepadrós sol·licita que siguin castigats a 20 mesos d’inhabilitació a càrrec públic i multa i per a Delgado, 16 mesos d’inhabilitació. Les defenses demanen la seva absolució.
Els testimonis de la cambra
Demà, el segon dia del judici a la mesa del Parlament, se centrarà en la declaració dels testimonis, que són polítics i funcionaris de la cambra. Són: Joan Garcia González, diputat de Ciutadans i secretari tercer en la Mesa del Parlament el 2019; David Pérez Ibáñez, diputat del PSC i secretari segons de la Mesa del parlament, el 2019; Laura Vilchez, exdiputada de Cs i que va ocupar el lloc del seu company Garcia; Xavier Muro, exsecretari general del Parlament; Joan Ridau, exlletrat del Parlament; Antoni Bayona, exlletrat major del Parlament, i Elisabet Riambau.