Enèsim intent del Consell General del Poder Judicial per desbloquejar l’elecció d’un nou president del mateix CGPJ i del Tribunal Suprem. Segons ha informat aquest dimarts l’òrgan de govern dels jutges espanyols, els nous vocals de l’organisme es tornaran a reunir a partir de les dotze del migdia per escollir la nova presidència de l’ens; amb dues candidates progressistes sobre la taula: Ana Ferrer i Isabel Perelló. Serà el cinquè intent del nou CGPJ per elegir nou president. Aquest dilluns es va tornar a reunir amb el mateix objectiu, però va fracassar novament.
El ple del CGPJ està format per deu vocals progressistes i deu conservadors i calen dotze vots (tres cinquenes parts) per elegir el president. A més, els requisits que la llei estableix per a l’elecció d’un president de l’organisme i de l’alt tribunal són que el candidat sigui membre de la carrera judicial amb la categoria de magistrat del Tribunal Suprem, o bé ser un jurista de reconeguda competència amb més de vint-i-cinc anys d’experiència en l’exercici d’aquesta professió.
El currículum de les dues candidates
Ana Ferrer és actualment, des del 2014, magistrada de la Sala Segona del Tribunal Suprem. Va ingressar en la carrera judicial per oposició l’any 1984. El 1996 va aconseguir la plaça per ingressar a l’Audiència Provincial de Madrid, i el 2008 va ser nomenada presidenta d’aquest organisme; un càrrec que va exercir fins que va ser nomenada magistrada del Suprem. Isabel Perelló, per la seva banda, és magistrada de la Sala Tercera del Tribunal Suprem des del 2009. Va ingressar a la carrera judicial el 1985. Ha passat per l’Audiència Provincial de Barcelona i pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.
Els fets previs
La data del 2 de setembre, quan es va produir el darrer fracàs per escollir nou president, estava marcada al calendari des del passat 19 d’agost. Aquell dia, el ple es va reunir únicament per adoptar els acords necessaris per raons d’urgència o per tenir caràcter inajornable i va fixar aquest dilluns com a següent fita en l’elecció de la presidència del CGPJ. A més, aquell dia els vocals conservadors van fracassar intentant que el CGPJ carregués contra Óscar Puente per haver dit que Pablo Llarena “s’extralimita” en la seva interpretació de la llei d’amnistia. Prèviament, a principis d’agost, el CGPJ havia informat que el ple havia acordat continuar la recerca d’un nom per presidir el CGPJ sense fixar data per a la seva represa “fins que s’assoleixi aquest consens” i havia assenyalat que, durant el mes d’agost, els vocals mantindrien “oberts els canals de comunicació”.
La primera votació es va celebrar el 30 de juliol: es va allargar més de tres hores, però va acabar sense acord després de set rondes de votació en les quals es van anar eliminant els noms amb menys suports fins que només van sobreviure les candidatures de Pilar Teso i Pablo Lucas. El segon intent va ser el 31 de juliol: es van sotmetre a votació aquestes dues opcions (Teso i Lucas), però la votació va acabar amb empat a deu vots. A conseqüència del bloqueig, els vocals van decidir reiniciar el procés i tornar a sotmetre a votació les set candidatures inicials. I això va tenir lloc el 5 d’agost: la cita va acabar sense que es trobés el desllorigador i va obligar els vocals a posposar l’elecció fins després de les vacances.